Xavi Lloses s'immergeix al Nautilus Lab: contingut vs embolcall

Segons la tradició, Ctesibi va inventar l’hydraulis o orgue d’aigua a Grècia al segle III a.C. Sembla ser que al segle IV es van inventar els orgues de manxes, i ja al segle XIII es van abandonar gairebé definitivament els hidràulics. L’intèrpret que els tocava, s’anomenava hydraules.

Ahir, però, l’intèrpret era Xavi Lloses, i no era grec, sinó de Sant Feliu de Guíxols. I avui mateix, l’intèrpret pots ser tu, ja que com ha explicat Lloses al final de l’actuació, tothom està convidat a tocar-lo al mateix Temple Romà de Vic, amb el mode “play”. També sona amb el mode “generatiu” en què funciona com a escultura sonora autònoma, i en el mode “demo”, on en dos minuts fa una demostració del seu potencial.

Ahir Lloses, amb el Quartet Brossa de corda que l’acompanyava, va presentar el seu projecte guanyador del Premi Puig-Porret 2013, l’orgue aquàtic Nautilus Lab. Van haver de fer la sessió no dos cops com estava previst, sinó tres, degut a la gran afluència de públic i a l’aforament escàs del Temple Romà, ocupat en bona part per l’orgue de color rosa i els 24 tubs de metacrilat plens d’aigua. Aquests tubs reben aire amb compressors que generen bombolles. Hidròfons i micros processen i n’amplifiquen el so. Visualment el so és traduït mitjançant algoritmes cap a llums LED que generen ambients lumínics segons les harmonies.

Només entrar el Temple Romà, la gent es trobava les parets nues d’art i el centre de la sala ple de cables, un orgue rosa i 24 tubs en semicercle que equivalen a dues octaves. Realment espectacular la parafernàlia i la llum que va generant. Això era l’embolcall d’una música que durava uns 20 minuts i que amb el suport del quartet de corda de dos violins, violoncel i viola es barrejava amb sons més electrònics. Realment, la composició podia passar per una banda sonora de peli de suspens en determinats moments, terror, o fins i tot ciència ficció. Hi ha qui dirà que l’embolcall era millor que el contingut, però l’objectiu no era tampoc fer la banda sonora d’”Abyss”, sinó presentar el bitxo en societat. Un bitxo rosa curiós que va deixar a la gent bocabadada.

----------------------------
Entrevista a Xavi Lloses

- Com ha estat aquest any del Premi Puig-Porret, des que li van donar fins a l’estrena d’avui, el procés de creació de l’instrument i la preparació del concert?

- Llàstima de les vicissituds de l’època que ens ha tocat viure, ja que tots anem tan atrafegats i hem de fer tantes coses per tirar endavant. Això ha fet que el procés de creació es condensés en els últims mesos d’aquest estiu, i hem hagut de fer un esprint final considerable per tenir-ho a temps. Però l’experiència i l’oportunitat de poder realitzar una cosa d’aquesta magnitud és incalculable.

- Qui l’ha ajudat a construir el Nautilus Lab?

- L’instrument i tot el que comporta... El programa per exemple l’he fet amb en Santi Vilanova, ell s’ha ocupat de fer real tot el que jo li demanava. En David Sarsanedes, amb qui jo treballo habitualment, s’ha ocupat de la producció elèctrica i resoldre problemes que anaven sorgint. I altres artistes amics amb els que tenim un col·lectiu artístic terrorista, Nei Albertí i Àlex Pallí, que m’han ajudat molt amb l’acabat i a l’hora de refinar les idees.

- L’ha triat vostè l’escenari del Temple Romà?

- Sí, em van ensenyar aquest espai i un altre, i de seguida vaig trobar aquest com l’escenari ideal. Ha estat un luxe passar aquests quatre dies pràcticament aquí tancat perquè la peça l’hem escrit aquí. De Vic, n’he vist poca cosa però el Temple Romà ja me’l conec de pe a pa.

- El so del Temple Romà ha funcionat bé?

- Sí, al Nautilus hem vist que l’influeix molt l’acústica de la sala on es troba, per les reverberacions que té, per la quantitat de micros... Però ha anat bé la sala, té una acústica excel·lent.

- Tocar el Nautilus als teatres, és possible?

- És possible, però està més pensat per instal·lar-se durant una època en museus.

- És un projecte que és quedarà únicament al MMVV o vol dur-lo de gira?

- Això seguirà el seu recorregut. Ja està emparaulat que vagi a alguns museus i hi ha gent molt interessada. Estem parlant més aviat del Centre d’Arts Santa Mònica i llocs similars.

- Què és el que li agrada més aquest any de la programació del MMVV, o quin concert no es volia perdre?

- No n’he pogut veure cap, he estat aquí reclòs, la peça l’he escrit aquí i avui l’hem assajat i no he pogut fer res, gairebé ni he dormit. No sé ni què hi ha a la programació. Ahir em vaig creuar amb l’Adrià Puntí i en Pau Vallvé pel carrer i és l’únic que he vist. [Pau Vallvé s’esperava a fora del Temple Romà per assistir a l’estrena del Nautilus Lab)]