L'Atlàntida, un pont perfecte entre Brasil i Catalunya per inaugurar el MMVV

Roger Mas i Benjamin Taubkin al concert inaugural del Mercat de Música Viva de Vic. Foto: Adrià Costa

Amb el teló abaixat, i després de desvetllar-se el Premi Puig Porret 2014 al projecte “Cants oblidats” del Taller de Músics, comença una combinació catalanobrasilera estil Xavi – Neymar, amb el cantautor solsoní Roger Mas i el pianista brasiler Benjamin Taubkin. Sons estranys... misteri... tel·lurisme...

I com no podia ser d’altra manera, a l’Atlàntida, el teatre vigatà epicentre del Mercat de Música Viva de Vic (MMVV) des de fa uns pocs anys, que porta el nom de la gran obra verdagueriana, Roger Mas enceta el foc fent honor al poeta de Folgueroles amb “Preludi”. Mas observa el sostre del teatre, mentre toca el terra de l’escenari amb les seves espardenyes de vetes un cop acabada la primera i magnífica cançó. Ens presenta els músics que l’acompanyen, Ari Colares a la percussió i Roger Conesa, descalç, al clarinet i altres instruments com el baix, i que també fa alguna veu. A més, tenim al crac brasiler al piano: Benjamin Taubkin.

Feia temps que Mas i Taubkin van tenir oportunitat de conèixer-se i fer alguna col·laboració esporàdica. Per fi es concreta la col·laboració, que ignorem si tindrà continuïtat. Mas desembarcà a São Paolo i hi feu parada i fonda durant cinc dies, i aquest passat dilluns arribà Taubkin a Catalunya. I assajant fins ahir dijous per polir-se amb una hora un treball de setmanes tal i com expressava Mas. L’esperança per als creients de la combinació catalanobrasilera entre la música de Mas i l’aiguabarreig de bossa nova i samba brasilera de Taubkin és que sembla que Mas s’ha quedat amb ganes de trepitjar més escenari amb el pianista. I és que l’orfebreria fina dels temes de Mas (la majoria de les 10 cançons que van fer), barrejada amb les harmonies i ritmes brasilers de Benjamin Taubkin, van fer les delícies dels oients més sibarites.

El pianista Benjamim Taubkin, aquest dijous al Teatre de l’Atlàntida de Vic. Foto: Adrià Costa

Un concert tranquil, sense alts i baixos, i amb pujades i baixades melòdiques arriscades que pel seu eclecticisme el van fer únic i irrepetible. Sons de natura, de bombolles i parades tècniques d’aquelles que costen un ou i que sorprenen com l’exactitud d’un rellotge suís pel fet d’haver hagut de ser preparades en tan pocs assajos.

“La Cuca Fera”, del disc Mística Domèstica (2006), i setè tema de la nit, mereix menció a banda, ja que va comptar amb una magnífica versió amb un instrument ben especial, el birimbao, que també es pot anomenar trompa gallega, tot i que és d’origen angolès. És un instrument de corda semblant a l’arc musical, amb una vara de fusta flexible i un filferro, i que també consta d’una carbassa que fa de caixa de ressonància. Bé, la qüestió és que el percussionista Ari Colares el va tocar d’una manera impressionant deixant l’auditori completament mut i astorat.

En aquest punt del concert, es va fer una paradeta, i a continuació Mas i Taubkin a la veu i al piano respectivament, van continuar sols amb un tema en portuguès i en català cantat pel de Solsona que va acabar amb una abraçada entre els dos gegants de la música i la mística moderna domesticada ahir a Vic. La darrera cançó va ser “I la pluja es va assecar...” del disc "DP" (2003), que va captivar amb una transició brutal des del folk català cap a sons brasilers. El concertàs va acabar amb regust de poc amb un únic bis de veritat i amb una nova demostració de la gran personalitat i bellesa sonora de la veu de Roger Mas. Un concert per mirar més enllà de l’horitzó, pràctica a la que Mas ja ens té massa ben acostumats.
 

Programació oficial del Mercat de Música Viva 2014 (PDF)

Recull de galeries de fotos del Mercat de la Música Viva de Vic

Roger Mas, aquest dijous al concert inaugural del Mercat de Música Viva de Vic. Foto: Adrià Costa