22
d'agost
del
2014
Ciclomotors a la rambla de les Davallades, de Vic, el març de 1990. Foto: La Marxa de Catalunya"Les normes de seguretat per anar amb moto són un rotllo de la bòfia i els pares". Així descrivia a la premsa comarcal osonenca un noi de Manlleu, en Lluís, la seva opinió sobre com calia utilitzar aquells Vespinos, Derbys i MiniMonteses, allà a principis dels anys noranta del segle passat.
Els policies municipals de les principals poblacions no donaven l'abast a aturar una epidèmia molt general d'adolescents que circulaven dia i nit amb els seus ciclomotors, saltant-se els senyals de trànsit, sense casc i sense papers, circulant per damunt de les voreres i indignant el veïnat amb el soroll dels tubs d'escapament retallats.
El nombre d'accidents mortals es va doblar tan sols entre 1983 i 1989. I va ser aleshores quan les autoritats van preparar una bateria de mesures antimotos, començant per una nova Llei de Seguretat Vial d'abast espanyol, que obligaria a l'ús del casc en tot moment i a reduir les velocitats i els sorolls en zones urbanes. La garrotada definitiva va ser la imposició d'unes pòlisses d'assegurances a tercers a uns preus que la majoria dels pares ja no van poder assumir.
El govern de la Generalitat va endegar la campanya "Posa-t el casc, fica-t'ho al cap", amb la presència de pilots de curses com Àlex Crivillé, Jordi Arcarons o Sito Pons. Uns famosos que, val a dir, eren en qui s'emmirallaven els adolescents catalans com a models de córrer molt i ser campions del món de motorisme tot circulant per Vic o Torelló, amb tot el que això comportava. Els concessionaris de venda i els tallers on es trucaven les màquines no paraven de treballar.
Aquella primavera de 1990 marcaria el principi de la fi de la gran aventura de les motos. Una epopeia casolana que començava amb les minimotos per a infants, saltava als ciclomotors i culminava als 16 anys d'edat amb la moto de 75 centímetres cúbics. Més tard, als 18 anys, la gran majoria pujava al cotxe i deixava enrere l'estimat -i perillós- vehicle de les dues rodes.
Els pares, per la seva banda, no feien altra cosa que patir. Hi havia famílies amb tres fills que tots tres havien tingut accidents. Es demanava mà dura contra els infractors, que eren quasi tots. Els consistoris de Vic, Manlleu i Torelló van aplicar mesures de xoc "vist el fracàs de les campanyes informatives", segons va confessar al setmanari La Marxa el sergent de la Policia Municipal de Vic.
Entre retirades de papers i multes, la revolta de les motos es va anar doblegant. Tothom, excepte els seus protagonistes, ho va celebrar.