Merlès formarà part del Lluçanès si hi ha un «bon finançament»

El municipi de Santa Maria de Merlès estaria d'acord en formar part de la nova comarca del Lluçanès si se'ls garantís un “bon finançament”, ha explicat l'alcalde Josep Costa. Segons ha dit, “no és qüestió d'anar canviant de pantalons”, sinó de fer un estudi ben fet per veure els avantatges i inconvenients de formar part del Berguedà o integrar al Lluçanès.

 

Aquesta actual subcomarca, a cavall entre el Berguedà, el Bages i Osona, aspira a ser una nova comarca de Catalunya, tot seguint els passos del Moianès, que el Govern de la Generalitat ha anunciat que esdevindrà comarca el 2015. El Lluçanès forma un petit altiplà de 400 quilòmetres al peu del Prepirineu, i el formen 13 municipis -11 d'Osona, un del Berguedà i un del Bages- amb una població d'uns 8.000 habitants.

 

Segons ha afirmat l'alcalde de Santa Maria de Merlès, aquest municipi dóna suport a la, de moment, subcomarca del Lluçanès perquè “molts serveis ja s'estan donant pel cantó de Prats de Lluçanès” i hi ha molta gent que hi està d'acord. Malgrat tot, ha remarcat que primer s'hauria de fer una consulta entre els veïns del municipi, ja que “n'hi ha que estan molt bé amb el Berguedà i altres que no”. 

 

“L'Ajuntament no ens hem posicionat cap a cap cantó. Respectem totes les opinions. Estem en una posició neutral. Abans de posicionar-nos hauríem de saber de quins recursos disposarem”. Per això, ha mantingut, s'hauria de fer una consulta al poble, tot i que ha indicat que no caldria que fos amb urnes, sinó més a nivell de carrer, ja que altres coses allarguen el procés.

 

 

El Lluçanès té 13 poblacions: 11 que pertanyen a Osona (Alpens, Lluçà, Olost, Oristà, Perafita, Prats de Lluçanès, Sant Agustí de Lluçanès, Sant Bartomeu del Grau, Sant Boi de Lluçanès, Sant Martí d'Albars i Sobremunt), una al Bages (Sant Feliu Sasserra) i una darrera al Berguedà (Santa Maria de Merlès).

 

La demanda de comarcalitat del Lluçanès és una reivindicació històrica del territori que es va revitalitzar a partir de l’any 2003, amb la creació de la plataforma El Lluçanès és comarca. Des de fa un parell d'anys, s’ha tornat a posar al damunt de la taula la proposta, amb un contingut molt més econòmic. Els impulsors, avalats per un estudi , entenen que si el Lluçanès fos comarca seria molt més fàcil accedir a determinades subvencions que asseguressin el finançament per fer front a les necessitats del territori.

 

L'any 2010, una representació dels alcaldes del Lluçanès van entrar al registre de la conselleria de Governació de la Generalitat la proposta de comarcalitat del Lluçanès, en base a l’article 6 de la LOC, de la qual en va sorgir l’informe de la Comissió de Delimitació Territorial de Catalunya. La proposta va comptar amb el suport de 12 dels 13 municipis del Lluçanès, encapçalats pels seus alcaldes.

 

Darrerament, s'ha tornat a plantejar la possibilitat de que el Lluçanès esdevingui comarca, seguint les passes del Moianès, que ho serà el 2015 amb les pròximes eleccions municipals. La Conselleria de Governació proposa que s'aprovi en un referèndum, de manera que serveixi com a exemple de la nova llei de consultes que preveu aprovar al setembre, tot i que els impulsors del Moianès i Lluçanès com a comarca consideren que això només allargarà el procés.