Osona és la comarca on més augmenta el treball autònom durant el 2013

Treballadors a l`illa càrnia de Vic. Foto: Adrià Costa

Osona és la comarca de la demarcació de Barcelona on va créixer més el treball autònom durant el 2013. També és la que registra el major percentatge d’atur a la indústria i el menor als serveis. Així es desprèn de l' Informe territorial de la província de Barcelona 2014 , que han presentat aquest dimecres la Diputació de Barcelona i la Cambra de Comerç . L’informe, en general, mostra una millora gradual de l'activitat econòmica a la demarcació amb els indicadors socioeconòmics més favorables dels darrers sis anys.

El 2013 a Osona es va tancar amb 53.958 llocs de treball, un 0,4% superior al 2012. Aquest repunt de l’ocupació, tot i ser lleu, trenca la tendència reduccionista iniciada el 2008 i converteix Osona amb la segona comarca amb un millor comportament per darrere del Bages. Osona és la comarca on més creix el treball autònom (1,3%), en part provocat per les cooperatives del sector carni, mentre que l’assalariat es manté. El 59,9% de l’ocupació assalariada està ocupada en la petita empresa (21,3% fins a cinc treballadors i 38,5% de sis a 50 treballadors), el 23,6% en la mitjana empresa i el 17,2% restant en la gran empresa.

L’ocupació es manté en la petita empresa, disminueix en la mitjana i augmenta en la gran. El sector industrial aplega el 31,5% dels llocs de treball, proporció que duplica la mitjana provincial (15,3%) i que la situa com la segona comarca amb major pes de treball industrial, per darrera de l’Alt Penedès. Les activitats agrícoles ocupen el 3,7% de l’ocupació total, el segon percentatge més alt per darrere del Berguedà i molt per damunt de la mitjana provincial (0,4%). L’ocupació a la construcció (6,5%) és lleugerament superior a la provincial (5,1%). Per contra, l’ocupació en el sector serveis (58,3%) és la menor de la demarcació, i resta molt per sota de la mitjana provincial (79,3%).

Interanualment, només la construcció perd ocupació (–7,6%), mentre que la indústria la manté (0,5%) i els serveis (1,2%) i l’agricultura l’augmenta (3,4%). L’ocupació es redueix en deu dels 15 principals subsectors, destacant la construcció d’immobles (–13,1%) i la venda i reparació de vehicles motor (–5,1%). Per contra, els increments més rellevants es registren a serveis de menjar i begudes (5,8%) i agricultura, ramaderia i caça (3,7%). En termes absoluts i considerant tots els subsectors. les principals pèrdues d’ocupació es produeixen en la construcció d’immobles (–170), mobles (–107) i activitats especialitzades de la construcció (–100). Els increments més destacats es donen en les indústries de productes alimentaris (191), comerç detall (183) i publicitat i estudis de mercat (153).

La capital comarcal, Vic, aplega el 35,9% dels ocupats i Manlleu el 8,8%. La variació interanual mostra caigudes importants a Torelló (–148) i Balenyà (–121) i increments a Vic (186), Les Masies de Voltregà (171) i Sant Bartomeu del Grau (107).

El 8% de l’ocupació assalariada de la comarca pertany al conjunt d’activitats d’alt contingut tecnològic (indústria de tecnologia alta, indústria de tecnologia mitjana-alta i serveis de tecnologia alta-punta), pes inferior al 10,2% de la demarcació. L’evolució interanual és positiva (1,4%), superior a la de la demarcaió (0,9%) i a la de l’ocupació assalariada total (0,1%).

La major part d’aquesta ocupació pertany a activitats industrials de tecnologia mitjana-alta, què presenten un pes sobre l’ocupació comarcal (6,1%) superior al pes que tenen a la demarcació (5,1%). La presència d’ocupació en els altres dos grups d’activitats és poc rellevant. Afegint a aquestes activitats l’ocupació en serveis basats en el coneixement, del 24,5%, s’obté que el conjunt d’activitats que configuren l’economia del coneixement en sentit ampli (alt contingut tecnològic i serveis basats en el coneixement) ofereix el 32,5% de l’ocupació assalariada comarcal, molt per sota del 46,1% de mitjana provincial. L’augment de llocs de treball (1,3%) és semblant a la mitjana de la demarcació (1,1%).

Canvi de rumb en l’atur

Després de dos anys amb increments de l’atur, del 10% el 2011 i del 2,5% el 2012, el 2013 l’atur disminueix un 3,9%. A final del 2013 hi ha 12.894 persones aturades, el 2,8% de l’atur de la demarcació. La taxa d’atur a final d’any és del 16,4%, set dècimes inferior a la del 2012 i sensiblement per damunt de la mitjana de la demarcació (16,0%).

D’entre els municipis amb més aturats, destaquen amb una taxa marcadament per damunt de la mitjana comarcal Manlleu (21,7%), Balenyà (20,6%), Vic (18,8%) i Torelló (18,3%). Entre els que registren les taxes més baixes hi ha Gurb (6,8%) i Seva (10,8%). L’atur es redueix en 31 dels 48 municipis osonencs de la demarcació de Barcelona, tot i que les disminucions no són gaire rellevants en valors absoluts. Entre les més destacables es troben les de Sant Bartomeu del Grau (–26,3%), Seva (–21,1%) i Sant Quirze de Besora (–16,8%). Els increments són poc significatius.

El sector agrícola té un pes important a Osona. Foto: Adrià Costa

Poc més de la meitat de les persones aturades són dones (52,4%). Cal destacar que la taxa d’atur femenina (19%) és significativament superior a la masculina (14,4%).

Per edats, Osona és la segona comarca amb una major proporció d’aturats de més de 45 anys (50,8%) i la primera amb una menor proporció entre 25 i 44 anys (42,8%). El 6,4% restant té menys de 25 anys. Interanualment, l’atur disminueix en les edats més joves (–13,2%), i en les edats centrals (–8,6%), mentre que augmenta entre les persones de més de 45 anys (2%).

Per sectors d’activitat econòmica, destaca el pes de l’atur a la indústria (24,8%), el més elevat de la demarcació, i el pes al sector serveis, el més baix (50,8%). El 13,1% dels aturats pertanyen a la construcció, el 2% a l’agricultura i el 9,2% restant són aturats sense ocupació anterior (SOA). Interanualment, Osona lidera la reducció d’aturats als serveis (–3,4%) i l’augment a l’agricultura (14,5%). L’atur a la construcció es redueix un 9,2% i a la indústria un 5,6%. Els aturats sense ocupació anterior augmenten un 3,8%.

El nombre d’empreses es manté

A final del 2013 hi havia 5.383 empreses localitzades a Osona, gairebé el mateix nombre que un any enrere. D’aquesta manera es trenca la tendència reduccionista dels darrers cinc anys.

L’estructura del teixit empresarial a Osona està fonamentada en la petita empresa, i específicament en la microempresa: el 78,8% de les empreses tenen menys de cinc treballadors, el 19,3% entre 6 i 50, l’1,7% entre 51 i 250 i el 0,2% més de 250. La dimensió mitjana és de 7,2 treballadors per empresa, inferior als 10,2 del conjunt de la demarcació.

El percentatge d’empreses industrials (18,9%) i de la construcció (9,2%) és superior a la mitjana provincial (10,6% i 7,8% respectivament). Destaca la rellevància del sector agrícola, que engloba el 4,6% de les empreses existents, molt per sobre de la mitjana provincial (0,4%) i situa Osona com la comarca amb més empreses agrícoles (250), tant en nombres relatius com absoluts. Per contra, continua sent la comarca amb menor pes relatiu d’empreses de serveis (67,2% respecte el 81,2% provincial). El sector de la construcció ha perdut el 9,5% d’empreses, mentre que l’industrial n’ha augmentat l’1,3%, l’agrícola el 4,2% i els serveis les han mantingut (0,5%).

El 36,4% de les empreses es troben situades a Vic i el 10,6% a Manlleu. Segons la base de dades SABI (Sistema Anual de Balanços Ibèrics), nou empreses osonenques van facturar més de cent milions d’euros el 2012. El 61% de les 200 empreses que encapçalen la llista de facturació són exportadores i/o importadores. Entre les primeres destaquen Casa Tarradellas, SA (elaboració de productes alimentaris) i el Grup La Farga (producció de coure i fosa de metalls). A continuació hi ha un conjunt d’empreses dedicades al sacrifici de bestiar, conservació de la carn i elaboració d’embotits i productes carnis: Patel, SA, Cárnicas Solà, SA, Cárnicas Toni Josep, SL, Grup Baucells Alimentació, SL, Mafriges, SA i Embutidos Monells, SA (elaboració productes carnis).

Informe íntegre (Osona, pagines 147-160)

Casa Tarradellas, a Gurb. Foto: Casa Tarradellas