Humbert Clotet: «La moda catalana no compta amb les noves fornades d'aquí»

Entrevista al jove model de Gurb, que ha desfilat a Nova York, París i Londres

per Pere Pratdesaba / Iris Estrada, Vic, 27 d'agost de 2014 a les 07:54 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 27 d'agost de 2014 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Humbert Clotet, en un parc de Vic. Foto: Adrià Costa

Humbert Clotet té 21 anys i va viure a Vic fins als 12. Actualment resideix amb la seva família a Gurb. Ha desfilat per passarel·les d’arreu del món i ha fet de model per firmes com Ralph Lauren o Emporio Armani. Aquest any s’ha graduat en Gestió de Disseny per la Universitat Ramon Llull. Clotet té planejat traslladar-se a viure a Nova York per continuar la seva feina en el món de la moda i el disseny.
 
- Com va entrar al món de la moda? Des de Gurb, com es fa això? 
 
- Són tot petits passos. Tot va començar quan una exnòvia d’un amic meu em va proposar anar a l’agència on anava ella a Barcelona. Un cop allà em van convidar a començar. Vaig fer un concurs on hi venien agències internacionals, vaig quedar segon i a partir d'aquest moment em van convidar a Londres, a passar-hi un mes. Allà vaig fer-hi sessions de fotos i algun càsting. A la que has treballat una mica a Londres, les agències de Milà et coneixen i et conviden a passar un temps allà, coneixes clients...
 
- Com s’ho han pres la seva família i amics que sigui model? 

- Al meu pare li agrada molt, i a la meva mare també. Els agrada que m’ho estigui prenent com una cosa professional i no com l’oportunitat de sortir de festa o com una experiència per tornar-me boig. M’agrada prendre-m’ho com una oportunitat per viatjar, conèixer gent de tot el món, treballar amb marques i veure com funciona des de dins el món de la moda.

 
- Què és el que li suposa més esforç de la seva feina? 

- L’avantatge que tenim els nois respecte les noies és que no són tan estrictes pel que fa a dietes. Et conviden a estar bé físicament perquè si no, no treballaràs. A partir d’aquí, tens la llibertat de prendre-t’ho seriosament o no. Això vol dir tenir temps d’anar al gimnàs, de menjar molt bé i tenir una genètica que et respecti: poder-te menjar una hamburguesa i que no et passi res, per exemple. 
En el meu cas intento fer el màxim possible, però el fet de combinar-m’ho amb els estudis fa que a vegades no pugui vigilar tant com m’agradaria. De moment no estic tenint problemes però sé que tard o d’hora i en les edats que entro sortirà panxeta. Per tant, m’intento portar el millor possible, procuro menjar bé i fer molt esport.
 
- Què és el que li agrada més a l’hora de fer de model? 

- Les sensacions més maques les he tret de passarel·les. Aquest és el tipus de feina que més m’agrada. També hi ha la gent que coneixes i l’oportunitat que et pugui donar això de marxar. 
 
- El món de la moda des de fora sembla molt fred, molt fals, molt superficial. Això és veritat? 

- Sí. És una cosa que no es pot negar, hi ha molta superficialitat i molta més gent que et sorprèn de forma desagradable que no pas agradable, però aquí és on entres tu. On dius: aprofitaré aquest entorn, no me’l creuré massa, intentaré trobar la gent que realment pot ser la meva amiga, seré amic dels que pugui. 

- En aquest món hi ha molta gent eixelebrada, vaja.

- Molta, suposo que com a tot arreu. Dins d’aquest món, al ser tant superficial, tan d’estètica i d’imatge, és més fàcil. Hi ha més festes, la gent es coneix més de nit que no pas de dia, i si realment vols sortir de festa i tornar-te boig ho tens fàcil. Jo no m'hi sento a gust. Quan surto prefereixo anar per Vic amb els meus amics que amb la pròpia gent de fora.
 
- Si pogués canviar alguna cosa del món de la moda, què seria? 

- Canviaria la serietat. Crec que hi ha massa serietat a l’hora de treballar. També hi ha gent que té actituds poc adequades. Hi ha molta gent que en comptes d’agrair tot el que li aporta el món de la moda es dedica a queixar-se i a voler més, més, més. Jo això no m’ho puc empassar i he hagut de treballar amb molta gent així. El fet és que part de la gent de dins d’aquest món veu normal viatjar al Brasil per una feina. Ets allà i t’estàs queixant perquè l’habitació és petita. Deixa’t de queixar i agraeix-ho! Aquesta mena de caràcters són el que menys suposo.
 
- Hi ha alguna experiència que l’hagi marcat el seu pas per la moda? 

- Just el moment abans de sortir a la meva primera passarel·la professional. Va ser un moment que sempre recordaré. Tenia molts nervis, i al moment de sortir i veure tota aquella gent allà -que en realitat no els veus massa per culpa dels focus-, amb la música de fons, l’escenari decorat com una selva pel concepte de la col·lecció que estaven presentant, els nervis d’abans del backstage...
 
- Quan no està treballant ni estudiant, què li agrada fer per relaxar-se? 
 
- En el meu temps lliure m’agrada fer el màxim d’esport, veure els meus amics, a qui trobo molt a faltar, i sobretot estar amb la família, especialment amb el meu germà que ha estat vivint fora.
 
- Pel que fa a les passarel·les, no li agradaria que n’hi haguessin més a l'Estat espanyol? 

- El problema d’Espanya és que no es posen d’acord. La 080 Barcelona vol promoure la moda catalana, l’entorn de la moda local, i en canvi la majoria de models que acaben desfilant són de fora. No agafen nois d’aquí, i si n’agafen acostumen a ser gent que ha treballat molt a fora i ja tenen cert nom. No compten tant amb les noves generacions que estem pujant i això ho trobo injust. 
A Espanya penso que aquest és el problema, hi ha la voluntat de ser internacionals sense cuidar el que tenim aquí. Tot i així estan molt bé la 080, la Cibeles... Aquestes passarel·les estan assolint un nivell molt alt però a banda d’això no hi ha res més... hi havia hagut la passarel·la Gaudí, però jo encara no treballava d’això, ara es fa la Barcelona Bridal week, però la trobo una mica justeta. És com si hi hagués la capacitat per fer coses però no es promogués la gent que s’ha de promoure. 

- Les coneix personalment?

- He estat una mica a totes. A nivell espanyol he estat a la 080 i a la Fashion Week de Madrid. I a nivell internacional he pogut fer les de Londres, les de Milà i les de Nova York. Em falten les de París que, pel perfil que tinc i per no semblar prou “esquelet” no m’agafen. No estic tan prim com demanen que estigui a París. Allà és una cosa genètica, dels nois que hi desfilen. Han de ser molt i molt prims, molt i molt alts... Jo faig 1.86 i allà si no fas 1.89 o 1.90 no desfilaràs.
Sí que caso una mica més a Nova York i Milà, perquè no els agrada tant aquest perfil més androgen com el de París. No dic que estiguem més grassos o més prims, però no estem cadavèrics. 
 
- Amb quines marques ha treballat?

- A Milà va ser Dsquared, Ermanno Scervino, Frankie Morello, també vaig fer una feina per Emporio Armani a Nova York, per Polo, Ralph Lauren, aquestes són les més conegudes. La setmana abans de les passarel·les et conviden als càstings i un cop ets allà seleccionen els nois que volen.

- I el tema del disseny, com ho porta?

- Ha sortit alguna cosa a través del projecte de final de grau que vàrem fer. Estic bastant content, més satisfet del que em pensava en un principi. El fet de tenir diferents ofertes per poder anar a treballar just després d’acabar la universitat m’agrada bastant. De fet, l’únic secret de tot això és que he trobat feina del que m’agradava. 
 
- Com ho combina amb la tasca de model?  O és una feina complementària? 

- No, intento donar-hi la mateixa importància. L’únic que sí que és veritat és que m’agrada molt més el que he estudiat que el tema de fer de model per una simple raó: és que si treballo més o menys amb el tema de model és una cosa de genètica. No m’hi he hagut d’esforçar tant com quan ho faig quan estudio. Si les coses van bé estudiant són perquè m’ho he treballat i he pogut estudiar més o ho he fet millor que els altres. En canvi el tema de ser model és merament físic i depèn del gust de les marques.
 
- Quins són els seus projectes immediats? 

- Ara mateix, havent acabat la carrera, el que tinc més ganes és de ser gestor de disseny. Això m’agradaria molt, sobretot en el sector d’esdeveniments. Després del projecte de final de grau ho he vist molt clar, m’agradaria fer aquest tipus de feina. I dins dels meus plans, al setembre he d’estar a Nova York, tornaré aquí durant l’octubre i el novembre perquè tinc pendent un esdeveniment de disseny gràfic que organitzo pel 16 de novembre a Vilanova i la Geltrú. A partir de mitjans de novembre tornaré a Nova York. El meu pla és assentar-m’hi, viure allà, i tornar per projectes que pugui tenir i per visitar la família. 
 
- Quan diu Nova York és per centrar-se en el món de la moda o en el del disseny?    
- En els dos. Faria el que estic fent ara però des d’allà. A Nova York hi ha molta més oferta de feina i més oportunitats tant amb un sector com en l’altre. La meva intenció és anar allà, quedar-me i aprofitar al màxim l’entorn on estaré. 
 
- Sona bé. 

- Sona bé però fa molta por. Em porta molta motivació i ara mateix no acceptaria una altra opció, però te’n vas en un entorn al qual arrenques. Jo hi he estat els dos últims estius vivint i treballant a Nova York com a model, però tampoc he hagut de combinar el sector del disseny i el sector de la moda. És una por positiva, una por de dir “hòstia, em motiva fer-ho!”. En tinc ganes.
 
- On es veu d’aquí 10 anys? 

- És una pregunta que m’agrada molt però que també em fa molta por, perquè d’aquí 10 anys llegiré la resposta i pot ser molt letal. En principi em veig podent tenir una estabilitat molt gran a nivell de salut, sentiments i emocions. També tenir un volum de feina tant en un sector com en l’altre. Tot i així, si em prometen que d’aquí deu anys ja no estaré treballant de model però sí en el sector de disseny, segurament estaré molt feliç. No desitjo treballar tant de model d’aquí 10 anys. 
I si m’has de dir una ciutat on vull estar és Los Angeles, treballant allà. Bàsicament per l’entorn d’esdeveniments que hi ha. Jo sempre he dit que m’agradaria ser el director creatius d’esdeveniments com els MTV Music Awards. 
 
Humbert Clotet, a la redacció d'Osona.com. Foto: Adrià Costa

 

Participació