La residència per a malalts mentals de Gurb no pot obrir per manca de diners

L’equipament, que ha costat sis milions d’euros, està acabat però la Generalitat no té recursos per concertar les places | El servei generarà entre 50 i 60 llocs d treball

Pere Pratdesaba
29 de juny del 2014
La residència per a persones amb malaltia mental de Gurb, aquest dissabte. Foto: Adrià Costa

La nova residència de Gurb destinada a persones amb malaltia mental de tot Catalunya no pot obrir les portes perquè la Generalitat no aporta el finançament al qual s’havia compromès. En concret, Benestar Social havia de concertar les 48 places del centre però la tisorada, que ha afectat greument aquest Departament, ha obligat a ajornar l’aportació econòmica. El centre està acabat des del maig de 2012 i ha costat gairebé sis milions d’euros, que ha finançat íntegrament la Fundació Vella Terra. Quan el servei es posi en marxa, es calcula que generarà entre 50 i 60 llocs nous de treball.

La primera pedra de l’equipament es va col·locar el febrer de 2011. L’objectiu del projecte és donar una atenció sociosanitària a persones amb discapacitat derivada de malaltia mental i altres problemàtiques afegides que requereixen un suport especialitzat. Es tracta, tal com es va explicar en aquesta data, de persones amb trastorn mental en una situació de vulnerabilitat social, amb una incapacitació legal o amb problemes socials o sanitaris afegits: absència de suport familiar, manca d’habitatge, dependència d’altres persones o dels recursos socials i sanitaris. “Entenem la situació econòmica delicada actual, però creiem que és una necessitat del sector i tenim unes ganes boges d’obrir”, es lamenta Jordi Vilardell, director general de Fundació Vella Terra.

Fundació Vella Terra és una entitat sense ànim de lucre amb 35 anys d’experiència. Disposa de diversos equipaments i serveis per a persones grans, amb discapacitat o amb malaltia mental. En total, hi treballen més de 450 persones.

Aquesta entitat va  arribar a un acord amb la Generalitat per tal de construir la residència. El finançament de les obres aniria gairebé íntegrament a càrrec seu (una partida també l’havia d’aportar el Departament de Benestar Social però no l’ha fet mai efectiva) i la concertació de les places aniria a càrrec de la Generalitat. “Aquests malalts han de tenir un tipus d’atenció molt intensiu, gairebé una persona per a cada usuari. És un cost molt alt que les famílies no es poden permetre”, explica Vilardell.

Ara, la Fundació Vella Terra té l’equipament enllestit però està a l’espera dels recursos provinents de Benestar Social. “La situació actual de la Generalitat no permet concertar places”, explica un portaveu del Departament. “Però per a nosaltres, la residència de Gurb és important i prioritària. Quan hi hagi possibilitats econòmiques, hi donarem llum verda”, matisa, tot i que també aclareix que no hi ha cap calendari fixat i tot dependrà de la conjuntura econòmica.

Fundació Vella Terra, tal com reconeix Vilardell, ha explorat altres vies, tant públiques com privades, per obtenir els recursos suficients per obrir la residència, però no han arribat a fructificar. “Totes les administracions tenen les mateixes dificultats i per a l’àmbit privat representa un cost massa elevat”, diu Vilardell.

Un projecte amb incògnites

L’alcalde de Gurb i president del Consell Comarcal d’Osona, Joan Roca, dóna suport “total” al projecte, que qualifica com a “modèlic”. Aquest suport, però, no inclou el finançament, un problema que, segons el mateix Roca, ja ha surat sempre en l’ambient: “Les obres es van iniciar en plena crisi i la incertesa econòmica ja hi era des del principi. Però som conscients que la necessitat d'un centre d'aquestes característiques hi és”.

El projecte, a més de les incògnites econòmiques, ja va néixer amb mal peu. L’anunci de la posada de la primera pedra va causar sorpresa entre el àmbits sanitaris i de serveis socials de la comarca, que no n’estaven al corrent. De fet, les absències en aquest acte de representants de la Fundació Centre Mèdic Psicopedagògic d’Osona (FCMPPO) i del Consorci Hospitalari de Vic (CHV) van ser més que significatives.