El govern espanyol publica la sentència de mort de les plantes de purins

La planta de purins de l`Esquirol, fa unes setmanes. Foto: Adrià Costa

El govern espanyol va publicar el passat divendres l’ ordre IET/1045/2014 , per la qual s’aproven els paràmetres retributius per a instal·lacions de producció d’energia elèctrica a partir de fonts d’energia renovable, cogeneració i residus. L’ordre, que estava en exposició pública des del mes de febrer, confirma el pitjors auguris per al sector porcí: les primes per a les plantes de purins es retallen al voltant d’un 40%, la qual cosa afecta greument la seva viabilitat.

“No crec que cap altra planta torni a obrir”, lamenta Rossend Saltiveri, responsable nacional del sector porcí d’Unió de Pagesos. A principis d’any van tancar “provisionalment” totes les plantes de purins de l'Estat, entre elles les d’Osona, a les Masies de Voltregà i l’Esquirol. La decisió sembla ferma, tot i que encara queda la possibilitat que les empreses de les plantes de purins presentin recurs. Si es donés el cas, però, el procés es podria eternitzar als jutjats.

D’aquesta manera, el govern central ha fet cas omís de ramaders i empreses de plantes de purins, que demanaven una moratòria per tal d’adaptar les instal·lacions a la nova situació. “Volíem recursos i temps i no ens els han donat”, es queixa Saltiveri. “Estem indignats. El govern de Madrid no escolta”, afegeix.

La reforma energètica compromet no només la viabilitat de les plantes de purins, imprescindibles per tractar les dejeccions ramaderes, sinó també el conjunt d’explotacions ramaderes a les que donen servei, entre les quals n’hi ha unes 165 a Osona. Amb la nova normativa, es passarà d’un cost de tractament de purins per a les granges de 6€/m3 a 50€/m3. A més, cal afegir el greu perill de contaminació al medi ambient pels 600.000 m3 de purins que es tractaven a l’any en aquestes plantes.

Ara, el pla B

L’ordre precipita les decisions que cada ramader haurà de prendre a partir d’ara. “Cadascú haurà de gestionar a nivell particular els purins i haurà de mirar quin és el millor pla que se li adapta a la seva explotació”, explica Eudald Sentmartí, d’Unió de Pagesos d’Osona.

Tant els ramaders com el Departament d’Agricultura de la Generalitat ja estan treballant en les possibles opcions. Unes mesures que es concretarien en tres punts: l’aplicació d’una alimentació mitjançant pinso que generi menys nitrogen, la implementació de sistemes de separadors sòlids i líquids dels purins i el treball mitjançant plans agrupats, que farien més àgils i flexibles el compliment del pla de purins assignat a cada explotació ramadera. A més, Saltiveri afegeix que es podria mirar de “readaptar” algunes de les plantes que han tancat.