El Parlament conclou que la crisi va provocar la caiguda de Caixa Manlleu

Joan Contijoch, en la seva compareixença al Parlament. Foto: Europa Press

La comissió d'investigació del Parlament sobre les possibles responsabilitats derivades de l'actuació i gestió de les entitats financeres i vulneració de drets dels consumidors ha elaborat aquest dimarts el document de conclusions . L'informe conclou que la crisi financera i econòmica ha comportat la desaparició de la pràctica totalitat de les caixes d'estalvis catalanes, entre elles Caixa Manlleu i Unnim (unió de Caixa Sabadell, Caixa Terrassa i Caixa Manlleu), i ha afectat centenars de milers de famílies amb productes de préstec i estalvi que en alguns casos "podrien haver vist vulnerats col·lectivament els drets dels consumidors". El text demana més competències per a la Generalitat, la cambra catalana i les autoritats estatals per controlar més efectivament les entitats financeres.

El gruix de conclusions, que s'aprovaran al ple de la setmana que ve, ha estat pactat entre CiU i ERC, amb algunes propostes de PSC i ICV-EUiA acceptades, i, com en totes les comissions d'investigació del Parlament, tota la documentació dels vuit mesos de compareixences s'enviarà a Fiscalia perquè actuï si ho creu necessari.

Del juliol del 2013 al febrer del 2014 han passat pel Parlament més de 80 compareixents per tractar la desaparició de les caixes d'estalvis, la venda de preferents i deute subordinat, les hipoteques amb condicions abusives i els desnonaments, entre d'altres temes de la crisi financera. Entre aquests, l'expresident i l'exdirector general de Caixa Manlleu, Joan Contijoch i Didac Herrero respectivament .
Joan Contijoch, en la seva compareixença, va carregar contra el Banc d'Espanya com a màxim responsable de la fi de les caixes d'estalvis, tot i que va reconèixer que les culpes estaven repartides. Per la seva banda, Dídac Herrero, recentment traspassat , va atribuir el fi de les caixes a la responsabilitat col·lectiva, des del sector financer als promotors immobiliaris, les administracions, els inversors, les agendes de qualificació i els propis ciutadans que van firmar hipoteques.

Excessiva exposició al mercat immobiliari

En la gestió de la majoria de caixes, i especialment a Caixa Catalunya, Caixa Penedès i Caixa Tarragona, la comissió del Parlament ha constatat una excessiva exposició immobiliària i expansió territorial, concessió d'hipoteques amb poques garanties, lleugeresa i descontrol en la comercialització de preferents i deute subordinat, consells d'administració amb escassa formació financera, una inadequada política retributiva dels directius -en complements salarials, indemnitzacions i pensions- i dependència dels mercats internacionals de capital.

L’informa constata que en el cas d’Unnim també es va produir una significativa i excessiva exposició al mercat immobiliari, “accelerada per un abandonament del sector industrial com a sector on actuar financerament de manera prioritària, que es tradueix en una cartera final de sòl i habitatges de quasi 2.000 milions d’euros i un volum de préstecs a promotors immobiliaris de més de 3.000 milions d’euros. Els responsables directius van fer que l’entitat resultant assumís uns riscos importants en no tenir una activitat suficientment diversificada”.

La seu de la Rambla Hospital amb logo del grup BBVA, on encara es veien les marques que va deixar el de Caixa Manlleu. Foto: Adrià Costa

Pel que fa a Caixa Manlleu, el grau d’exposició al sector immobiliari se centrava en préstecs hipotecaris (el 80% de la cartera creditícia de l’entitat), i mostrava una diferència en una exposició menor al crèdit a promotors, que era important, però més limitada que en la mitjana de les altres entitats del sector. Les conclusions de la comissió constaten que l’acord a què finalment es va arribar amb l’entitat compradora d’Unnim (BBVA) va permetre la recuperació del capital invertit en la unificació de les tres caixes, mitjançant  un bescanvi per accions del BBVA d’accions d’Unnim, pel 95% del valor nominal dels títols de participacions  preferents, deute subordinat o obligacions subordinades que les entitats fundadores havien comercialitzat.

Més mecanismes de supervisió

La comissió d'investigació recomana reforçar els mecanismes de supervisió del funcionament de les entitats financeres, des de la separació entre el departament de riscos i el comercial, fins als incentius dels treballadors per la venda de productes d'estalvi o inversió que poden ser inadequats per als clients, i les característiques d'aquests productes financers, entre d'altres. També proposa acceptar arbitratge per preferents i altres productes similars per sota dels de 6.000 euros d'inversió, i que el sistema judicial incrementi els recursos per tractar aquests casos, "incloent si fa falta l'obertura de nous jutjats especials". Així mateix, planteja la inclusió de clàusules que obliguin el compromís social en els processos de reestructuració d'entitats amb ajudes públiques, ja que el nou sistema financer "ha de mantenir el compromís social i territorial que es desenvolupava a través de l'obra social de les caixes d'estalvis".

Entre les conclusions també s'ha inclòs amb el suport de tots els partits -excepte del PP, que ha votat en contra- la reprovació de la negativa a comparèixer de la majoria de representants del govern espanyol citats a la comissió, ja que no tenien obligació legal de fer-ho.

La comissió ha lamentat que "bona part" de la documentació sol·licitada a les entitats financeres aquests mesos no ha estat transmesa. Han estat analitzades Caixa Catalunya, Caixa Tarragona, Caixa Manresa, CatalunyaCaixa, Caixa Sabadell, Caixa Terrassa, Caixa Manlleu, Unnim, Caixa Penedès, Caixa Laietana, Bankia i Caixa Girona.

Banca pública catalana

En el nou context financer, CiU i ERC han inclòs en les conclusions que s'ha de "promoure la creació d'una banca pública d'àmbit català" per ajudar el desenvolupament econòmic i social de Catalunya, guiada pels criteris de sostenibilitat, compromís cívic, eficiència i prudència en la gestió del risc financer.

L'objectiu és permetre la capitalització adequada de les pimes catalanes i la internacionalització de les empreses de Catalunya "conjuntament amb entitats com el Banc Europeu d'Inversions".

Assamblea general de Caixa Manlleu. Foto: Adrià Costa