Els «Ocells petits» de Joan Orriols voleien pel Casino de Vic

Els “Ocells petits” van voleiar ahir durant la presentació del llibre de Joan “Nan” Orriols al Casino de Vic. Una cinquantena de persones van ser testimonis de com la reconeguda bibliotecària de la Universitat de Barcelona Dolors Lamarca i Morell presentava el llibre en un ambient familiar i distès.

Lamarca va encetar l’anàlisi del llibre d’Orriols prenent diverses crítiques i comentaris que fins al moment han rebut els altres dos llibres de l’escriptor de Vilanova de Sau i assegurant que el llibre d’Orriols, “no deixa indiferent”.

Lamarca, que creu que “els llibres del Nan són el seu autorretrat”, diu d’Orriols que “vol comunicar-se amb el món que no és humà. El seu bestiar és com les persones”, per acabar reblant que “els senglars saben llegir i escriure”.

El recull compta amb seixanta poemes amb un parell d’introduccions, una de prèvia i una de formal, aquesta segona, dedicada al seu amic Mossèn Josep Maria Melció i Pujol “Mel”, traspassat el passat 2013 i del que Nan va comentar: “Era un gran amic, va escriure i retratar la Garrotxa amb molta passió i li vaig dir dos dies abans de morir, et faré un llibre”.

Els poemes van acompanyats d’il·lustracions cedides per la família de Josep Esteve i Cubí, a qui Orriols li dedica dos poemes, i que reflexionen sobre la figura del colom. El conjunt de tot plegat, segons Lamarca, ha resultat “un recull en un format molt maco”.

Llavors va ser el torn de l’autor. Joan “Nan” Orriols va voler deixar clar que li agrada escriure prosa, tot i això, escriu poesia perquè vol reivindicar-la, però vol reivindicar aquella "que s’entengui, que digui coses”. “Una poesia que faci pensar a la gent”, va afegir.

Orriols va asseverar que “sóc un intrús, faig opinió de l’intrús i m’agrada ser intrús. No formo part de cap grup, ni ordre”. De l’únic espai que és soci, però, és “del Casino de Vic perquè ens deixin presentar el llibre”.

Per tancar la presentació, l'autor va fer referència a la il·lustració de la coberta; un híbrid entre simi i humà, de la qual l’autor va comentar: “Veig que tothom és l’animal de la solapa perquè no crec en l’espècie humana. És el pitjor del planeta. Els humans són els culpables de tot i la meva desesperança és gran”. Amb aquesta sentència va cloure l'acte.

Joan Orriols, aquest dijous a la presentació del seu tercer llibre a Vic. Foto: Adrià Costa