15
de maig
del
2014
Hi va haver un temps que just quan l'àrbitre xiulava el final d'un gran partit victoriós per al Barça -que solia ser un campionat o un triomf sobre el Reial Madrid- els carrers de Vic s'omplien de joves amb ganes de festa. Però de l'alegria es passava a l'eufòria excessiva i d'aquí, a la violència. Enrere, hi quedava un rastre de cotxes malmesos, nois detinguts i apallissats, policies lesionats i destrosses al mobiliari urbà. Eren les nits roges del Barça a Vic, que es van fer famoses arreu del país i que es recorden amb aquest reportatge històric i les seves dues galeries de fotos adjuntes ( Galeria 1 -Galeria 2 )
Grup de Boixos Nois Osona, seguidors del Barça, fotografiats el 1988. Foto: Toni Coromina.
Les tempestuoses nits del Barça van assolir tant de renom que fins i tot la televisió autonòmica catalana se'n va fer ressò, en un temps que tot semblava de color de rosa a la Catalunya oficialista. No està clar d'on procedia aquella preeminència vigatana, però un dels orígens podria ser la creació de grups de suport jove al Barça. L'escalada del fenomen es va produir a partir de 1982 i va rebentar del tot el 1992. Allò que va començar només amb una escridassada a un policia madridista va culminar en una batalla campal que deixava impotent la Guàrdia Urbana i els Mossos d'Esquadra vinguts de Barcelona.
Batalla campal a la plaça d'Osona, el maig de 1989. Foto: Arxiu La Marxa.
El costum consistia en anar al domicili del president de la Peña Madridista, un conegut policia municipal, a escridassar-lo. Una vegada, l'home va sortir i va empaitar-nos als periodistes amb un gos i un pal. L'escalada d'incidents va anar creixent, amb fites destacades el 1989 i el 1990. Al costat dels seguidors exclusivament culers s'afegien d'altres grups moguts per l'independentisme, com Estat Català, Catalunya Lliure, Moviment de Defensa de la Terra (MDT) i també simpatitzants de les Joventuts d'Esquerra Republicana (JERC)...
El maig de 1989, els agents de la policia espanyola que protegien la casa del líder madridista van ser atacats a cops de roc i coets de revetlla amb el resultat d'un caporal malferit a la cara. Quinze dies després, el conflicte es va traslladar a la plaça d'Osona, on hi havia la seu de la Peña Madridista, que va patir algunes destrosses. Des de les finestres, alguns veïns espanyolistes llençaven ampolles contra els seguidors del Barça -ara ja amb cares tapades amb mocadors negres de l'estelada i les caputxetes dels cangurs posades-, que responien amb pedres contra els edficis i els vehicles de la Guàrdia Urbana. Aquella nit va acabar amb tres detinguts a la rambla de l'Hospital després de les càrregues i els pots de fum de la Policía Nacional.
Un jove amb la cara tapada encarant-se a dos agents de la Guàrdia Urbana. Foto: Arxiu La Marxa.
La victòria del Barça sobre el Madrid l'abril de 1990 va ser un nou episodi d'incidents a la plaça d'Osona i de càrregues de la policia espanyola a la plaça Major sense que allà s'hi hagués produït cap incident. Al barri de l'Estadi, després d'una hora d'esbatussades amb les colles de joves, la policia espanyola va reclamar la presència, sempre contundent, de la Guàrdia Civil, que portava molts anys allunyada de la repressió de les manifestacions a Vic. Quatre joves van ser detinguts, i després van denunciar haver estat apallissats a la comissaria de la Policia Nacional del carrer de Morgades, un fet que va obrir una cadena de denúncies per maltractament i debats al ple municipal, on el regidor republicà Quim Puntí es va referir a la caserna policial com "una txeca que ens avergonyeix a tots".
El cim de la fúria va arribar el 20 de maig de 1992, amb la victòria del Futbol Club Barcelona a la Copa d'Europa: a l'estadi londinenc de Wembley, el màgic gol de Koeman al picar una falta contra la Sampdoria va proporcionar al Barça la seva primera Copa d'Europa en 93 anys d'existència. Era la nit de la rebotada definitiva del barcelonisme contra la carregosa sonsònia del "Madrid, el equipo de las Cinco Copas", la cantarella repetida fins a l'avorriment durant el franquisme... A Vic, la nit ja va arrencar amb la crema de mitja dotzena de banderes espanyoles al bell mig de la plaça Major. Un miler de joves va concentrar-se a la cruïlla del carrer de Verdaguer i les rambles amb banderes catalanes, estelades i del Barça. Caravanes de vehicles tocaven el clàxon. Corria el cava.
Els primers senyals que la festa es complicava van ser quan els manifestants van començar de barrar el pas als vehicles i obsequiar-los amb cops i puntades de peu quan volien obrir-se pas per la rambla de les Davallades. Tot i això, es va mantenir el trànsit obert, en comptes de desviar-lo pel carrer de Manlleu i deixar la zona aïllada. Poc conscients d'aquell ambient hostil, el vehicle radar de la Guàrdia Urbana es va presentar a la cruïlla per posar ordre, però amb una revolada uns nois van prendre les claus del contacte, el van colpejar i se li van enfilar al sostre del vehicle a fer-hi salts i crits. Els tres agents, esmaperduts, demanaven auxili per ràdio i al final van haver de fugir amb el cotxe en punt mort i empenyent-lo rambla de l'Hospital avall en mig de cops i empentes.
Un jove saltant sobre el vehicle de la Guàrdia Urbana, durant la celebració per la victòria del Barça a la Copa d'Europa. Foto: Sergi Cámara/Arxiu La Marxa.
El comandament de la Guàrdia Urbana va demanar ajut als Mossos, que havien enviat un vehicle a inspeccionar la zona. És així que la policia catalana -que encara no tenia ni dotació a Vic- va desplegar un destacament. Els Mossos ja s'havien mostrat a la ciutat des de bon matí, escarmentats per l'historial de violències futbolístiques que ja tenia molts precedents. I també van ser rebuts amb una pluja d'ampolles, totxanes i altres objectes. L'Ajuntament, poc previsor, no havia fet retirar un contenidor de material d'obra! També els disparaven bengales vermelles. Els antiavalots de Mossos es van ubicar al carrer de Verdaguer i des d'allà van estar més de mitja hora disparant bales de goma cap a la plaça Major, mentre provaven d'esquivar els objectes que volaven arreu. Una ampolla va ferir al braç un fotògraf de La Marxa de Catalunya . I una escampada de contenidors de deixalles cremats i mobiliari urbà destrossat.
Com que la situació no millorava, ans al contrari, els Mossos van efectuar càrregues contra els concentrats i van practicar tres detencions; alguna de força accidentada, perquè un dels nois va poder desfer-se dels agents i va provar d'amagar-se sota d'un jeep. A més dels policies d'uniforme, van aparèixer reforços de paisà, tant de Mossos com de guàrdies urbans, algun dels quals va baixar de Torelló.
Eren quasi les dues de la matinada i la batalla d'ampolles, pots de fum, bengales, insults i càrregues encara durava. La línia vermella final va ser l'intent d'assalt a un conegut supermercat de la plaça Major, cantonada Verdaguer. Aleshores, va irrompre el Setè de Cavalleria en forma de destacament de la policia nacional espanyola, que va entrar per sorpresa pel carrer de les Neus i va efectuar unes càrregues que van resultar definitives. Tothom a dormir. Els carrers del centre, fets un desastre.
Policies de paisà detenen un noi després dels incidents de la celebració per la victòria del Barça. Foto: Arxiu La Marxa.
Les conseqüències polítiques de la violenta nit de la Copa culer es van reflectir al següent ple municipal. L'oposició va retreure una manca de previsió, però l'equip de govern ho va negar i, a més, algú va donar a entendre que els grups de destralers no eren de Vic (aleluia, aleluia!), sinó que havien baixat dels "santuaris" separatistes de Calldetenes o Folgueroles. I va córrer la veu que des de Sant Julià una camioneta d'una empresa de la construcció havia traslladat fins a Vic un grup de nois massa motivats.
La trista veritat -per als prohoms vigatans- era que entre alguns dels "guerrillers" de primera línia d'aquella nit hi apareixien cognoms il·lustres de la ciutat: fills de regidors, de funcionaris municipals molt coneguts, d'industrials, de comerciants i de més d'un advocat.
Fos pel que fos, la nit de Wembley va ser l'última. Qui sap si va ser perquè començava de tocar el rebre als aparadors dels comerciants, i en aquell temps l'associació CentreVic era un poder fàctic de primer ordre. O potser perquè la següent cita -que va ser al cap d'un mes- amb l'arribada de la flama olímpica a Vic, la ciutat va patir una ocupació militar per part de 300 agents antiavalots de la policia espanyola. O potser perquè des dels poders es va parlar amb qui s'havia de parlar. O potser perquè estèticament va passar de moda...
Galeries de fotos:
-Celebració de la victòria del Barça a la Copa d'Europa, 1992 (Galeria 1: Arxiu La Marxa)
-Celebració de la victòria del Barça a la Copa d'Europa, 1992 (Galeria 2: Arxiu La Marxa)
Els mossos detenen un noi que s'havia amagat sota del vehicle policial. Foto: Sergi Cámara/Arxiu La Marxa.
Grup de Boixos Nois Osona, seguidors del Barça, fotografiats el 1988. Foto: Toni Coromina.Les tempestuoses nits del Barça van assolir tant de renom que fins i tot la televisió autonòmica catalana se'n va fer ressò, en un temps que tot semblava de color de rosa a la Catalunya oficialista. No està clar d'on procedia aquella preeminència vigatana, però un dels orígens podria ser la creació de grups de suport jove al Barça. L'escalada del fenomen es va produir a partir de 1982 i va rebentar del tot el 1992. Allò que va començar només amb una escridassada a un policia madridista va culminar en una batalla campal que deixava impotent la Guàrdia Urbana i els Mossos d'Esquadra vinguts de Barcelona.
Batalla campal a la plaça d'Osona, el maig de 1989. Foto: Arxiu La Marxa.
El costum consistia en anar al domicili del president de la Peña Madridista, un conegut policia municipal, a escridassar-lo. Una vegada, l'home va sortir i va empaitar-nos als periodistes amb un gos i un pal. L'escalada d'incidents va anar creixent, amb fites destacades el 1989 i el 1990. Al costat dels seguidors exclusivament culers s'afegien d'altres grups moguts per l'independentisme, com Estat Català, Catalunya Lliure, Moviment de Defensa de la Terra (MDT) i també simpatitzants de les Joventuts d'Esquerra Republicana (JERC)...
El maig de 1989, els agents de la policia espanyola que protegien la casa del líder madridista van ser atacats a cops de roc i coets de revetlla amb el resultat d'un caporal malferit a la cara. Quinze dies després, el conflicte es va traslladar a la plaça d'Osona, on hi havia la seu de la Peña Madridista, que va patir algunes destrosses. Des de les finestres, alguns veïns espanyolistes llençaven ampolles contra els seguidors del Barça -ara ja amb cares tapades amb mocadors negres de l'estelada i les caputxetes dels cangurs posades-, que responien amb pedres contra els edficis i els vehicles de la Guàrdia Urbana. Aquella nit va acabar amb tres detinguts a la rambla de l'Hospital després de les càrregues i els pots de fum de la Policía Nacional.
Un jove amb la cara tapada encarant-se a dos agents de la Guàrdia Urbana. Foto: Arxiu La Marxa.
La victòria del Barça sobre el Madrid l'abril de 1990 va ser un nou episodi d'incidents a la plaça d'Osona i de càrregues de la policia espanyola a la plaça Major sense que allà s'hi hagués produït cap incident. Al barri de l'Estadi, després d'una hora d'esbatussades amb les colles de joves, la policia espanyola va reclamar la presència, sempre contundent, de la Guàrdia Civil, que portava molts anys allunyada de la repressió de les manifestacions a Vic. Quatre joves van ser detinguts, i després van denunciar haver estat apallissats a la comissaria de la Policia Nacional del carrer de Morgades, un fet que va obrir una cadena de denúncies per maltractament i debats al ple municipal, on el regidor republicà Quim Puntí es va referir a la caserna policial com "una txeca que ens avergonyeix a tots".
El cim de la fúria va arribar el 20 de maig de 1992, amb la victòria del Futbol Club Barcelona a la Copa d'Europa: a l'estadi londinenc de Wembley, el màgic gol de Koeman al picar una falta contra la Sampdoria va proporcionar al Barça la seva primera Copa d'Europa en 93 anys d'existència. Era la nit de la rebotada definitiva del barcelonisme contra la carregosa sonsònia del "Madrid, el equipo de las Cinco Copas", la cantarella repetida fins a l'avorriment durant el franquisme... A Vic, la nit ja va arrencar amb la crema de mitja dotzena de banderes espanyoles al bell mig de la plaça Major. Un miler de joves va concentrar-se a la cruïlla del carrer de Verdaguer i les rambles amb banderes catalanes, estelades i del Barça. Caravanes de vehicles tocaven el clàxon. Corria el cava.
Els primers senyals que la festa es complicava van ser quan els manifestants van començar de barrar el pas als vehicles i obsequiar-los amb cops i puntades de peu quan volien obrir-se pas per la rambla de les Davallades. Tot i això, es va mantenir el trànsit obert, en comptes de desviar-lo pel carrer de Manlleu i deixar la zona aïllada. Poc conscients d'aquell ambient hostil, el vehicle radar de la Guàrdia Urbana es va presentar a la cruïlla per posar ordre, però amb una revolada uns nois van prendre les claus del contacte, el van colpejar i se li van enfilar al sostre del vehicle a fer-hi salts i crits. Els tres agents, esmaperduts, demanaven auxili per ràdio i al final van haver de fugir amb el cotxe en punt mort i empenyent-lo rambla de l'Hospital avall en mig de cops i empentes.
Un jove saltant sobre el vehicle de la Guàrdia Urbana, durant la celebració per la victòria del Barça a la Copa d'Europa. Foto: Sergi Cámara/Arxiu La Marxa.
El comandament de la Guàrdia Urbana va demanar ajut als Mossos, que havien enviat un vehicle a inspeccionar la zona. És així que la policia catalana -que encara no tenia ni dotació a Vic- va desplegar un destacament. Els Mossos ja s'havien mostrat a la ciutat des de bon matí, escarmentats per l'historial de violències futbolístiques que ja tenia molts precedents. I també van ser rebuts amb una pluja d'ampolles, totxanes i altres objectes. L'Ajuntament, poc previsor, no havia fet retirar un contenidor de material d'obra! També els disparaven bengales vermelles. Els antiavalots de Mossos es van ubicar al carrer de Verdaguer i des d'allà van estar més de mitja hora disparant bales de goma cap a la plaça Major, mentre provaven d'esquivar els objectes que volaven arreu. Una ampolla va ferir al braç un fotògraf de La Marxa de Catalunya . I una escampada de contenidors de deixalles cremats i mobiliari urbà destrossat.
Com que la situació no millorava, ans al contrari, els Mossos van efectuar càrregues contra els concentrats i van practicar tres detencions; alguna de força accidentada, perquè un dels nois va poder desfer-se dels agents i va provar d'amagar-se sota d'un jeep. A més dels policies d'uniforme, van aparèixer reforços de paisà, tant de Mossos com de guàrdies urbans, algun dels quals va baixar de Torelló.
Eren quasi les dues de la matinada i la batalla d'ampolles, pots de fum, bengales, insults i càrregues encara durava. La línia vermella final va ser l'intent d'assalt a un conegut supermercat de la plaça Major, cantonada Verdaguer. Aleshores, va irrompre el Setè de Cavalleria en forma de destacament de la policia nacional espanyola, que va entrar per sorpresa pel carrer de les Neus i va efectuar unes càrregues que van resultar definitives. Tothom a dormir. Els carrers del centre, fets un desastre.
Policies de paisà detenen un noi després dels incidents de la celebració per la victòria del Barça. Foto: Arxiu La Marxa.
Les conseqüències polítiques de la violenta nit de la Copa culer es van reflectir al següent ple municipal. L'oposició va retreure una manca de previsió, però l'equip de govern ho va negar i, a més, algú va donar a entendre que els grups de destralers no eren de Vic (aleluia, aleluia!), sinó que havien baixat dels "santuaris" separatistes de Calldetenes o Folgueroles. I va córrer la veu que des de Sant Julià una camioneta d'una empresa de la construcció havia traslladat fins a Vic un grup de nois massa motivats.
La trista veritat -per als prohoms vigatans- era que entre alguns dels "guerrillers" de primera línia d'aquella nit hi apareixien cognoms il·lustres de la ciutat: fills de regidors, de funcionaris municipals molt coneguts, d'industrials, de comerciants i de més d'un advocat.
Fos pel que fos, la nit de Wembley va ser l'última. Qui sap si va ser perquè començava de tocar el rebre als aparadors dels comerciants, i en aquell temps l'associació CentreVic era un poder fàctic de primer ordre. O potser perquè la següent cita -que va ser al cap d'un mes- amb l'arribada de la flama olímpica a Vic, la ciutat va patir una ocupació militar per part de 300 agents antiavalots de la policia espanyola. O potser perquè des dels poders es va parlar amb qui s'havia de parlar. O potser perquè estèticament va passar de moda...
Galeries de fotos:
-Celebració de la victòria del Barça a la Copa d'Europa, 1992 (Galeria 1: Arxiu La Marxa)
-Celebració de la victòria del Barça a la Copa d'Europa, 1992 (Galeria 2: Arxiu La Marxa)
Els mossos detenen un noi que s'havia amagat sota del vehicle policial. Foto: Sergi Cámara/Arxiu La Marxa.