Un jutge obliga l'Ajuntament de Calldetenes a penjar la bandera espanyola

El conflicte amb el govern espanyol s’agreuja i els alcaldes dels municipis afectats que incompleixin la sentència s’enfronten a una sanció econòmica o fins i tot a la inhabilitació

Pere Pratdesaba
13 de maig del 2014
L'Ajuntament de Calldetenes, aquest dilluns. Foto: Albert Alemany

El conflicte de les banderes espanyoles als ajuntaments catalans, lluny d’apaivagar-se, continua més latent que mai. Fins fa uns dies, els consistoris només havien rebut requeriments oficials de la Delegació del Govern d’Espanya a Catalunya, reclamant que la bandera onegés en un lloc preferent de l’edifici municipal. Ara, els requeriments han arribat per via judicial.

Un jutge ha dictat quatre sentències contra tres ajuntaments –Calldetenes, Sant Pol de Mar i Santa Coloma de Cervelló- i el Consell Comarcal d’Urgell, on se’ls obliga a penjar la bandera espanyola. Si no la compleixen, els alcaldes dels consistoris que desobeeixin podrien haver de fer front, primer, a una multa econòmica, i en cas de persistir, a una inhabilitació pública. “Es tracta d’una sentència ferma. O la compleixes o no. I el responsable és l’alcalde”, explica Josep Gascon, advocat de l’Associació de Municipis per la Independència (AMI).

Pel que fa a Calldetenes, el termini per acatar la sentència finalitza el 7 de juliol. L’alcalde, Marc Verdaguer, sempre s’ha mostrat partidari de no penjar la bandera espanyola i portar el conflicte fins als límits legals. “La bandera espanyola no representa el sentiment del poble i nosaltres actuarem en conseqüència”, argumenta Verdaguer, que té molta cura en no mostrar obertament les seves preferències per la desobediència, la qual cosa podria actuar en la seva contra si continua el procés judicial.

“De moment, encara no hem incomplert res i d’aquí al 7 de juliol poden passar moltes coses”, afegeix l’alcalde de Calldetenes. Els ajuntaments afectats esperen que des de l’AMI es marquin unes pautes de conducta. Una possibilitat que, ara per ara, és més que probable, tal com reconeix Gascon:  “No és lògic que un alcalde assumeixi de manera individual una acció que s’ha fet de manera conjunta. L’AMI hauria de fixar una posició i traslladar-la als ajuntaments”.

El govern central ha denunciat un total de 93 municipis i consells comarcals per no penjar la bandera espanyola. Entre aquests, n’hi ha cinc d’osonencs: Calldetenes, Vic, Olost, Folgueroles, Sant Julià de Vilatorta i Sant Pere de Torelló.

Una guerra perduda?

En aquest context, l’alcalde de Vic i president de l’AMI, Josep M. Vila d’Abadal, va declarar fa uns dies que la bandera que es posa als ajuntaments era la catalana perquè era la que la gent se sent seva. En tot cas, també va advertir que “si les lleis i l’Estat espanyol ens obliguen a posar també l’espanyola, ho farem, encara que sigui la bandera d’una altra nació, que respectem, i que no volem que sigui maltractada”.

Les declaracions de l’alcalde han tingut ressò a la política municipal vigatana, on la secció local de la CUP ha emès un comunicat on reclama la dimissió de Vila d’Abadal com alcalde de Vic. “Aquesta decisió, anticipant una submissió a l’Estat espanyol fins i tot abans que aquest ho exigeixi, per a nosaltres és un greu error, que demostra la incapacitat de qui ens governa per traçar una estratègia clara per assolir l’autodeterminació del nostre poble”, diu la nota.