Josep Mas: «Tres escales de Can Garcia s'enderrocaran el primer trimestre de 2015»

El regidor d’Urbanisme de Manlleu deixarà el consistori després de 12 anys | En aquesta entrevista, parla de projectes com la biblioteca, el Teatre Centre i les noves rotondes

per Pere Pratdesaba / Roger Font
Aquesta informació es va publicar originalment el 22 d'abril de 2014 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Josep Mas té 35 anys i és regidor de l’Ajuntament de Manlleu des de l'any 2003, on ha ocupat les regidories d'Esports, Joventut, Cultura i Participació Ciutadana i des de l'any 2011 és 4t tinent d'alcalde i regidor d'Urbanisme, Esports i Habitatge. És diplomat en Gestió i Administració Pública i Llicenciat en Ciències Polítiques i de l'Administració i treballa, ara en excedència, a l'Organisme de Gestió Tributària de la Diputació de Barcelona des de l'any 2000. A les properes eleccions municipals es vol prendre un respir polític i no té previst tornar al consistori.

- Quan l’equip de govern va presentar el pressupost de 2014, va assegurar que una de les prioritats era la millora de la mobilitat, en la que s’hi incloïen dues noves rotondes.


- Sí, les dues al passeig de Sant Joan, una via que és titularitat de la Diputació de Barcelona i amb qui ja s’ha acordat una transferència econòmica. La primera rotonda està ubicada a la cruïlla del carrer Caballeria i la carretera d’Olot; i la segona, al pont de Can Molas, amb passeig del Ter i carrer del Pont. Els dos projectes, que ja estan redactats, representaran una millora de la mobilitat, tant de trànsit rodat com de persones.

- La rotonda de la carretera d’Olot és la més cara...


- La Diputació ens transfereix el 100% dels 347.000 euros amb els quals està pressupostada. Nosaltres treballarem la licitació i l’executarem, en principi, el gener de 2015. El projecte, bàsicament, consisteix en una rotonda que permetrà una millor distribució de la mobilitat: s’impedirà o no es permetrà el gir a l’esquerre venint de Vic i cap al carrer de la Font, una maniobra que dificulta el trànsit. També ens permetrà solucionar un problema important com és el trànsit de vehicles del carrer Caballeria-La Salut. En aquesta cruïlla hi haurà senyalització semafòrica amb polsador per al pas de vianants.

- I la segona rotonda?

- Encara no tenim redactat el projecte, tot i que sí que tenim definits tots els paràmetres que l’hauran de regir. En principi, el procediment serà similar. La Diputació ens entregarà el projecte, assumirà el 100% del cost, uns 190.000 euros, i nosaltres el licitarem i farem l’execució, que serà més ràpida. Esperem que estigui acabada al setembre d’aquest any.

- Des d’una perspectiva tècnica, sembla menys complexa.

- Es tracta d’una actuació més superficial, que millorarà la fluïdesa del trànsit rodat en aquest punt. El que es farà és disposar una rotonda trepitjable amb rasants de paviment normal que permetrà canviar els sentits o prioritats d’accés. Passarem de tenir una cruïlla amb regulació a través d’estops o senyals de cedir el pas a una rotonda. Haurem de pujar aquests rasants i assegurar temes d’estabilitat, comptant amb els canals subterranis que hi passen.

- Quan les obres s’estiguin duent a terme, quines alternatives de pas hi haurà?

- S’està treballant amb la Diputació i la voluntat és que hi hagi una afectació mínima del trànsit rodat. Crec que no hi haurà problema. Al detall encara no hi hem arribat. En qualsevol cas, hem d’aprofitar l’oportunitat d’aquí i hem de ser capaços de limitar l’arribada de vehicles pesants al nucli de la població. Hem d’estudiar i preveure alternatives d’accés als polígons fins que no es portin a terme aquelles infraestructures que, ja sigui per via nacional o via municipal, encara no s’han desenvolupat, com són variants i altres.

- Un altre de les prioritats al pressupost era la biblioteca.

- Nosaltres, al programa electoral ja portàvem una proposta on volíem matar dos ocells d’un sol tret: urbanitzar o avançar l’urbanització mínima de l’entorn de l’antiga Piara, al nucli poblacional al carrer Sant Joan, carrer Sant Antoni, carrer Sant Jaume, passeig del Ter, i alhora destinar un solar a efectes d’equipament en el que hi prevèiem la construcció de la biblioteca. De fet, ja teníem el projecte, però se’ns va tombar per un acord de l’oposició. A partir d’aquí, vam renunciar als fons de la Generalitat i els de la Diputació els vam destinar a la compra de l’antiga Cooperativa.
Però continuem tenint el problema: una font important de la política cultural del municipi, com són les biblioteques, es troben en un estat molt deficitari. ja sigui d’accessibilitat o d’espai, que no responen a criteris bàsics de necessitats actuals. Tenim uns usos molt baixos d’acord amb la potencialitat que tindria un municipi de més de 20.000 habitants i això ho hem de solucionar.

- Com?

- S’està estudiant ubicar la biblioteca a l’edifici de l’antiga Caixa de Manlleu. Segurament aquest 2014 es farà públic la concreció d’un acord en aquest sentit.

- I el Teatre Centre?

Estem treballant amb la voluntat manifesta d’obrir-lo abans de finalitzar la legislatura. Era un dels eixos bàsics i prioritaris de l’acció de govern per aquest mandat. Tenim fons, tenim capacitat per destinar-hi diners i estem ultimant els serrells. Ens trobem, però, que per acabar l’equipament d’acord amb el projecte inicial, ens manquen més de 3 milions d’euros.

- El projecte actual, quin pressupost total té?

- Hem executat un milió i escaig, falten uns tres milions. Per tant estaríem parlant de poc més de cinc milions d’euros.

- Són molts diners.

- Què hem de fer? Revisar el projecte i ser capaços d’adequar-lo a les necessitats reals. A partir d’aquí, hem de mirar si som capaços, amb els diners que tenim, de modificar un projecte per obrir el teatre en plena legalitat, quan abans millor. El que no té sentit és que tinguem un actiu cultural aturat al mig del municipi des de l’any 2006.

- Tenen fixats alguns terminis?

- Fins al moment hi ha realitzat l’enderroc i una primera fase d’estructura. Ara faltarien la segona i la tercera fases. Hem d’obrir el Teatre Centre quan abans millor. Crec que també ho podrem fer abans d’acabar la legislatura.

- Un altre dels punts calents de la legislatura ha estat la zona blava de la plaça i voltants.

- La nostra finalitat era, bàsicament, una millora de la rotació d’estacionament de vehicles del centre poblacional. Després, de retruc i amb criteris de participació ciutadana, es va decidir redefinir la plaça, amb paviment tou, el llac, arbres, sense trànsit... Partint d’aquí, des de l’equip de govern es va trobar una fórmula que fes possible l’actuació i vam arribar a un acord amb una empresa que, a canvi de cinquanta anys d’explotació a efectes de concessió del subsòl de plaça Fra Bernadí i vint anys d’explotació de zona blava a la superfície, financés l’operació.  Manlleu se n’ha beneficiat, amb un aparcament amb sistema de rotació al voltant del centre que facilita l’accés al comerç i, a més, disposa de 277 places d’aparcament en subsòl i una plaça renovada. A partir d’aquets paràmetres es va fer la concessió.

- Un acord que ha portat i continua portant cua.

- Hi va haver dos concursos de creditors per dues fallides de les dues empreses que hi participaven: Prhosa i Hormipresa, que encara estan en concurs de creditors. Però AUSA continua portant l’explotació d’aquest pàrquing i els números els estan sortint. A nosaltres el que ens interessa és que el servei funcioni i ho faci amb qualitat. Queda, això sí, per resoldre el tema jurídic i els temes de l’explotació del servei.

- I els comerciants, que n’opinen de tot plegat?

- Això s’hauria de demanar als comerciants. Hi ha de tot. N’hi ha que continuaran queixant-se, que consideren que se’ls han rebaixat les expectatives de vendes, no per la crisi sinó per la disposició de la zona blava de prepagament. En qualsevol cas, en faig una valoració positiva: quants comerços s’han obert a la plaça Fra Bernadí o a l’entorn des que es va posar en funcionament aquest sistema? Per tant, quants llocs de treball s’han creat? Crec que la receptivitat per part del comerciant ha anat evolucionant cap a una millor acceptació.

- Els blocs de Can Garcia, s’enderrocaran o no?

- S’enderrocaran. Un dels problemes és que el polític es mou per cicles electorals. Hem de tenir clar que l’alcalde Pere Prat no es torna a presentar i jo tampoc. En aquest sentit, hi ha uns aspectes que vam començar i que tenim ganes de deixar acabats, o si més no, molt encarrilats. Un és el tema dels pisos de Can Garcia. Vam ser un dels primers pobles a aconseguir la llei de barris al 2004 i després vam ser capaços d’aconseguir treure els pisos de Can Garcia d’aquesta llei i dotar-los d’un procés paral•lel. I vam aconseguir també, gràcies a una negociació, transferir a la Generalitat la titularitat del procediment i el seu finançament. El que hi ha pactat és que abans d’acabar la legislatura, el primer trimestre de 2015, tres escales dels pisos seran a terra. Concretament, les que donen al carrer Garcia Estrada, 26, 28 i 30.

- Un procediment llarg, amb decisions complicades.

- L’enderroc de Can Garcia és fruit d’una política que ens la creiem, ja no urbanística sinó social, que respon a dos criteris: mixtura social i reequilibri territorial pel que fa a gestió poblacional i demogràfica. La Generalitat se la creu i per això hi ha disposició pressupostària. Resta acabar de lligar detalls procedimentals. En això estem treballant.

- Tots els veïns de Can Garcia estan reubicats?

- No. De fet, un dels aspectes que cal acabar de resoldre és aquest. Hi ha uns drets adquirits, que no són per a tothom que hi resideix. Hem de discernir a qui li pertoca un reallotjament, una indemnització o qui no té dret a res. Cal determinar uns criteris clars. Jo espero i confio molt en la tasca que s’està duent a terme des de Incasol de l’Agència de l’Habitatge de Catalunya.

- A Manlleu corren rumors que es construirà un Mercadona nou.

- A l’àmbit de Can Brucato s’està estudiant la possibilitat de modificació d’un ús residencial a un ús comercial per diferents aspectes: Manlleu té superfície per construir nou habitatge de sobra, per tant, no es necessita sòl residencial; i hi ha pocs llocs a la trama urbana comercial on es puguin ubicar grans superfícies alimentàries. A partir d’aquí, hi ha interès de tercers interessats en poder disposar dels terrenys per construir-hi una superfície d’alimentació? Sí. Hi ha predisposició de l’Ajuntament de modificar el pla general perquè s’hi pugui encabir aquesta activitat? Sí. Subjectes concrets que s’hi hagin interessat? N’hi ha més d’un. Mercadona? No ho sé. No hi ha res materialitzat.

- Quanta gent treballa a l’àrea d’Urbanisme de l’Ajuntament?

- Estem parlant de 33 persones a Serveis Territorials, de les quals 16 són de manteniment urbà. Bàsicament, perquè tenim els Serveis d’Habitatge i Planificació i Ordenació Territorial, amb temes d’Activitats, Habitatge, Sistemes d’Informació Geogràfica, tenim la brigada municipal, manteniment de via pública i incorporem aquest any Medi Ambient i Pagesia.

- No és molta gent? La bombolla immobiliària ja ha explotat fa temps.

- Si ens mirem la memòria de Serveis Territorials, allà es veu clarament tota la tasca que s’està duent a terme. Massa? S’han de tenir criteris i indicadors per saber què és poc, força, bastant, massa o molt. Com a dada comparativa, al 2012, quan vaig entrar a l’àrea, hi havia tres persones més. O sigui, hi ha tres persones menys que fa tres anys, quan es va prescindir d’un delineant, un inspector d’obres i un paleta per diversos motius. I a part, s’han incorporat d’altres serveis: Habitatge, Medi Ambient i Pagesia.

- Anem a les eleccions municipals. Àlex Garrido serà el nou candidat d’Esquerra. Creu que té possibilitats de ser l’alcalde de Manlleu?

- Sí, clar, només faltaria. Jo el votaré. Dit això, és complicat, la gent què vota? La persona o la llista? Primer, el pes específic de Pere Prat és superior al d’Àlex Garrido. Però el fet que l’Àlex assumís la primera tinença d’alcalde, ara fa un temps, li ha permès demostrar una gran capacitat de gestió pública. Segon, potser no es vota el candidat però es vota la llista. El candidat és molt bo, té experiència, té capacitat i té potencialitat, però cal veure qui l’acompanya. Tercer, està en un context en el qual no hi ha cap partit polític que continuï presentant el mateix candidat o candidata. Tenim una amalgama que afavoreix el candidat d’ERC. Per tant, candidat, llista i context, i la capacitat de feina que pugui donar a conèixer fins ara, a més del programa electoral: Què has fet? Què vols fer? I com ho vols fer? No promeses, sinó realitats que es poden dur a terme.

- Josep Mas en aquesta llista no hi serà.  

- Pot ser que hi sigui, podria anar en els últims llocs de la candidatura.

- Per què abandona el consistori?

- És un tema de principis professionals. Per la meva formació acadèmica, de gestió i administració pública i ciències polítiques i de l’administració, crec en una necessària renovació o, fins i tot, higiene democràtica. Per tant, hi ha d’haver una limitació de mandats, diguem-n’hi vuit anys. Ningú es imprescindible, cal una certa mobilitat per poder renovar, ja no persones, sinó idees. Per moltes idees que tinguis i moltes ganes que tinguis, sempre cal també aixecar les catifes i obrir les finestres.
Jo farà 12 anys que sóc a l’Ajuntament, hauré passat per Joventut, Esports, Cultura, Participació Ciutadana, responsabilitats a Mitjans de Comunicació i l’Àrea de Serveis Territorials. La voluntat hi és, la capacitat també, però crec que s’ha de renovar. No és que vulgui sortir-ne, al contrari, jo continuaria, i idees i ganes en tinc moltes.

- Regeneració i canvis... el seu parèntesi en la política municipal és puntual o definitiu?

- No hi ha cansament, ni desafecció, ni avorriment, ni incapacitat. Al contrari. Senzillament és una creença pròpia que em diu que m’he d’apartar, tot i això no descarto que més endavant pugui optar per tornar-hi. Ja ho deia John Lennon: “La vida és allò que et passa mentre fas altres plans”. A partir d’aquí, ja es veurà. En tot cas, estic satisfet dels 12 anys que he portat a l’Ajuntament.

- Amb la seva experiència, no pensa que aquest hauria estat el moment de fer el salt a l’alcaldia?

- En el seu moment, hi va haver un debat. Jo, en principi, no hauria d’haver renovat la confiança en els electors aquest mandat. Havia de fer vuit anys. Vaig renovar per voluntat del grup municipal i sobretot de l’alcalde, que em va demanar que continués quatre anys més. El debat sobre l’alcaldable hi va ser i ho vam deixar molt clar: hi ha d’haver una manifestació de voluntats personals i després hi ha d’haver un reconeixement de capacitats per part de tot el grup. Es va donar la casualitat que només hi va haver un candidat.

- I el seu futur polític, el veu vinculat a Esquerra o hi ha la probabilitat d’alguna altra formació?

- No, no. El meu futur polític, i el de tothom, passa sempre pel seu ideari. Mentre Esquerra defensi un programa social d’esquerres i un programa nacional de coherència i de lluita per la independència nacional, l’instrument que és ERC serà el paraigües per a molts independentistes d’esquerres com jo. Per tant, sempre estaré a Esquerra? Mentre Esquerra defensi aquest ideari i ideals, segurament que sí.

- Com valora el pacte amb ICV a l’equip de govern?

- L’acord de govern considero que ha estat encertat. Tant de bo haguéssim estat capaços de generar més sinergies de tots els grups presents a excepció de la xenofòbia i el racisme expressat per PxC. Amb tots menys els feixistes.
L’acord governamental o de legislatura que vèiem més factible era amb ICV-EUiA, amb una molt bona sintonia a nivell personal i una molt bona confluència de programes. Ens hem entès molt bé i hem dut a terme bona part dels punts que dúiem al programa electoral.

- I la legislatura?

- No ha estat una legislatura fàcil. Cal tenir en compte aspectes més conjunturals com la crisi econòmica, atur, conflictivitat social generada per aquests aspectes (que des de Manlleu hem portat molt bé, crec que som un model de convivència). La confiança que va dipositar la ciutadania de Manlleu en el projecte d’ERC i d’ICV crec que s’ha vist reflectida en una actuació de govern positiva.

- L’oposició els hi ha posat força fàcil a final de legislatura. Vostès han arribat a acords amb CiU, altres partits com el PSC o PxC s’han trencat... Per dir-ho d’alguna manera, l’oposició se n’ha anat en orris.

- El concepte oposició no sé si seria massa adequat. Són aquelles persones que no tenen responsabilitat en el govern però que també estan al plenari municipal. Per tant, no necessàriament  han de fer oposició, si entenem que aquesta hauria de ser constructiva. Però bé, no és que ens ho hagin posat fàcil, sinó simplement que l’alcalde i l’equip de govern han facilitat aquests punts d’entesa.

- El futur polític de l’Ajuntament de Manlleu el veu molt fragmentat?

- El futur polític de l’Ajuntament el veig complicat, a causa de la llei LRSAL, que no sé com ens en sortirem de tot plegat. El futur polític de l’Ajuntament és un i vés a saber, perquè hi ha una normativa espanyola que vol envair l’autonomia local. Jo espero i apel·lo que els ajuntaments tenen molt de futur pel principi de subsidiarietat: aquell que està més a prop és aquell que li soluciona els problemes a la ciutadania.

- Futur complicat però també fragmentat...

La llei electoral preveu un 5% de vots per tenir un mínim de regidors. Llavors podem defensar si hi estem d’acord o no, no em pronuncio. En qualsevol cas, sí que s’ha de destacar que l’Ajuntament no ha de deixar de ser el reflex del conjunt poblacional. Tot partit polític s’ha de poder presentar, i si enlloc d’haver-hi tres partits, que pot facilitar més la governança municipal, en surten set o 10, ha sortit el que la gent ha volgut. Per tant, això s’ha de respectar. Que és més difícil governar? No necessàriament, potser facilita una bona entesa per part de tots, que hi hagi més acords en comú i allò que es fa tingui més coherència. Per tant, que es presenti qui vulgui i com pugui.

Josep Mas, als pisos de Can Garcia, la setmana passada. Foto: Adrià Costa
Participació