15
d'abril
del
2014
El mercat de Vic. Foto d'arxiu: Adrià CostaLa població de nacionalitat estrangera resident a Catalunya a 1 de gener de 2013 era d’1.158.472, xifra que suposa una reducció del 2,4% en relació amb l’ any anterior, segons dades del Padró municipal d'habitants fetes públiques per l’ Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat) . Aquesta és la segona vegada que es registra una disminució de la població estrangera, però aquest any el descens és generalitzat a tot el territori. Totes les comarques presenten unes caigudes més o menys accentuades. L'única de tot Catalunya que mostra una petita pujada és Osona, amb un 0,3% més que l’any anterior.
A principis d’any, els estrangers sense nacionalitat espanyola residents a Osona eren 22.027, xifra que representa el 14,2% del total de la població (155.069). El 2012, aquesta xifra va ser de 21.960 (67 menys).
D’aquesta manera, es canvia un altre cop la tendència iniciada fa dos anys . L’any 2011 va ser la primera vegada des del 2000 que el nombre d’estrangers a la nostra comarca es va reduir. La reducció va continuar el 2012, amb un -1,4% respecte l’any anterior.
Segons Idescat, el fet que en els darrers anys el nombre de població estrangera s’hagi estabilitzat i fins i tot hagi disminuït a Catalunya és el resultat de diversos components: el creixement vegetatiu d’aquest col·lectiu (la diferència anual entre el nombre de nascuts i el de morts); la variació en la intensitat dels fluxos migratoris externs, deguda principalment a la crisi econòmica (no arriba tanta gent i alguns marxen a altres països o retornen als seus); i el procés de nacionalització d’aquesta població. Cal tenir en compte que a l’any 2012, 25.891 estrangers residents a Catalunya van obtenir la nacionalitat espanyola, el 67,6% dels quals eren originaris d’Amèrica del Sud i Amèrica Central.
Aquests arguments es poden aplicar a Osona en un sentit ampli, si analitzem el procés migratori amb una perspectiva de 15 anys. Així, segons l’evolució que ens mostra Idescat , el número de nouvinguts a la comarca va créixer amb força des de l’any 2000, quan hi havia només 4.936 persones amb nacionalitat estrangera. Si repassem les estadístiques, ens adonarem que l’any 2009 es va iniciar un canvi de tendència i es va frenar el creixement, degut a les causes que apunta l’Idescat.
Però el lleuger canvi de rumb en el darrer any té una altra explicació, segons els sindicats, i té molt a veure amb la indústria agroalimentària en general i la càrnia en particular. “La gent ve per un efecte crida, perquè hi ha una oferta determinada. Hi ha un segment de treball, vinculat a la precarietat laboral, que s’omple amb nouvinguts”, apunta Cesc Poch, secretari general d’UGT Osona. En la mateixa línia ho argumenta el seu homònim de CCOO Osona, Miquel Sànchez: “Les càrnies continuen contractant gent de fora. És una atractiu perquè vinguin, sobretot de la Xina, Índia i països subsaharians”. Aquesta darrera afirmació del sindicalista es constata amb les dades de l’Idescat.
La Xina i la Índia, països emergents
El col·lectiu amb més població continua sent el Marroc, amb 9.993 persones, un 45,3% del total dels estrangers a la comarca. La xifra és sensiblement inferior a l’any passat, amb 10.117 (-124). Segons Sànchez, aquesta reducció es deu a diversos motius. Primer, és tracta d’un grup arrelat des de fa molts anys a la comarca i, per tant, és el més nombrós en obtenir nacionalitzacions. A més, solen ser famílies i els reagrupaments familiars s’han estabilitzat, i no només això, sinó que algunes marxen senceres a altres països com Holanda o Alemanya, on tinguin més probabilitat de trobar feina.
No és el cas dels immigrants provinents d’Amèrica del Sud i Amèrica Central. Aquest col·lectiu és menys propens a buscar feina en altres països on no es parli castellà i opten, si no poden treballar, per tornar al seu país. Així es mostra en la davallada que han patit a Osona en el darrer any: Equador ha passat de tenir 723 persones a la comarca a 633, un -12,4%; una xifra molt semblant a Colòmbia, que ha perdut 53 persones, amb una baixada del 7,8% (de 675 a 622).
En canvi, els col·lectius subsaharians, asiàtics i alguns de l’est d’Europa, com Romania, molt vinculats a la indústria càrnia, mostren una tendència totalment contrària. La població provinent de Ghana, que continua sent la segona més important a Osona, va tancar el 2013 amb 1.823 persones, 94 més que l’any passat (1.729). També presenten una pujada important els col·lectius romanesos, xinesos i indis, que ocupen, per aquest ordre, la tercera, quarta i cinquena posició en el rànquing osonenc. Romania té 1.243 persones, 48 més que l’any passat; Xina, 918 (+65); i Índia 903 (+83).
Un de cada quatre vigatans és estranger
El major nombre d’estrangers a la comarca viuen a Vic i Manlleu, que tenen 10.430 i 4.638 persones d’altres nacionalitats, la qual cosa representa un 25,8 i un 22,6% respectivament de les poblacions totals a cada ciutat. En el darrer any, Vic ha augmentat lleugerament la seva població estrangera, amb 198 persones més. Manlleu també presenta un petit increment, amb 19 persones més.
La tercera població amb més nouvinguts és Torelló, amb 1.607 , un 11,5% de la seva població. Segueixen Roda de Ter, amb 655, i Tona, amb 644.