Cultura presenta la Ruta 1714 del Tricentenari, amb una nodrida representació osonenca

Ferran Mascarell, a la Universitat de Cervera. Foto: Generalitat de Catalunya

El conseller de Cultura, Ferran Mascarell; el comissari de la commemoració del Tricentenari, Miquel Calçada, i l’alcalde de Cervera, Ramon Royes, van presentar dijous a la Universitat de Cervera la "Ruta 1714. Itineraris pels escenaris de la Guerra de Successió”, impulsada pel Departament de Cultura. Aquesta ruta cultural, que forma part del programa d’activitats delTricentenari , inclou 55 municipis de tot Catalunya i uneix paisatge, patrimoni, turisme i gastronomia. El seu objectiu és posar en valor i difondre el patrimoni, els escenaris, els monuments, els fets històrics i els personatges vinculats a la Guerra de Successió, i per extensió al segle XVIII català. La proposta abasta tot Catalunya, i s’organitza en tres grans tipologies d’espais.

En primer lloc, els escenaris, amb 10 llocs destacats, la majoria vinculats a espais monumentals o museus, on van succeir els episodis històrics més destacables de la Guerra de Successió a Catalunya. Són llocs emblemàtics carregats de gran simbolisme, entre els quals destaca l’ermita de Sant Sebastià, a Vic-Santa Eulàlia de Riuprimer, on es va signar el Pacte dels Vigatans i on fa uns dies es va inaugurar una intervenció museística commemorativa , en el marc de la Ruta 1714. També hi ha el Born Centre Cultural, a Barcelona; el Castell de Cardona; la Universitat de Cervera; el Turó de la Seu Vella de Lleida; la Casa Rafael Casanova, a Moià; la Torre de la Manresana, als Prats de Rei; el Museu de Sant Boi de Llobregat i església de Sant Baldiri – Tomba de Rafael Casanova; la fortalesa de Castellciutat, a la Seu d’Urgell (Alt Urgell); i el Castell de Talamanca.

En segon lloc, les viles cremades, amb 22 municipis que tenen en comú haver estat saquejats, incendiats o patir represàlies de guerra. Entre aquestes, hi ha Prats de Lluçanès, Torelló, Espinelves, Sant Hipòlit de Voltregà, Oristà i Viladrau.

Una recreació de l`exèrcit borbònic, just al davant de l`Ajuntament de Vic, en el marc del tricentenari de la mort de Bac de Roda. Foto: Adrià Costa

I per últim, els Espais 1714, amb 23 municipis  que destaquen per les seves fortaleses, pels setges, pels conjunts emmurallats, per les batalles o pels personatges històrics vinculats al conflicte que hi varen néixer o viure, en un intent de donar-los a conèixer i recuperar-ne la seva figura. Entre aquests, hi trobem les Masies de  Roda i Perafita, on van néixer Francesc Macià i Ambert, Bac de Roda, i Jaume Puig de Perafita.

La recuperació del 'sentit històric'

En l’acte de presentació, Mascarell, va destacar que “aquest acte serveix de pòrtic a la Ruta 1714, una de les grans aportacions del Tricentenari a la societat. Descobrirem fets i personatges de la Guerra de Successió i els posarem en ordre a la nostra memòria col·lectiva”. “La commemoració del Tricentenari, més enllà de l’oportunitat de conèixer el patrimoni cultura i gastronòmic, també té la voluntat de recuperació del sentit històric i, per tant, de projecció de futur. Sentit de la història i de futur van estrictament lligats”, va concloure Mascarell.

Per la seva banda, Miquel Calçada va explicar que “la Ruta1714 és un dels pilars sobre els quals es fonamenta el Tricentenari. És un projecte amb voluntat de transcendir la commemoració, serà durador”.
 
L’alcalde de Cervera, Ramon Royes, va remarcar que “La Ruta1714 posa en comú història, cultura i turisme. Tindrà conseqüències molt positives per a les poblacions que hi participen”.
 
El Pacte dels Vigatans

A l’ermita de Sant Sebastià, ubicada al terme municipal de Vic, però que depèn de la parròquia de Santa Eulàlia de Riuprimer, es va signar el 17 de maig de 1705 l’anomenat Pacte dels Vigatans, considerat el primer esdeveniment rellevant de la Guerra de Successió a Catalunya.
 
Mitjançant aquest document, nou prohoms de la petita noblesa terratinent d’Osona i representants de la menestralia, que havien estat convocats pel rector Llorenç Tomàs, donaren plens poders a Antoni de Peguera i Aimeric i a Domènec Perera per reunir-se amb Mitford Crowe, representant d’Anna d’Anglaterra. Les negociacions van possibilitar el tractat de Gènova, signat el 20 de juny de 1705. Amb aquest compromís se segellava una aliança per la qual Catalunya jurava fidelitat a l’arxiduc Carles i donava suport militar i logístic a un desembarcament aliat. En paral·lel, Anglaterra es comprometia a respectar les constitucions catalanes. Al cap de dos mesos, una armada angloholandesa, en què viatjava l’arxiduc Carles, fondejà davant de Barcelona amb 10.000 efectius i artilleria per començar el setge. A partir d’aquesta maniobra, la Guerra de Successió es va perllongar al Principat fins al 1714.

Més informació de l’acte de Cervera

Dossier de premsa de la Ruta 1714

Àngel Torras, Josep M. Vila d'Abadal i Ferran Mascarell, fa uns dies, a l'ermita de Sant Sebastià. Foto: Josep M. Costa