Federico Mayor Zaragoza, investit Doctor Honoris Causa a la UVic-UCC

L’acte ha comptat amb la presència de Ramon Espadaler | És la tercera vegada que la universitat atorga aquesta distinció, després d'Emili Teixidor i Valentí Fuster

Redacció Osona.com
21 de març del 2014
Federico Mayor Zaragoza ha estat investit Doctor Honoris Causa per la UVic-UCC. Foto: Adrià Costa

Federico Mayor Zaragoza ha estat investit avui, en un acte a l’Aula Magna, a com a Doctor Honoris Causa de la Universitat de Vic – Universitat Central de Catalunya (UVic-UCC), a proposta de l’Escola Politècnica Superior i “en reconeixement al valor inqüestionable de la seva trajectòria acadèmica i professional i per la seva activitat en organismes i fundacions  internacionals”. És la tercera vegada que la UVic concedeix una distinció d'aquest tipus, la primera va ser a l'escriptor Emili Teixidor i la segona al cardiòleg Valentí Fuster.

L’acte ha estat presidit pel rector de la UVic, Jordi Montaña, i ha comptat amb la presència del conseller d’Interior, Ramon Espadaler, i del regidor de Ciutat del Coneixement de l’Ajuntament de Vic, Josep Arimany.

Després de l’entrada solemne a l’Aula Magna de la comitiva acadèmica formada per més  de 90 doctors de la UVic-UCC, el padrí del doctorand, director de l’Escola Politècnica Superior, Jordi Villà, ha glossat la figura de Mayor Zaragoza i n’ha destacat unes paraules que  resumeixen la seva actitud vital: “El risc sense coneixement és perillós, però el coneixement sense risc és inútil”.

Per la seva banda, la doctora Francesca Bartrina, directora del Centre d’Estudis Interdisciplinaris de les Dones, ha estat l’encarregada de fer la laudatio del nou doctor del qual ha destacat “la seva mirada complexa, honesta i meditada per saber definir quins eren els reptes del proper mil·lenni”. I ha afegit: “El seu punt de vista és únic a l’hora de poder proposar solucions a escala mundial als problemes quotidians de la nostra realitat”.

El discurs d’acceptació del Dr. Mayor Zaragoza ha girat a l’entorn de la “força de la paraula”  per frenar violència, estructurat al voltant de la poesia de Miquel Martí i Pol.  Tot dirigint-se als joves, els ha dit:  “No deixeu que us arrossegui el corrent. La persona humana, el valor de cada ésser humà únic, ha de ser preservat de totes totes. No deixem que uns pocs, manejant hàbilment els ressorts de la tècnica, condicionin els nostres passos”.

En el torn de parlaments institucionals, el Dr. Arimany s’ha remuntat als  orígens catedralicis de la Universitat de Vic .

El conseller Ramon Espadaler, agafant les paraules del mateix Mayor Zaragoza, l’ha qualificat com un home de “protesta i de proposta”, fent esment la seva capacitat d’acció i compromís. A la cloenda de l’acte, el rector Jordi Montaña ha subratllat que el catedràtic passés a formar part de la comunitat universitària de Vic i de Manresa “per tal que els vostres coneixements, el vostre exemple i la vostra lliçó universitària i de vida reverberi entre els nostres estudiants, el nostre professorat i tots els qui formem part d'aquesta Universitat”.

Josep Vernis, pintor, escultor, muralista i fins fa poc professor de la Universitat de Vic,  ha fet lliurament  de l’emblema que identifica el Doctorat Honoris Causa de la UVic-UCC de Mayor Zaragoza. Es tracta d’una  lletra F, la caplletra de Federico Mayor Zaragoza, sobre una amalgama de símbols de la qual sorgeix, en diversos alfabets, la paraula “pau”, fent honor a l’esforç permanent de l’homenatjat per consolidar una cultura universal de la pau.

La figura de Mayor Zaragoza

Federico Mayor Zaragoza va néixer a Barcelona el 1934. Es va doctorar en Farmàcia per la Universitat Complutense de Madrid el 1958 i va ser catedràtic de Bioquímica a la Universitat de Granada, de la qual també va ser rector entre 1968 i 1972. El 1972 va ser president de la Delegació del Consejo Superior de Investigaciones Científicas (CSIC).

L'any 1978 va obtenir la càtedra de Bioquímica i Biologia Molecular a la Facultat de Ciències de la Universitat Autònoma de Madrid. Durant aquests anys va posar en marxa el Plan Nacional de la Subnormalidad per tal evitar, a través del diagnòstic precoç, el desenvolupament de malalties mentals greus. Va ser cofundador del Centre de Biologia Molecular Severo Ochoa (Madrid, 1974).

Ha exercit nombrosos càrrecs públics: subsecretari d'Educació del Govern d'Espanya (1977-78), diputat al Parlament espanyol per UCD, copresident del Govern (1977-78), ministre d'Educació i Ciència (1981-1982) i diputat a les primeres eleccions al Parlament europeu pel Centro Democrático y Social (CDS).

El 1978 va ser nomenat director general adjunt de la UNESCO i el 1987 director general, càrrec que li va ser renovat per un segon mandat, fins al 1999. Durant aquests dotze anys va donar un gran impuls a aquesta organització, que va esdevenir un referent al servei de la pau, el drets humans i la convivència pacífica. Es va crear el Programa Cultura per a la Pau, basat en quatre pilars principals: l'educació per la pau; els DDHH i la democràcia; l'exclusió i la pobresa; i la defensa del pluralisme cultural i el diàleg intercultural per a la prevenció de conflictes. El 6 d’octubre de 1999 l'Assemblea General de l'ONU va aprovar la Declaració i Pla d'Acció sobre una Cultura de la Pau, una de les gran aspiracions de Mayor Zaragoza.

El 1999, després de deixar aquesta organització, va crear a Espanya la Fundació Cultura de la Paz, de la qual és president. Amb aquesta fundació Mayor Zaragoza es proposava continuar la tasca que havia emprès a la UNESCO a favor de la cultura de la pau.

El 2002 se li atorga la presidència de l’European Research Council Expert Group, dedicat a l'economia del coneixement. L'any 2005 va ser designat copresident del Grup d'Alt Nivell per l'Aliança de Civilitzacions pel secretari general de les Nacions Unides. El 2007 va ser nomenat president d’Iniciative for Science in Europe, i el 2008 president del Consell Directiu de la Agència de Noticies Inter Press Service (IPS).

És president d'honor de la Fundación Triptolemos que té la voluntat de dinamitzar empreses, productors i investigadors per treballar per un objectiu comú, el dret de tot ésser humà a la alimentació.

És autor de diversos llibres sobre bioquímica i ha escrit  més de 100 articles sobre aquest tema.

En la seva incansable tasca a favor de la cultura de la pau, ha escrit  moltíssims articles de premsa i nombrosos llibres, entre els que destaquen “A contraviento” (1985), “La paix demain?” (1995), “La palabra y la espada” (2002), “En pie de paz” (2008) o 2Tiempo de acción  (2008), entre altres.

Federico Mayor Zaragoza, aquest divendres a la UVic-UCC. Foto: Adrià Costa
Arxivat a