Pau Arboix: «Casa Sendra deixa de fer llonganisses per dignitat i per orgull»

Pau Arboix, aquest dilluns al matí a la botiga de Casa Sendra del carrer Verdaguer de Vic. Foto: Adrià Costa

El passat dijous va arribar a Casa Sendra la sentència definitiva del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), on es donava la raó al Departament d’Agricultura de la Generalitat en el seu litigi amb l'empresa. A partir d’ara, aquesta firma vigatana, que ha produït llonganisses de manera artesanal durant 165 anys i que té nombrosos reconeixements internacionals, no podrà etiquetar els seus productes amb el nom “Llonganissa de Vic” perquè no està inscrita dins la Indicació Geogràfica Protegida (IGP) amb aquesta catalogació. A més, se li ha posat una multa de 30.000 euros per utilitzar aquest distintiu. La decisió judicial posa fi a nou anys de litigi als tribunals.

La rèplica de Pau Arboix, propietari de l’empresa, ha estat fulminant. El divendres va reunir els seus treballadors i els va anunciar que tancava l’empresa. Aquest dilluns, la botiga del carrer Verdaguer de Casa Sendra no ha parat de rebre trucades i visites d’amics i clients, dolguts amb la notícia.

- No hi ha marxa enrere?

- No es pot apel·lar. A partir d’ara, no podrem posar l’etiqueta de “Llonganissa de Vic” als nostres productes. Això és molt difícil d’explicar.

- Vostès estan al rovell de l’ou de Vic...

- Ara resulta que una empresa de Califòrnia, de França o de Mallorca pot fer servir la denominació “Llonganissa de Vic”, encara que visqui a milers de quilòmetres. O d’Aiguafreda, que no és ni de la comarca d’Osona. I jo, que estic al carrer Verdaguer, no la puc utilitzar.

- No s’ho ha repensat?

- No. És Un problema de dignitat, orgull i honor. M’han crucificat. Em sento perseguit criminalment pel treball d’intentar fer un gran producte i deixar la llonganissa de Vic el més enlaire en tota la seva història.

- Quan tancarà portes Casa Sendra?

- D’aquí uns mesos, a principis d’estiu, quan s’acabin les existències. De moment, hem deixat de produir i de matar els porcs. Aquest dimarts els havíem de portar a l’escorxador de Ripoll i ja no ho farem.

- Uns porcs de molta qualitat.

- Els porcs provenen tots de 10 quilòmetres a la rodona. Caram! Apa que aquí no n’hi ha! I jo puc escollir, pagant una mica més: qui me’ls faci créixer, l’alimentació, que siguin femelles.

- Casa Sendra podria continuar sense Pau Arboix al capdavant?

- Podria ser que sortís algun comprador, però no ho veig massa clar, tal com estan les coses avui dia. Cal dir que Casa Sendra és una empresa totalment sanejada, paguem al comptat i tenim un gran prestigi. Si m’han de donar caritat, tampoc la vendré.

- Alguna altra opció?

- He ofert als treballadors si volien agafar les regnes del negoci, en forma de cooperativa. Fins i tot els hi assegurat el finançament.

- Aquesta és una possibilitat real?

- La contemplem però no crec que sigui massa viable. Per tirar endavant una empresa com Casa Sendra es necessiten molts diners.

- Com va rebre la notícia de la sentència?

- Va ser un cop dur perquè no ens l'esperàvem. Jo ja havia guanyat tres sentències a la Generalitat. Però ho vaig assolir amb fermesa, amb dolor però amb fermesa. És el que hi ha.

- El jutge els havia donat la raó a l’anterior sentència, amb uns arguments més que contundents. Com pot ser que ara la sentència es canviï com qui gira un mitjó?

- El jutge del cas és un negligent i un inepte. No s’ha dignat a mirar l’abundant i potent documentació que li vam presentar. Hi ha factures, per exemple, dels anys 20, d’un client on es deia “la casa más antigua del legítimo salsichón de Vich”.
- Els primers en saber la seva dràstica decisió van ser els treballadors.

- Sí. Els vaig reunir divendres, a porta tancada, i els vaig explicar com estava la situació. Els vaig agrair la seva tasca i els vaig animar a buscar feina. També els vaig oferir cartes de recomanació. Cal dir que un oficial de Casa Sendra és un oficial molt ben qualificat, no és un operari qualsevol d’una sala d’una escorxador.

- Han estat nou anys molt durs, oi?

- He patit molt i la meva salut se n’ha ressentit. He entrat cinc vegades amb ambulància a urgències. Em prenc un munt de medicaments cada dia...

- I la darrera sentència ha estat la gota que ha vessat el got.

- Estic molt cansat. Als meus 71 anys jo m’hauria d’haver retirat i hauria d’estar assaborint les distincions internacionals. Per contra, em castiguen d’aquesta manera.

- No hauria estat més fàcil oblidar-ho tot i entrar a la IGP?

- No. A mi la IGP no m’aporta res.

- És un problema de qualitat?

- Els meus sostres de qualitat són més alts que els de la IGP Llonganissa de Vic. Som l’única empresa que fabriquem la llonganissa només amb carn, sal i pebre, ben amanits. La IGP empara a utilitzar nitrits a les llonganisses. Això, per a mi seria un desprestigi.

Notícies publicades del cas

Pau Arboix, aquest dilluns a la botiga de Casa Sendra al carrer Verdaguer de Vic. Foto: Adrià Costa