14
de març
del
2014
Un autocar sortia discretament de Vic el capvespre del 10 de novembre de 1989 per portar unes cinquanta noies osonenques a gaudir d'un món ben desconegut per a totes elles: els locals de striptease masculí. Però la premsa se'n va assabentar i va destapar -amb fotos incloses- la història d'una escapada boja cap a la nit eròtica barcelonina a bord del que es va batejar com l'"autocar del pecat".
El lloc de destí era Mercashow, un nou local ubicat al complex comercial Mercabarna, pensat especialment per a senyores, amb una oferta trencadora en aquella època: un espectacle de strippers masculins. Per donar més atractiu, no tot es quedava en mirar i riure, sinó que les clientes podien fer aproximacions més o menys intenses als nois, tant dalt de l'escenari com a baix, si eren requerits (o no) des d'alguna taula per oferir una millor informació.
Tanta era la febre pels sexy boys que, del minibus inicial de divuit places, les organitzadores van haver d'ampliar fins a un autocar de cinquanta. El cas és que un cop arribades al local de la Zona Franca, a tocar del port, la festa anava de conya: rialles, xiscles, sorpreses, mam... I les animades clients vinga i vinga, que si "això no és com el que veig a casa...!", o una altra que si "aquests nois estan com volen!". Els professionals anaven vestits -al principi- amb els uniformes clàssics del ram: policia de trànsit, cow-boy, gàngster... També hi havia diversitat de colors de pell entre aquells figurins afectuosos, disposats a exhibir els seus arguments per ser aclamats per un públic enfervorit.
Una de les vigatanes més llançades va pujar a l'escenari i es va estirar -completament vestida, això sí- damunt d'un dels strippers. Enmig d'una gran cridòria, ella mateixa li va desfer el diminut tanga, posant així en evidència la força de la mare natura. "El que jo no m'esperava -explicaria després una de les presents- és que baixessin de l'escenari i se'ns llencessin al damunt d'aquella manera". El més atrevit era un noi de color que s'agenollava damunt les taules i apropava les seves parts més intimes, encara cobertes, a la cara de les noies, Un sector del públic es va mosquejar perquè els homes només es dedicaven a les de Vic. "És veritat: tot just arribar, ja ens esperaven, va ser un festival!", va explicar una noia dies després.
Foto: La Marxa.
"Jo vaig veure que es disparava algun flash, però no vaig saber què passava, estava concentrada en els nois", ens explica una de les promotores de la festa, que en fa memòria passats aquests vint-i-cinc anys. "També vaig sentir que cridaven: vigileu, vigileu, que hi ha El 9 Nou, El 9 Nou!". La fogonada de llum, efectivament, era la càmera d'una fotoperiodista d'un altre setmanari osonenc, La Marxa de Catalunya, que havia aconseguit infiltrar-se dissimuladament al local per fer un bon reportatge d'aquella nit esbojarrada.
Com era de témer, a moltes de les expedicionàries no els interessava que els fessin fotos en aquell monumental xafastre, i van envestir sense miraments la periodista: "Algú li va tirar un got de cacaolat al damunt", recorda una altra. Dels esgarips i les empentes es va passar a l'empait a fora al carrer. Però pel bé de la llibertat de premsa, la persecució va fracassar i el carret fotogràfic va arribar a la redacció de Vic en perfecte estat.
Foto: La Marxa.
La idea havia sortit d'una costellada en què s'hi van apuntar allà mateix unes vint noies, que després en van contactar una trentena més per omplir tot un autocar de l'empresa Bueno. "El problema van ser aquestes últimes -recorda una altra organitzadora- perquè són les que van amagar als marits o als xicots que anaven al Mercashow". Vista la magnitud de l'engany, la tornada de la festorra va ser trista: "Ai marededéu, com surti al diari estic morta, li he dit al meu home que anava a una trobada de Càritas Diocesana", es planyia una senyora. Una altra viatgera havia camuflat la fugida amb l'excusa d'una innocent obra de teatre del Tricicle.
El fantasma de ser descobertes per la bona societat vigatana planava com un designi espantós damunt de l'"autocar del pecat", mentre s'enfilava de matinada per la C-17 cap a un Vic en què no hi havia -ni hi hagut mai fins ara- establiments amb homenets que es despullin per alegrar al públic femení.
La reacció de les afectades va consistir en una visita intimidatòria a la redacció de La Marxa, al carrer de Sant Antoni, per impedir la publicació del reportatge. Les fèmines buscaven guerra, no estaven per brots. El periòdic va recollir i publicar frases seves com aquesta: "No hi ha dret que els de La Marxa ens féssiu això. Moltes de les dones que van venir es moriran del disgust si surten retratades en aquell garito. N'hi ha que treballen cara al públic en llocs de responsabilitat i això les perjudicaria molt. Ja sabeu com és la gent de Vic: si ens pengen la mala fama estem perdudes!".
Foto: La Marxa.
"Sort que van acceptar que es publiqués amb una ratlla negra als ulls perquè no se les identifiqués", recorda ara la principal promotora del sarau. "El més morbós va ser que amb els ulls tapats, molta gent hi va reconèixer noies que no hi eren, i l'escàndol va ser encara més gran", afegeix. Als quioscos, els exemplars de La Marxa es van exhaurir. En moltes cases, la muller va haver de donar explicacions convincents d'on havia estat el divendres anterior a la nit.
Ara, passats els anys, el poble català està força més curat d'espants. El club Mercashow va ampliar-se com a restaurant per a comiats de soltera, amb una secció especial de joguines eròtiques. Però més tard va tancar i el seu record es va diluir entre els camions de verdures i carn del mercat. La majoria de les seves clients ja deuen ser mares, i algunes fins i tot àvies. Cadascuna se sap què li queda de la bogeria eròtica dels anys joves.
Avui, el local està ocupat per una ferreteria.
Foto: La Marxa.
El lloc de destí era Mercashow, un nou local ubicat al complex comercial Mercabarna, pensat especialment per a senyores, amb una oferta trencadora en aquella època: un espectacle de strippers masculins. Per donar més atractiu, no tot es quedava en mirar i riure, sinó que les clientes podien fer aproximacions més o menys intenses als nois, tant dalt de l'escenari com a baix, si eren requerits (o no) des d'alguna taula per oferir una millor informació.
Mercashow s'anunciava com "el único local dedicado a la mujer y a su emancipación". Prohibia l'entrada d'homes sols al local on es podien admirar els "sexy boys que nos desvelarán la magnitud y el poderío de su arte". La setmana abans de l'assalt osonenc, Miquel Calçada n'havia entrevistat el director i dos dels nois al programa de TV3, Mikimoto Club.
Tanta era la febre pels sexy boys que, del minibus inicial de divuit places, les organitzadores van haver d'ampliar fins a un autocar de cinquanta. El cas és que un cop arribades al local de la Zona Franca, a tocar del port, la festa anava de conya: rialles, xiscles, sorpreses, mam... I les animades clients vinga i vinga, que si "això no és com el que veig a casa...!", o una altra que si "aquests nois estan com volen!". Els professionals anaven vestits -al principi- amb els uniformes clàssics del ram: policia de trànsit, cow-boy, gàngster... També hi havia diversitat de colors de pell entre aquells figurins afectuosos, disposats a exhibir els seus arguments per ser aclamats per un públic enfervorit.
Una de les vigatanes més llançades va pujar a l'escenari i es va estirar -completament vestida, això sí- damunt d'un dels strippers. Enmig d'una gran cridòria, ella mateixa li va desfer el diminut tanga, posant així en evidència la força de la mare natura. "El que jo no m'esperava -explicaria després una de les presents- és que baixessin de l'escenari i se'ns llencessin al damunt d'aquella manera". El més atrevit era un noi de color que s'agenollava damunt les taules i apropava les seves parts més intimes, encara cobertes, a la cara de les noies, Un sector del públic es va mosquejar perquè els homes només es dedicaven a les de Vic. "És veritat: tot just arribar, ja ens esperaven, va ser un festival!", va explicar una noia dies després.
Foto: La Marxa. "Jo vaig veure que es disparava algun flash, però no vaig saber què passava, estava concentrada en els nois", ens explica una de les promotores de la festa, que en fa memòria passats aquests vint-i-cinc anys. "També vaig sentir que cridaven: vigileu, vigileu, que hi ha El 9 Nou, El 9 Nou!". La fogonada de llum, efectivament, era la càmera d'una fotoperiodista d'un altre setmanari osonenc, La Marxa de Catalunya, que havia aconseguit infiltrar-se dissimuladament al local per fer un bon reportatge d'aquella nit esbojarrada.
Com era de témer, a moltes de les expedicionàries no els interessava que els fessin fotos en aquell monumental xafastre, i van envestir sense miraments la periodista: "Algú li va tirar un got de cacaolat al damunt", recorda una altra. Dels esgarips i les empentes es va passar a l'empait a fora al carrer. Però pel bé de la llibertat de premsa, la persecució va fracassar i el carret fotogràfic va arribar a la redacció de Vic en perfecte estat.
Foto: La Marxa. La idea havia sortit d'una costellada en què s'hi van apuntar allà mateix unes vint noies, que després en van contactar una trentena més per omplir tot un autocar de l'empresa Bueno. "El problema van ser aquestes últimes -recorda una altra organitzadora- perquè són les que van amagar als marits o als xicots que anaven al Mercashow". Vista la magnitud de l'engany, la tornada de la festorra va ser trista: "Ai marededéu, com surti al diari estic morta, li he dit al meu home que anava a una trobada de Càritas Diocesana", es planyia una senyora. Una altra viatgera havia camuflat la fugida amb l'excusa d'una innocent obra de teatre del Tricicle.
El fantasma de ser descobertes per la bona societat vigatana planava com un designi espantós damunt de l'"autocar del pecat", mentre s'enfilava de matinada per la C-17 cap a un Vic en què no hi havia -ni hi hagut mai fins ara- establiments amb homenets que es despullin per alegrar al públic femení.
La reacció de les afectades va consistir en una visita intimidatòria a la redacció de La Marxa, al carrer de Sant Antoni, per impedir la publicació del reportatge. Les fèmines buscaven guerra, no estaven per brots. El periòdic va recollir i publicar frases seves com aquesta: "No hi ha dret que els de La Marxa ens féssiu això. Moltes de les dones que van venir es moriran del disgust si surten retratades en aquell garito. N'hi ha que treballen cara al públic en llocs de responsabilitat i això les perjudicaria molt. Ja sabeu com és la gent de Vic: si ens pengen la mala fama estem perdudes!".
Foto: La Marxa. "Sort que van acceptar que es publiqués amb una ratlla negra als ulls perquè no se les identifiqués", recorda ara la principal promotora del sarau. "El més morbós va ser que amb els ulls tapats, molta gent hi va reconèixer noies que no hi eren, i l'escàndol va ser encara més gran", afegeix. Als quioscos, els exemplars de La Marxa es van exhaurir. En moltes cases, la muller va haver de donar explicacions convincents d'on havia estat el divendres anterior a la nit.
Ara, passats els anys, el poble català està força més curat d'espants. El club Mercashow va ampliar-se com a restaurant per a comiats de soltera, amb una secció especial de joguines eròtiques. Però més tard va tancar i el seu record es va diluir entre els camions de verdures i carn del mercat. La majoria de les seves clients ja deuen ser mares, i algunes fins i tot àvies. Cadascuna se sap què li queda de la bogeria eròtica dels anys joves.
Avui, el local està ocupat per una ferreteria.
Foto: La Marxa.