Un estudi pioner determina que l'1,5% de la població necessita cures pal·liatives

La identificació es pot fer des de qualsevol servei de salut | La investigació ha estat elaborada per la Càtedra de Cures Pal·liatives UVic/ICO

Redacció Osona.com
12 de març del 2014
El doctor Xavier Gómez Batiste. Foto: UVic

Un estudi pioner de la Càtedra de Cures Pal·liatives UVic/ICO, dirigida pel Dr. Xavier Gómez Batiste, ha permès identificar la població que necessita atenció pal·liativa. L'estudi, realitzat a Osona, determina que un 1,5% de la població total requereix mesures d'atenció pal·liativa orientades a la millora de la seva qualitat de vida. Es tracta de persones amb diverses malalties cròniques avançades, amb un pronòstic de vida limitat i amb necessitats d’iniciar una orientació pal·liativa. L’ estudi ha estat seleccionat com a "Editor's choice" per Palliative medicine, la revista internacional més prestigiosa de cures pal·liatives.

La població identificada es composa fonamentalment de persones grans amb fragilitat avançada, diverses malalties cròniques (neurològiques, amb insuficiències d'òrgans –pulmó, cor, ronyó, etc–), i amb una alta proporció de demència. La majoria són dones, d’una edat mitjana de 82 anys, que viuen a casa seva o en residències, i que viuran de 2 a 3 anys amb una evolució progressiva. Demanaran, per tant, tota mena d’atencions i faran ús important de recursos.

La importància d'aquest treball, que és pioner al món, ja que es pot determinar la prevalença de malalts crònics amb malalties avançades, rau en el fet que es poden identificar aquestes persones a qualsevol servei de salut, especialment als comunitaris (atenció primària i residències), la qual cosa permet iniciar una manera d'atendre’ls diferent, que inclogui una "mirada" o orientació pal·liativa enfocada a millorar la qualitat de vida, d’una manera precoç i per a tot tipus de malalts. Fins ara, les cures pal·liatives havien estat molt més orientades a l’atenció de malalts de càncer i terminals (amb un pronòstic de vida molt curt), mentre que ara aquesta visió es pot ampliar a les persones amb tot tipus de malalties durant molt temps, sense que perdin oportunitats ni que pateixin cap tipus d’estigmatització.

El que fa la medicina pal·liativa és avançar-se a les necessitats del pacient d’una manera estructural, identificar els seus valors i preferències, valorar –lo des d’una perspectiva multidimensional i fer una gestió de cas, que vol dir reduir riscos, identificar possibles causes de crisis i adequar millor la medicació.

Aquesta constatació es molt rellevant, ja que proposa un canvi en les polítiques públiques de cures pal·liatives, orientant-les cap a la comunitat i la cronicitat. L’ inici i les dades preliminars d'aquest estudi varen promoure el disseny i el desenvolupament del Programa MACA/PCC del Pla de Salut i Programa de Cronicitat del Departament de Salut, que promou des de fa dos anys la millora de l'atenció de persones amb malalties cròniques avançades, i és pioner internacional ja que la majoria de programes de cronicitat no incorporen l'atenció pal·liativa com a un element essencial. Catalunya seguirà liderant la innovació de l'atenció pal·liativa, que ja va iniciar al 1990 amb el Pla Pilot OMS.
Arxivat a