Els ramaders estudien alternatives al tancament de les plantes de purins

Els ramaders ha convocat una manifestació davant del Ministeri d'Indústria de Madrid. Foto: Adrià Costa  

Els ramaders osonencs s’han adherit a la protesta que es farà el proper dimarts, 18 de març, a les onze del matí, davant la seu del Ministeri d’Indústria a Madrid, per exigir al govern de l’Estat una solució urgent al tancament de les plantes de purins i per evitar posar en perill les explotacions ramaderes que en depenen. Ja s’estan organitzant autocars, que sortirien i tornarien a la comarca el mateix dia. Així s’ha decidit en una assemblea que els usuaris de les plantes osonenques han celebrat aquest migdia a Gurb, per tal d’analitzar la situació.

Una situació que, de fet, continua encallada, a l’espera de la resposta del govern espanyol a les al·legacions que van presentar els ramaders, on es reclama que s’aturi immediatament el decret estatal que redueix de manera dràstica les primes energètiques vers les plantes de purins. La mesura afecta de ple l’activitat del sector porcí a la nostra comarca, on ja han tancat de manera “transitòria” (segons la circular enviada als ramaders) les dues plantes de l’Esquirol i les Masies de Voltregà , de la mateixa manera que han fet la resta de plantes de l’Estat espanyol.

La reforma energètica compromet no només la viabilitat d’aquestes instal·lacions, imprescindibles per tractar les dejeccions ramaderes, sinó també el conjunt d’explotacions ramaderes a les que donen servei, entre les quals n’hi ha unes 165 a la nostra comarca. Si s’aplica el decret, es passarà d’un cost de tractament de purins per a les granges de 6€/m3 a 50€/m3. A més, cal afegir el greu perill de contaminació al medi ambient pels 600.000 m3 de purins que es tractaven a l’any en aquestes plantes.

El pla B

En tot cas, tant els ramaders com el Departament d’Agricultura de la Generalitat ja estan treballant en les possibles opcions si finalment es fa efectiu el tancament de les plantes. Unes mesures que es concretarien en tres punts, tal com va explicar fa uns dies Miquel Molins , director general d’Agricultura i Ramaderia, que va participar en una sessió del Consell d’Alcaldes i Alcaldesses d’Osona: l’aplicació d’una alimentació mitjançant pinso que generi menys nitrogen, la implementació de sistemes de separadors sòlids i líquids dels purins i el treball mitjançant plans agrupats, que farien més àgils i flexibles el compliment del pla de purins assignat a cada explotació ramadera.

Els ramaders reunits aquest migdia a Gurb. Foto: Adrià Costa

El director va confirmar que a partir d’aquesta setmana, des del Departament s’iniciaran visites individualitzades a totes les granges per plantejar les solucions concretes. Aquestes mesures afectarien en diferent grau les granges, en funció de la dependència de cada una d’elles amb les plantes, que pot anar del 10 fins al 80% segons els casos, tal com explica un portaveu d’Unió de Pagesos.

Així, per exemple, de les 165 explotacions ramaderes afectades a la comarca, algunes ja tenen el problema solucionat. “Si només tens una dependència del 10%, regulant una mica l’alimentació dels porcs pots rebaixar la quantitat de purins i ja no cal la planta”, explica el mateix portaveu. En una situació semblant està Casa Tarradellas, que té sis granges, segons ha explicat l’empresa a Osona.com, i ja fa temps que treballa en les tres opcions del pla B que planteja Agricultura.

La situació crítica, però, se situa en les granges amb un alt grau de dependència. “Les solucions proposades no es fan d’avui per a demà. Sí que es pot canviar ràpidament l’alimentació però instal·lar un sistema de separadors sòlids és més complicat. Cal un projecte i una inversió que no es tira endavant en 15 dies”, es lamenta un ramader.

La pressió de les terres

Miquel Molins, en la seva trobada amb els alcaldes osonencs, ja va advertir que per normativa no es podrà resoldre el problema de l’excedent de purins amb la justificació de noves terres, evitant així l’augment dels preus de les mateixes. Per tal de pressionar l’administració, des de Lleida alguns pagesos han escenificat una sobrefertilització dels camps amb més purins dels permesos. Aquesta mesura, però, de moment no es contempla des del sector osonenc, on fins i tot es considera contraproduent.

Abocament de purins en un camp osonenc. Foto: Adrià Costa

En tot cas, la pressió de les terres, en una demanda que augmentarà si tanquen les plantes de purins, és un conflicte que caldrà tenir en compte. En aquest marc, cal esmentar que des del sector porcí de la comarca existeix una preocupació latent en relació a grans empreses de la zona vinculades a la indústria agroalimentària i de la carn que han ampliat la cabana porcina en els últims anys, augmentant així els problemes de gestió dels purins en unes terres ja de per si saturades.

Els pagesos poden tirar als seus camps 170 quilos de nitrogen per hectàrea a l’any. Si se supera o no aquesta quantitat de fertilitzant és complicat de controlar, a no sé que Agricultura faci uns anàlisis exhaustius del sòl. Entitats com el Grup de Defensa del Ter (GDT) han explicat en aquest diari que no tenen els mecanismes necessaris per monotoritzar aquestes males pràctiques, en cas que es produeixin.

Des del GDT s’insisteix, però, en que el conflicte representa una oportunitat per canviar el model, tal com des de l’entitat s’ha defensat sempre. “No és un conflicte ambiental sinó econòmic. Cal reduir la cabana porcina i apostar per un sistema de proximitat, primant la qualitat vers la quantitat”, explica Sergi Solà, president del GDT.  “El sector està controlat cada cop més per grans industrials i els petits ramaders hauran d’acabar tancant”, es queixa.

Josep Capdevila, Eudald Sentmartí, Rossend Saltiveri, aquest dimarts a Gurb. Foto: Adrià Costa