27
de febrer
del
2014
L'urna de Cantonigròs, el passat diumenge. Foto: Adrià Costa
L’equip de govern de Santa Maria de Corcó, format per AUD i ERC, ha decidit elevar al ple municipal la decisió de canviar el nom del municipi pel de l’Esquirol, “malgrat la baixa participació” en el sondeig que es va celebrar el passat diumenge, atenent però el resultat “rotundament clar”. La decisió es va prendre a la junta de govern local del passat dilluns, 24 de febrer. En el proper ple, doncs i si no hi ha cap sorpresa, s’aprovarà el canvi de nom, que serà referendat per tots els partits del consistori.
El sondeig del passat diumenge va registrar un resultat aclaparador: un 88,3% dels veïns de Santa Maria de Corcó que van votar van optar per canviar el nom del municipi i recuperar el de l’Esquirol. La consulta, però, només va tenir un 41,8% de participació, una xifra inferior al llindar mínim del 50% per tal de poder-lo elevar al ple municipal, tal com fixa el Reglament de participació ciutadana aprovat al municipi el 2012, pel qual es regia el sondeig.
“Aquest és el resultat més complicat que es podia donar per a un equip de govern”, es lamentava l’alcalde Àlex Montanyà el mateix dilluns. “Segons la normativa, el canvi de nom no es pot portar al ple. Però no podem deixar de banda que el resultat ha estat contundent”, afegia. Montaña ja va avançar llavors en aquest diari que, malgrat la normativa s’estudiaria “una fórmula” per tal de poder incloure el punt al proper ordre del dia.
Hem de recordar que el resultat del sondeig no era vinculant i que, per fer-se efectiu, calia que passés pel ple. Aquest tràmit, però, es va complicar perquè l’acord de ple on es va aprovar fer el sondeig contemplava que aquest es fes sota els paràmetres del reglament on s’estableix aquest límit del 50% de participació. Per altra costat, també cal apuntar que el canvi de nom d’un municipi es pot fer sense necessitat de cap consulta ni sondeig, i el ple per si sol és sobirà per prendre una decisió d’aquest tipus.
Des de l’oposició, CiP ja va avisar el mateix diumenge que tiraria pel dret i que portaria la proposta al ple, perquè el reglament obliga a prendre l’acord si es passa del 50%, “però no ho prohibeix si no s’arriba”, tal com va declarar el regidor d’aquesta formació Pep Castells a El 9 Nou. Al consistori de l’Esquirol, l’equip de govern està en minoria.
L’Esquirol, un nom històric
El nom de l’Esquirol es remunta als segles XIV i XV, al voltant d'un antic hostal al camí ral entre Olot i Vic, que passava pel Cabrerès. El regentava una família de cognom Esquirol, etimològicament vinculat a "quer, querol", ja que la pedra és característica de la zona.
L'hostal, que més tard va regentar una altra família, de mot Perai, va construir al seu entorn un nucli de sis famílies. No va ser fins el 1734 que la parròquia rural de Corcó es va establir al nucli, que va adoptar llavors el nom de Santa Maria de Corcó (excepte entre 1937 i 1939).
Una dona vota a la sala de plens de l'Esquirol, el passat diumenge. Foto: Adrià Costa
L’equip de govern de Santa Maria de Corcó, format per AUD i ERC, ha decidit elevar al ple municipal la decisió de canviar el nom del municipi pel de l’Esquirol, “malgrat la baixa participació” en el sondeig que es va celebrar el passat diumenge, atenent però el resultat “rotundament clar”. La decisió es va prendre a la junta de govern local del passat dilluns, 24 de febrer. En el proper ple, doncs i si no hi ha cap sorpresa, s’aprovarà el canvi de nom, que serà referendat per tots els partits del consistori.
El sondeig del passat diumenge va registrar un resultat aclaparador: un 88,3% dels veïns de Santa Maria de Corcó que van votar van optar per canviar el nom del municipi i recuperar el de l’Esquirol. La consulta, però, només va tenir un 41,8% de participació, una xifra inferior al llindar mínim del 50% per tal de poder-lo elevar al ple municipal, tal com fixa el Reglament de participació ciutadana aprovat al municipi el 2012, pel qual es regia el sondeig.
“Aquest és el resultat més complicat que es podia donar per a un equip de govern”, es lamentava l’alcalde Àlex Montanyà el mateix dilluns. “Segons la normativa, el canvi de nom no es pot portar al ple. Però no podem deixar de banda que el resultat ha estat contundent”, afegia. Montaña ja va avançar llavors en aquest diari que, malgrat la normativa s’estudiaria “una fórmula” per tal de poder incloure el punt al proper ordre del dia.
Hem de recordar que el resultat del sondeig no era vinculant i que, per fer-se efectiu, calia que passés pel ple. Aquest tràmit, però, es va complicar perquè l’acord de ple on es va aprovar fer el sondeig contemplava que aquest es fes sota els paràmetres del reglament on s’estableix aquest límit del 50% de participació. Per altra costat, també cal apuntar que el canvi de nom d’un municipi es pot fer sense necessitat de cap consulta ni sondeig, i el ple per si sol és sobirà per prendre una decisió d’aquest tipus.
Des de l’oposició, CiP ja va avisar el mateix diumenge que tiraria pel dret i que portaria la proposta al ple, perquè el reglament obliga a prendre l’acord si es passa del 50%, “però no ho prohibeix si no s’arriba”, tal com va declarar el regidor d’aquesta formació Pep Castells a El 9 Nou. Al consistori de l’Esquirol, l’equip de govern està en minoria.
L’Esquirol, un nom històric
El nom de l’Esquirol es remunta als segles XIV i XV, al voltant d'un antic hostal al camí ral entre Olot i Vic, que passava pel Cabrerès. El regentava una família de cognom Esquirol, etimològicament vinculat a "quer, querol", ja que la pedra és característica de la zona.
L'hostal, que més tard va regentar una altra família, de mot Perai, va construir al seu entorn un nucli de sis famílies. No va ser fins el 1734 que la parròquia rural de Corcó es va establir al nucli, que va adoptar llavors el nom de Santa Maria de Corcó (excepte entre 1937 i 1939).
Una dona vota a la sala de plens de l'Esquirol, el passat diumenge. Foto: Adrià Costa
Documents