Joaquim Albareda: «Una història massa simplista de bons i dolents no és útil»

L'historiador Joaquim Albareda. Foto: Jordi Palmer/Nació Digital

El catedràtic d'Història Moderna Joaquim Albareda (Manlleu, 1957) és l'autor, conjuntament amb l'historiador i periodista Joan Esculies, del llibre "La guerra de 1714. La clau catalana d'un conflicte mundial" (Pòrtic, 2013), una revisió augmentada i actualitzada del llibre "1714. La guerra de Successió", publicada pels mateixos autors l'any 2008 amb la voluntat de fer “entenedor aquest conflicte tan enrevessat a escala internacional i també a escala hispànica i catalana”.

Autoritat solvent en història moderna, Albareda passa revista en el llibre a totes les claus del conflicte amb un format pregunta-resposta, que en aquesta nova edició inclou breus biografies dels protagonistes, rutes pels escenaris de la guerra i una valoració dels actes del Tricentenari, on alerta del perill que, donat “el context reivindicatiu nacional”, pugui tenir “un to esbiaixat per la seva lectura en clau presentista".

- Acaba el llibre alertant que les celebracions del Tricentenari puguin ser massa propagandístiques. Existeix aquest perill?

-Les commemoracions sempre són delicades des del punt de vista de l'historiador, perquè un espera que les institucions l'aprofitin per fer conèixer als ciutadans la història del país, i això és positiu. El problema ve quan es barregen interessos polítics conjunturals i incideixen excessivament en la interpretació d'aquell esdeveniment, i aquí sí que un historiador sempre pot ser crític davant la lectura que es pugui fer. Des del meu punt de vista penso que no és útil una història massa simplista de bons i de dolents.

- L'excés d'èpica pot portar a la falsificació o exageració?

- Sí, un excés d'èpica com es pot veure al Born no respon al criteri d'anàlisi objectiva de la guerra. No cal afegir èpica a la resistència de Barcelona. Ni insistir en la idea que Catalunya tenia exèrcit, cosa molt discutible. D'altra banda, anomenar castellans als soldats borbònics és un disbarat, perquè essencialment eren francesos, mercenaris d'arreu del món i alguns castellans, però també hi havia castellans dins la Barcelona assetjada, com a part dels exèrcits austriacistes. No ens serveix aquesta simplificació.

- Vol dir que el Born CC és massa simple?

- No. El Born Centre Cultural és un centre cultural impressionant. I jo vaig formar part del grup d'historiadors que vam batallar per a que es realitzés, contra els que deien que seria un "santuari nacional". Per això em sento autoritzat per dir que hem de ser molt curosos i per això crec que determinades lectures de l'exposició temporal, junt amb l'audiovisual, tot i que tècnicament està molt ben resolt, no beneficien al projecte global del Born. Caldria esmenar alguns plantejaments simplistes, que només busquen tocar els sentiments i no pas explicar la història en la seva complexitat, en benefici del projecte, que és d'un gran interès per la ciutat i per Catalunya. En canvi, el plantejament global on s'expliquen les restes arqueològiques està molt bé i amb un discurs molt correcte, potser massa sintètic.

- Centrant-nos en la Guerra de Successió, perquè a Catalunya interessa tant i a Espanya molt menys?

- Interessa perquè 1714, com 1707 per a València i Aragó, va significar una ruptura política de la monarquia composta dels àustries per donar pas al Regne d'Espanya i una monarquia molt més uniformitzada en què es va implantar una estructura política que no tenia res a veure amb la política del pacte i el constitucionalisme, que tenia al centre de la seva activitat el sistema de corts. Per això parlem de Catalunya com a nació que en aquell moment va veure estroncat un camí polític, que en tres segles ha tingut moments de redreçament: Mancomunitat, Generalitat republicana, Estatuts del 1979 i el 2006, però que després de la sentència del Tribunal Constitucional sembla que retrocedim a marxes forçades, ho veiem en temes tan importants com la llengua. Per això ens replantegem aquesta camí que en un moment determinat es va torçar. Al debat Mas-González a La Sexta hi ha un moment que Felipe González intenta explicar perquè Escòcia és diferent a Catalunya i diu que els escocesos van fer un pacte d'unió el 1707, però no acaba d'explicar la història, i la part que no va explicar és que a la Corona d'Aragó i a Catalunya en particular, la unió es va fer per “justo derecho de conquista”, i això ajuda a entendre moltes coses, perquè se'ns aplica un tracte de nació conquerida sense dret a discutir certes coses amb el pretext de la Constitució.

- I perquè interessa tan poc a Espanya?

- Perquè des del punt de vista de l'estat-nació espanyol és mal començament. Interessa tan poc que no es van commemorar els 300 anys de la instauració dels borbons, per ser un mal record per a una tercera part del territori hispànic. Només un parell de cops l'Aznar, de manera molt gràfica, va aparèixer sota un retrat de Felip V, per provocar. Però el rei no es va voler involucrar en cap commemoració, ben assessorat d'altra banda.

- S'ha considerat mai la guerra de Successió com una guerra de secessió?

- No, no és una guerra de secessió a diferència de la guerra del Segadors, això ja ho va dir Pierre Vilar. Els austriacistes tenien al cap la idea de mantenir l'estructura de l'Espanya dels àustries i una monarquia composta on cada bloc territorial, Corona de Castella i Corona d'Aragó mantingués la seva estructura. En el cas català, l'estructura de l'Estat català. No és una guerra d'independència però a mesura que es desenvolupa la guerra hi ha una polarització. Castella dóna suport majoritari a Felip V i la Corona d'Aragó dóna suport a Carles III. Hi ha una certa tensió amb Castella però a les proclames finals dels resistents sempre es recorda que es lluita per la llibertat de tot Espanya, es té al cap un model amb un rei que no empipa i una estructura basada en els constitucions pròpies. Tot i això, la tensió de la guerra porta a un cert sentiment anticastellà i a la inversa. Però les proclames finals, gairebé republicanes, recorden que els pobres castellans estan dominats per l'absolutisme i que cal alliberar-los.

- Però tampoc és una guerra purament successòria?

- Aquí és on fan trampa historiadors espanyolistes. L'aposta dinàstica és un factor quasi aleatori, perquè el que es debat és el model polític i econòmic. La cultura política de la corona d'Aragó i sobretot de Catalunya estava més desenvolupada en termes constitucionals enfront d'una cultura política no ja castellana, sinó en bona mesura francesa. Fan trampa quan diuen que era una guerra dinàstica perquè es queden en la superfície del conflicte. La qüestió dinàstica és el detonant, però els catalans tenen molt clar que els interessa aliar-se amb anglesos i holandesos més que amb Àustria. S'alien amb Àustria perquè hi posa el candidat, però el model i el referent polític és el parlamentarisme. En canvi a França hi veuen el contramodel per la tendència a l'absolutisme i el mercantilisme.

- A més, al final de la guerra totes les parts saben el pa que s'hi dóna.

- I molt abans! Un cop feta l'aposta del 1705 no hi ha marxa enrere. Trencar l'obediència al rei és crim de lesa majestat i comporta pena de mort. El problema dels catalans amb Felip V és que en tot el seu llarg regnat no va perdonar-los mai que se sublevessin, perquè ell va venir aquí, va jurar les constitucions a les corts i després ell les va incomplir i per això es van rebel·lar els catalans, però ell no va pair mai aquesta traïció. Part de la historiografia espanyola s'agafa a aquest esquema: era una guerra dinàstica, els catalans van trair al rei i el rei va aplicar el càstig adequat. És una lectura. En la cultura política catalana era més important el respecte a les lleis del país, a les constitucions, que no l'obediència al rei, i com que entre 1702 i 1705 el rei no va complir les constitucions, es van agafar al dret de resistència, que era una teoria prou arrelada a Europa i avalada per teòlegs.

- El desenllaç de la guerra podria haver estat diferent?

- Sí. Durant la guerra hi ha diversos moments que l'atzar va ser clarament favorable a Felip V. Un primer moment el 1709 quan Lluís XIV està a punt d'abandonar el seu nét; un segon quan inesperadament mor l'emperador i marxa l'arxiduc Carles d'Àustria; un tercer quan els anglesos pacten secretament amb els francesos la sortida de la guerra a canvi d'un seguit de beneficis indiscutibles donant lloc als tractats d'Utrecht de 1713 on es dóna per bona la corona en mans de Felip V i es tanca el cas dels catalans amb aquell article tan cínic que diu es donarà als catalans els mateixos drets que tenen els castellans, és a dir cap. I un últim quan mor la reina Anna d'Anglaterra, pugen els wights al poder i decideixen interessar-se per la sort dels catalans. El 18 de setembre del 1714, des de Londres escriuen a Paris per dir que sense alterar els tractats d'Utrecht enviaran vaixells per fer un cinturó per protegir Barcelona i seguir negociant. A Londres no ho sabien, però ja feia set dies que Barcelona havia caigut i la política de fets consumats va fer inviable aquest gir. En diversos moments la contingència va ser clarament favorable a Felip V. No és per fer història contrafactual, però la contingència també juga el seu paper en la història.

- Si féssim aquest exercici contrafactual, com estaríem a dia d'avui?

- No ho podem dir, però em quedo amb la realitat indiscutible de les Corts de 1705-1706 amb Carles d'Àustria, unes Corts que desenvolupen més que mai el constitucionalisme català i limiten més que mai el poder del rei fins el punt que Felip V va dir que aquelles corts havien deixat els catalans "más repúblicos que el Parlamento abus¡vo de los ingleses". Aquest edifici polític es va estroncar mitjançant la violència, no per ineficàcia. Ara, alguns articulistes als diaris anuncien que Felip V va portar la modernitat i va acabar amb el feudalisme. És un disbarat enorme. Una de les coses que fa Felip V al Decret de Nova Planta és deixar clar que “con el régimen señorial no se innova”, és a dir, que no es toca. El que fa Felip V és enfortir el poder del rei i de les oligarquies i liquidar les institucions del país.