18
de febrer
del
2014
Dues dones observen el riu Ter, aquesta tarda a Manlleu. Foto: Adrià CostaLa qualitat de l’aigua dels rius a Osona és força acceptable. Durant el 2013, el manteniment dels cabals alts, sobretot gràcies a la pluja, ha fet que la temperatura de l'aigua no augmentés gaire i, per tant, que la concentració d'oxigen no disminuís en excés tal i com passava en anys anteriors. Així, a més, els hàbitats o ambients aquàtics s'han mantingut en relatiu bon estat.
Així ho determina un informe sobre l’avaluació de l’estat ecològic dels rius i rieres d’Osona, que ha realitzat el Centre d’Estudis dels Rius Mediterranis – Museu del Ter, com ha anat fent des del 2002. El 2013 s’ha basat en el mostreig d’un total de vuit localitats de la comarca, a les conques del Ter (rius Ter, Gurri, Meder) i del Llobregat (riera de la Gavarresa) i en dues campanyes –una de primavera i l’altra d’estiu-.
Aquesta avaluació de l’estat ecològic comporta mesurar el cabal i diversos paràmetres fisicoquímics de l’aigua, i determinar la qualitat de l’hàbitat fluvial i el bosc de ribera i la qualitat biològica de l’aigua (fent servir els macroinvertebrats aquàtics: escarabats, cargolins d’aigua, sabaters, cuques de capsa, entre d’altres animalons). El seguiment de 2013 s’ha dut a terme amb la col·laboració del laboratori de Depuradores d’Osona, SL a l’EDAR de Vic, per encàrrec de l’Ajuntament de Vic i amb el suport de l’Ajuntament de Manlleu.
L’estat ecològic dels punts mostrejats l’any 2013 ha donat valors relativament bons tant a la primavera com a l’estiu. De totes maneres, els rius Gurri i Meder presenten una sèrie de disfuncions per millorar, com són l’endegament excessiu del trams urbà del Meder, algun abocament puntual d’aigua residual procedent de col·lectors i clavegueram, i l’excés de nutrients a l’aigua d’origen agrari. Al Ter, les problemàtiques principals són la manca de bosc de ribera, la discontinuïtat de cabals i alguns abocaments d’aigües residuals sense tractar. A la riera Gavarresa, aigua amunt del pantà d’Olost, es detecta un excés de nutrients d’origen domèstic i agrari.