13
de febrer
del
2014
Reunió al Parlament del conseller Josep M. Pelegrí, amb els representants del sector i dels grups polítics que han donat suport a la reivindicació. Foto: Departament d'Agricultura de la GeneralitatEl conseller d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural, Josep Maria Pelegrí, ha convocat avui als representats del sector agro-ramader, sindicats agraris, empreses i organitzacions professionals del sector ramader i porcí per analitzar les repercussions de la reforma del sector elèctric anunciada per l’Estat, que provocarà el tancament de les sis plantes de tractament de purins que fins ara funcionaven a Catalunya i que compromet greument la viabilitat i el futur del sector agroalimentari català. Entre les plantes afectades hi ha les dues d’Osona, a les Masies de Voltregà i Santa Maria de Corcó.
La reunió, en què han participat els representants dels sindicats agraris Unió de Pagesos, Jarc, Asaja, Institut Agrícola català Sant Isidre, Federació de Cooperatives, les organitzacions i associacions professionals del sector porcí català i espanyol, Porcat i Anprogapor, així com ADAP (Asociación de empreses para el desimpacto ambiental de los purines) i la majoria dels grups polítics de la Comissió d’Agricultura del Parlament de Catalunya, ha servit per analitzar les conseqüències de la mesura anunciada (projecte d’Ordre actualment en exposició pública) i per alertar del greu perill de la mesura estatal que compromet no només la viabilitat d’aquestes instal·lacions imprescindibles per tractar les dejeccions ramaderes, sinó també del conjunt més de 540 explotacions ramaderes a les que donen servei (a Osona, unes 165).
Pelegrí ha exposat que està fent contactes amb altres consellers d’altres comunitats autònomes que poden patir el mateix problema per sumar forces i ha demanat al sector, als sindicats i als grups polítics del Parlament que presentin al·legacions a la proposta d’Ordre abans que finalitzi el termini, el proper 28 de febrer.
El diputat d’ERC, Dionís Guiteras, com a portaveu d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural, ha argumentat que “el fet que l’Estat retiri la prima energètica a les plantes de tractament de purins suposa el seu tancament i per tant la manca de viabilitat del sector ramader porcí. Es passarà d’un cost de tractament de purins de 6€/m3 a 50€/m3. A més, cal afegir el greu perill de contaminació al medi ambient pels 600.000 m3 de purins que es tractaven a l’any en aquestes plantes”.
Guiteras ha explicat que aquesta situació posa també en greu risc ajuntaments, Generalitat i ACA per l’incompliment de normatives comunitàries pel que fa a contaminació de sols i aqüífers. A la reunió al Departament de la Generalitat aquest matí s’ha acordat que davant d’una problemàtica de país hi haurà una actuació coordinada per demanar una moratòria urgent del decret del Ministeri. Després de la reunió s’han establert cinc punts estratègics a defensar conjuntament :
1 Establir una moratòria en l’aplicació de l’Ordre ministerial
2 Modificació dels paràmetres retribuïts de l’energia que tinguin en compte la singularitat i criticitat d’aquestes instal·lacions
3 Valoració dels costos totals de construcció d’aquestes plantes i que es tinguin en compte a l’hora d’establir les retribucions a la generació d’energia
4 Obrir la porta a una retribució del calor generat
5 Contemplar mecanismes i períodes que permetin la seva evolució més enllà dels 15 anys, cap a sistemes més sostenibles, amb introducció d’energies renovables (biogàs) que contribueixin també a la lluita contra el canvi climàtic.
Per altra banda, Ramon Tremosa denunciarà a la Comissió Europea les mesures del Govern espanyol que precipiten el tancament de les plantes de tractament de purins a Catalunya. L’eurodiputat de CiU ha presentat una pregunta parlamentària, tramitada de manera “urgent”, denunciant que la inseguretat jurídica a l’Estat espanyol perjudica les empreses d’energies renovables.
Cal recordar que Catalunya, a diferència d’Espanya i d’altres països d’Europa, és des del punt de vista agrari un país eminentment ramader. El seu model productiu es basa en la ramaderia intensiva, on compta amb una elevada eficiència productiva a partir del model organitzatiu de la integració, que constitueix avui un dels principals clústers agroalimentaris d’Europa amb un pes molt important en les exportacions.
Les possibles opcions futures
Segons el conseller, "el Departament, conscient de la problemàtica que planava sobre aquestes plantes, va posar en marxa un seguit d’accions des del principi d’aquesta legislatura per tal de trobar una sortida a aquest tema. Així, es va crear un Grup de Treball dins de la Comissió Interdepartamental de Nitrats, on estan representats tots els Departaments de la Generalitat implicats (Territori, Presidència, Economia, Agricultura, ICAEN, ACA i ARC) que va estar treballant, en un principi, en avaluar una solució tecnològica que permetria l’evolució d’aquestes plantes i després en buscar alternatives que es poguessin aplicar de forma ràpida en el cas del tancament de les plantes".
La biodigestió, que és una de les parts bàsiques de la planta de biogàs, és un tractament mitjançant el qual les dejeccions o altres productes orgànics es transformen i se n'obté biogàs i un producte més estable anomenat biodigerit, que es tracta posteriorment per obtenir aigua i fertilitzants. La biodigestió anaeròbica dels purins i l’aprofitament del biogàs generat tenen un efecte beneficiós en la reducció dels gasos amb efecte d’hivernacle, per la qual cosa són una de les mesures d’acció del Pla marc de mitigació del canvi climàtic.
Durant els últims anys, el Departament d'Agricultura ha publicat línies d’ajut destinades al foment d’infraestructures de biodigestió de purins porcins, a les quals s’han presentat més de 37 sol·licituds per instal·lar plantes de biogàs. El volum total de les subvencions ha estat de 2.082.070 euros.
Un dels objectius del Departament d'Agricultura és incrementar el volum de purí tractat a les explotacions ramaderes. La biodigestió dels purins permet incrementar els ingressos a les explotacions ramaderes i afavorir la millora de la gestió de les dejeccions ramaderes i el seu tractament posterior de transformació, reducció i/o eliminació en les zones amb una elevada concentració d’explotacions.
Malauradament, el nou marc retributiu per a les energies renovables presentat pel Ministeri d'Indústria dilluns passat limitarà molt el desenvolupament d'aquesta tecnologia.
Paral·lelament, el Departament té en marxa el Pla Estratègic de Fertilització i Tractament de les Dejeccions Ramaderes, en què s'impulsa un seguit de mesures de millora en la gestió de la fertilització i gestió i tractament de les dejeccions ramaderes. Aquest pla inclou actuacions a nivell de granja (reducció del volum purí, canvis en les dietes), en l'aplicació en camp dels fertilitzants i en les dejeccions ramaderes i el seu tractament.
Més informació dels acords presos a la reunió al Parlament
La situació de les plantes de purins a Osona
Planta de tractament de purins de Les Masies de Voltregà. Foto: Adrià Costa