Quinze anys sense Carles Sabater

Concert de Sau, l'any 1989. Foto: La Marxa de Catalunya

El 13 de febrer del 1999, tal dia com avui de fa quinze anys, Carles Sabater (Barcelona, 1962-1999), cantant de Sau, moria sobtadament a causa d'una aturada cardiorespiratòria just després d'un concert a Vilafranca del Vallès. Era el primer directe de la gira "XII" i, malauradament, va ser l'últim. El seu company de grup, l'osonenc Pep Sala, va anunciar l'endemà la dissolució irrevocable del grup.

Una dècada i mitja més tard, la figura de Sabater i sobretot, les seves cançons, són recordades per un públic que continua fidel a temes que ja formen part de l'imaginari col·lectiu, com "Tren de mitjanit", "Tu encens el meu foc", "Envia'm un àngel" o l'emblemàtica icona del grup, "Boig per tu".

Formats l'any 1986, a partir de la històrica trobada entre Carles Sabater i Pep Sala per gravar un pilot per a un programa de televisió -que mai s'arribaria a emetre-, els Sau van debutar discogràficament l'any 1988, just en el moment que els primers grups de pop que utilitzaven el català -Duble Buble, N'Gai N'Gai- començaven a obtenir el reconeixement del públic alhora que es gestaven els grups que esclatarien amb el boom del rock català.

El pop, actiu diferencial

De la mà dels segell Audiovisuals de Sarrià primer, i de Picap, després, Sau van fer forat entre el mercat català amb un pop modern, formalment poc agosarat i sense estridències. La seva no va ser una aportació revolucionària musicalment, però sí que va tenir l'encert d'ocupar un espai i saber trobar en les seves balades i el seu romanticisme un actiu que el va diferenciar de les altres bandes que es van englobar sota l'etiqueta del rock català, fet que els va donar un lloc al concert del Palau Sant Jordi del 14 de juny del 1991 al costat de Sopa de Cabra, Els Pets i Sangtraït.

El tàndem amb Pep Sala, compositor de les cançons, va portar a Carles Sabater a la seva consolidació com a cantant, faceta que combinava amb la d'actor. El disc "Quina nit!" (1990) va ser el de més èxit de la banda, i el doble en directe "Concert de mitjanit" (1992), la seva consagració definitiva.

Passat el boom del rock català, Sau va aguantar la ressaca amb els discos d'estudi "Junts de nou per primer cop" (1994), "Set" (1996) i "Amb la lluna a l'esquena" (1998), treball que va precedir la gira que posaria punt i final, tràgicament, a la carrera de Sabater.

Actor de teatre, cinema i televisió

Tot i que la seva faceta de vocalista de Sau sol ser la primera etiqueta que acompanya el nom de Carles Sabater , el cantant del grup de pop també va fer la seva carrera com a actor i, fins i tot, presentador de televisió. Justament, Sabater va conèixer el seu company de banda, Pep Sala, fent-li una entrevista per a un programa pilot de TV3. Era el 1986, el mateix any de la formació de Sau.

Sabater va passar per l'Institut del Teatre i, quan feia segon curs, Joan Ollé el va fitxar per "Romeu i Julieta". El 1984, animat pel mateix Ollé, es va presentar a les proves d'"Una jornada particular", el van agafar i així va ser com va entrar a la companyia de Josep Maria Flotats, amb qui també va coincidir al 'Cyrano de Bergerac' que va dirigir Maurizio Scaparro. El cantant de Sau també va fer carrera al cinema, en films com "Gaudí" i "La monyos" i a la televisió, a sèries com "Arnau" o 'Sitges'.

També en destaca la seva vessant en el món del teatre musical, amb títols com "Company", amb la companyia del Teatre Lliure, i "Els Pirates", amb Dagoll Dagom al Teatre Nacional de Catalunya. En aquest àmbit, el 1993 coincideix amb Àngels Gonyalons a "Tots dos" , que per primera vegada posava en escena a Catalunya peces musicals d'un dels grans del gènere Stephen Sondheim.

Comicitat i seducció

"Tenia una gran capacitat de riure's d'ell mateix i una actitud de voler aprendre i superar-se", recorda Gonyalons, que a banda de coincidir a "Tots dos", a la sèrie televisiva de comèdia musical "I ara què, Xènia" , i presentant un Cap d'Any i uns premis Sant Jordi, també els unia una amistat d'anys. "Teníem una complicitat, érem un binomi perfecte", explica Gonyalons, que recorda la gira de "Tots dos" com una de les més felices. "Poques vegades m'he sentit tant acompanyada i recolzada a l'escenari com amb el Carles".

Les carreres de Gonyalons i Sabater van confluir en el màxim moment de popularitat de cadascun, diu l'actriu, i això els feia impossible passejar junts, per exemple, per davant d'una escola a l'hora que sortien els nens. A banda del seu sentit de l'humor, Gonyalons recorda el vocalista de Sau com una persona seductora, fet que es comprovava als concerts. "Érem dos joves que vivíem un moment molt dolç i estàvem agraïts de tenir la oportunitat de fer el que ens agradava", explica Gonyalons. "No teníem gaire por de res perquè no hi havia res a perdre i teníem el suport del públic, que et feia veure que anàves bé". 

Homenatge a Llançà

Com ha estat habitual tots aquests anys d'ençà de la seva mort, Sabater serà recordat a Llançà, localitat on està enterrat, el diumenge 16 de febrer. Enguany l'homenatge comptarà amb la participació del grup mataroní LEDS, que oferirà un concert acústic de versions de Sau i que comptarà amb les col·laboracions de Filippo Landini, Oriol Barri, Dèria, Laia Vehí, Ernest Codina (d’Adolescents.cat), Gino Diamantini i Marlai Acoustic. Tot plegat presentat pel locutor de Ràdio Flaixbac, Carles Roca.

El concert serà a les cinc de la tarda a la Casa de Cultura de Llançà i el preu de l’entrada serà de cinc euros. Al llarg de tot el dia però, hi haurà actes relacionats amb l’homenatge. A partir de les dotze del migdia hi haurà una ofrena floral al cementiri vell de la mateixa localitat organitzat pel Clam Sau i, tot seguit, es visitarà la plaça que du el nom de Carles Sabater abans de fer el dinar de germanor. En tot l’homenatge hi haurà present la família del cantant i artista i el Clam Sau, organitzadors de l’acte.

Galeries de fotos:

Recordant Carles Sabater (La Marxa de Catalunya)

Homenatge a Llançà, 2012 (Judit Coma)

Homenatge a Llançà, 2010 (Judit Coma)

Homenatge a Llançà, 2009 (Judit Coma)

Carles Sabater en un concert de Sau, l'any 1989 a l'Stinger de Ripoll. Foto: Eudald Picas/LaMarxa de Catalunya