Núria Macià: «Osona necessita tenir un bon observatori socioeconòmic»

Núria Macià al seu despatx de Casa Convalescència. Foto: Adrià Costa

Creacció, l’agència d’emprenedoria, innovació i coneixement, es va constituir fa uns dies amb l’objectiu de treballar per al desenvolupament econòmic global d’Osona i les comarques properes. L’entitat, amb caràcter supramunicipal i supracomarcal, està participada per l’Ajuntament de Manlleu, el Consell Comarcal, l’Ajuntament de Vic i la Universitat de Vic. Al seu capdavant hi ha Núria Macià, que n’és la directora executiva.

- Quins són els objectius fundacionals de Creacció?

- Creacció es planteja com un actiu per al desenvolupament socioeconòmic del territori i que treballa en els àmbits de l’emprenedoria i coneixement. L’agència ha de focalitzar-se en tres àmbits: en les persones, per millorar la seva ocupabilitat; en les empreses, per millorar la seva competitivitat; i en el territori, per millorar el desenvolupament econòmic i social, sostenible i ambiental. L’agència també incorpora oficines de promoció econòmica de diferents municipis, cosa que permet sumar esforços entre els diferents agents, racionalitzar recursos i, al capdavall, treballar en projectes que generin més impacte.

- De moment, Manlleu, Vic, la UVic i el Consell Comarcal. Taradell, Roda o Centelles podrien venir després?

- Tal i com va dir Joan Roca el dia de la constitució, tots els 51 municipis de la comarca també hi estan representats a través del Consell Comarcal. Partint d’aquí, en el mateix acte de constitució es va crear un consell general que s’ha obert a tots els altres agents, entitats i sindicats que també estan fent promoció econòmica per tal que partincipin d’aquest òrgan. Creiem que cal anar integrant a tothom.
 
- Vic i Manlleu, però, ho han encarat amb models diferents.

- Vic ha encomanat tota la promoció econòmica a Creacció: l’atenció a emprenedors i als usuaris del servei local d’inserció ara ja s'hi canalitza. Tot i això, la part de fires, mercats i el comerç se segueix fent des de l’Ajuntament. En el cas de Manlleu, l’OPE (Oficina de Promoció Econòmica) segueix funcionant com a tal però s’han començat a coordinar els tècnics d’empresa i els insertors a nivell de territori. El que hem de fer és anar coordinant els diferents equips per tal de començar a treballar plegats. Cap dels diferents serveis no deixarà de fer el que fa, hi ha necessitats diferents a cada municipi, però hem de tenir clar que des d’un àmbit supramunicipal podem arrencar projectes diferents.

- A efectes pràctics...

- Fins ara, cada Ajuntament feia un projecte per a emprenedors i cadascú feia el seu programa d’activitats. El que impulsarem ara serà un programa d’activitats per a tots els ajuntaments però hi haurà sessions diferents: algunes es faran a Torelló, a Roda de Ter, algunes a Vic, etc. Farem un acte d’arrencada tots junts però tenint clar que les empreses de Torelló, per exemple, tindran més tendència a anar a Torelló. Presentarem un únic programa amb projectes més estratègics que localment no podríem fer.

- Alguna prioritat immediata?

- Necessitem tenir un bon observatori socioeconòmic del territori. A dia d’avui només n’hi ha un del mercat de treball que ve donat per la Diputació de Barcelona a través de l’HERMES i altres dades del Departament d’Empresa i Ocupació. Ens fa alta una anàlisi una mica més a fons de què està passant realment, tot lligant-ho, per exemple, amb informació de cotitzacions o de quan la gent deixa de cobrar l’atur. Això ens permetrà aconseguir una foto molt més real de l’estructura de l’atur i de l’activitat econòmica. A més, també podrem conèixer aspectes relacionats amb infraestructures: on tenim fibra òptica, polígons, cadenes de valor...

- Creacció ja ha arrencat. Quines han estat les primeres activitats?

- Tenim previst, a finals de març, haver fet un procés de reflexió i haver definit els cinc o deu projectes més estratègics de Creacció. D’una banda hi ha el dia a dia, coordinant l’atenció a empreses, emprenedors o a persones que estan a l’atur i que aquí ja podem racionalitzar recursos, i per altra banda, fer projectes a nivell territorial o supramunicipal, en definitiva, generar projectes més estratègics per al territori. Un exemple és l’Institut de l’Economica Verda, que es va iniciar fa temps i que treballa sobre la sostenibilitat i el medi ambient, o el programa "Empresa i Formació" que es va presentar per vincular empreses i alumnes d’escola.

- El sector agroalimentari és l’únic capaç de crear ocupació a la comarca?

- No. Hem de pensar que hi ha altres àmbits. Aquest any, des de l’OPE, hem impulsat 10 mapes d’ocupació que corresponen a sectors o ocupacions que poden generar bastants llocs de treball o que en el futur poden crear-ne: gestor de magatzem, mecatrònica, community mànager, tècnic amb internacionalització.

- L'illa càrnia de Vic sembla que se'n va en orris.

- Suposo que és el sector, que no deu estar disposat a invertir-hi.

- Creacció té un esperit supramunicipal però també supracomarcal.

- Supracomarcal perquè també hi ha la universitat, més ara que s’acaba de constituir la Universitat Central de Catalunya. La universitat ens aporta tota la vessant del coneixement i ens dóna una projecció diferent en altres espais.També ens hem de vincular en projectes com el de la C-17, en què hi treballen tots els alcaldes, i que va més enllà de l'àmbit comarcal. També és cert, però, que en aquests moments l’arrencada s’ha de planificar en clau comarcal.

- Per obtenir subvencions europees cal tenir aquesta visió ampla?

- Sí. En aquests moments hi ha línies noves de futur en què es valora sobretot el treball territorial i que tinguis una massa crítica més gran.

- Com més gran, més diners, vaja.

- No podem oblidar les subvencions que vénen des del Departament de Treball, o sigui, Empresa i Ocupació, i la Diputació de Barcelona. Els dos organismes volen que el territori concerti, treballi juntament i en comptes de tenir petits bolets, val més tenir projectes que realment aportin més valor i generin més impacte. El SOC, a l’última convocatòria ja ens va demanar que les sol·licituds fossin d’àmbit supramunicipal. I això, pensant no només en un àmbit comarcal sinó també en projectes europeus.

- Tot plegat, però, també té les seves desavantatges, com la politització de l'ens. Els tècnics poden treballar amb tranquil·litat o depenen massa dels ajuntaments, amb interessos molt concrets i particulars?

- El que interessa és que fem coses per al territori. Manlleu, que té una promoció econòmica molt potent, ha de de veure que fer política de campanar ja no té sentit i ha de començar a treballar en clau comarcal. La situació ens va obligant i s’ha de veure que la promoció econòmica no és una competència pròpia dels ajuntaments i cal una racionalització de recursos. Jo, de moment, de desavantatges n’hi veig pocs, un hi guanyarà i l'altre hi perdrà. Els ajuntaments grans, que tenen una promoció econòmica pròpia, potser hauran de renunciar a una part del seu poder de decisió, però jo entenc que, per una banda, es treballarà de manera més eficient i eficaç, i per altra, es donarà cobertura a tota la comarca.

- És molt llaminer per als ajuntaments petits.

- En aquests moments hi ha territoris que no tenen servei local d’inserció, no tenen una persona que pugui atendre els emprenedors. Un municipi que té un 20% d’atur i no té servei local, què ha de fer? Hi ha llocs que estan desatesos en aquest sentit.

- No estem anant a contracorrent? No havíem d'aprimar l'administració pública? Ara creem un nou organisme, més gran, amb més llocs de treball.

- Nou, és cert, gros, no. Incorporem alguns dels tècnics que ja estaven fent la promoció econòmica de Vic. De moment tindrem una mínima d’estructura i ens coordinarem amb els tècnics que ja funcionen, en àmbits com el del teixit productiu, que és on els municipis estan tenint molt poca activitat.

-La coordinació de la promoció econòmica a la comarca ja s'ha intentat en diverses ocasions i no ha funcionat.

- La situació econòmica, les sol·licituds de subvencions... tot influeix i potser és la primera vegada que hi ha un equip treballant en aquesta línia. Feia temps que dèiem que valdria la pena fer un programa formatiu però potser no hi havia ningú que s’hi hagués posat ni que el coordinés. Per tant, la línia de treball potser ja hi era però no s’havia donat el pas de començar en punts concrets. Amb una mica d’estructura, ja es poden començar a fer coses. I en clau territorial, ja han sorgit iniciatives, com la subvenció d’innovadors, que permet fer molts projectes per aturats.

- Quin serà el paper de la Universitat en tot aquest entramat?

- La seva participació és fonamental pel que fa a projectes. Creacció gaudeix de la "Triple Hèlix", que és la interrelació entre el món acadèmic, l’industrial i l’institucional, i que s’ha demostrat que és un bon mecanisme per estimular la innovació tecnològica i el creixement econòmic. La suma d’aquests tres factors converteix en més potent tot el que fem.

- És un plus en relació a altres territoris.

- A diferència d’altres agències que ja s’estan constituïnt a Catalunya, tenir la universitat ens brinda la possibilitat de tenir un valor afegit, incorporant la transferència de recerca i coneixement. Sense anar més lluny, ara estem treballant en aquest observatori socioeconòmic i la universitat ha dit: “Posem-hi un grup de recerca”. 

Núria Macià, aquest divendres a Casa Convalescència. Foto: Adrià Costa