13
de desembre
del
2013
Un establiment comercial a Vic. Foto: Adrià CostaLa renda familiar a Osona de l’any 2010 continua sent la quarta més més baixa de tot Catalunya . La renda per habitant a la nostra comarca és de 15.700 euros, un 3,3% menys que a l’any anterior (16.200 euros), molt per sota de la mitjana catalana, que és de 16.900 euros. La comarca amb menys nivell de renda, amb 15.300 euros, és l’Anoia. El rànquing negatiu el segueixen el Baix Llobregat i l’Alt Urgell, amb 15.500 i 15.600 euros respectivament, i el Vallès Oriental, amb els mateixos que Osona.
La Val d'Aran torna a ser la comarca amb una renda per habitant més alta (20.300 euros) i supera amb escreix la mitjana catalana (14%). Les següents al ràquing, la Conca de Barberà i el Pallars Jussà, també superen la mitjana catalana en un 9,9% i un 7,8%, respectivament.
En general, l’any 2010 es detecta que els ingressos procedents de prestacions socials continuen guanyant pes en la renda familiar a la majoria de comarques, en detriment tant dels ingressos procedents de la remuneració d’assalariats com de les rendes procedents de l’excedent brut d’explotació (retribucions per l'aportació a l'activitat productiva que no siguin salaris).
A Osona, aquesta tendència és força marcada, ja que les prestacions socials representen un 20,3% del total de la renda, un punt més que l’any passat (19,1%), quan a Catalunya només és del 19,2%. Pel que fa als salaris, el percentatge a la comarca és una mica més baix que a la resta de Catalunya, 2,7 punts (56,5% per 59,2%). Finalment, l’excedent brut d’explotació a Osona representa un 26,2% del total, quan la mitjana del país és del 21,6%.
Aquestes dades tan negatives són conseqüència de diversos components que s’han acumulat al llarg dels anys a la comarca. Segons expliquen fonts sindicals, la primera crisi es va patir amb el tèxtil, i llavors va continuar amb la del sector de la construcció, tot acompanyat de la deslocalització del metall. Ara, el model productiu actual es basa sobretot en la indústria càrnia, que està marcada per la precarietat.
Un altre component, lligat al model econòmic de la nostra comarca, és l’augment exponencial de la immigració que hem tingut des de l’any 2000, un sector lligat tradicionalment als salaris baixos. Els estrangers residents a Osona l’any passat eren 21.813 , xifra que representa el 14,2% del total de la població. Un percentatge que, tot i ser elevat, ha anat disminuint suaument els últims anys.
Els grans municipis osonencs, a la cua
Pel que fa als municipis de Catalunya de més de 5.000 habitants i capitals comarcals, l’anàlisi mostra que Matadepera, amb 29.600 euros per habitant, és el municipi amb el nivell de renda més elevat de tot Catalunya. El segueixen tres municipis de la comarca del Maresme: Alella, amb una renda per habitant de 25.600 euros, Cabrils, amb 25.300 euros, i Teià, amb 25.200 euros. A l’altre extrem, hi ha Badia del Vallès, Salt i Castelló d’Empúries.
Els municipis d’Osona segueixen la línia exposada anteriorment i apareixen als llocs més baixos de la taula. Cap d’ells arriba a la mitjana catalana. Així, hi ha un grup de poblacions que es troben entre el 110è i el 120è lloc: Taradell, amb 16.000 euros; Centelles i Torelló, amb 15.900 euros; i Vic, amb 15.800 euros. Força més avall, hi trobem Tona i Manlleu, amb 15.200 i 14.800 euros respectivament.
Renda familiar disponible bruta, per comarques
Renda familiar disponible bruta, per comarques i àmbits
Locals tancats a la Rambla Hospital de Vic. Foto: Quico Sallès