La tisorada a les renovables amenaça el futur de les plantes de purins a Osona

Els equipaments no són viables sense la prima per cogeneració, que el govern espanyol estudiar retirar o retallar | Des del Departament d’Agricultura ja es treballa en possibles alternatives

Pere Pratdesaba
02 de desembre del 2013
La planta de purins de les Masies de Voltrega
La planta de purins de les Masies de Voltrega | Àdrià Costa
Planta de tractament de purins de Les Masies de Voltregà, aquest dijous a la tarda. Foto: Adrià Costa

Les dues plantes de purins a Osona, a les Masies de Voltregà i Santa Maria de Corcó, tenen tots els números per cessar la seva activitat en els propers quatre o cinc mesos, a molt estirar. Amb aquesta hipòtesi més que probable es treballa des del Consell Comarcal d’Osona, Unió de Pagesos i Departament d’Agricultura de la Generalitat.

El govern de Mariano Rajoy té previst retallar o suprimir en les properes setmanes les primes a les energies renovables, per tal d’intentar equilibrar l’elevat dèficit tarifari elèctric espanyol. Entre aquestes primes hi ha les que es donen per cogeneració i que permeten mantenir la viabilitat a les plantes de purins com les osonenques.

En aquest marc, el govern espanyol està impulsant una comissió d’avaluació que valorarà quina és la prima que s’hauria de pagar perquè les plantes fossin sostenibles. A partir del resultats d’aquesta comissió i de les posteriors negociacions amb el sector, es prendrà una decisió definitiva.

Si es retira aquesta prima, la corporació industrial Guascor, en l’actualitat dins del grup nord-americà Dresser-Rand i propietària de les dues plantes de purins a Osona, té previst aturar l’activitat a la comarca, ja que no seria viable econòmicament.  L’empresa així ho ha defensat sempre, segons ha explicat a aquest diari Manel Romans, conseller de Medi Ambient, Territori i Règim Intern del Consell Comarcal d’Osona. Guascor obté beneficis gràcies a la venda de l’electricitat que fabrica a partir del tractament del purí i de les primes de cogeneració que van a càrrec del govern espanyol.

Les dues plantes osonenques tracten una mica més de 200.000 metres cúbics de purins l’any.  El seu tancament posaria en perill la continuïtat de 165 granges que fan servir els equipaments, moltes de les quals van obtenir la llicència  perquè disposaven d’un lloc proper on portar els purins. Per últim, no cal oblidar la greu situació mediambiental de la comarca, amb un excedent important de purins.

Per a Romans, les granges a Osona no desapareixeran i la Generalitat haurà d’estudiar “cas per cas” la seva viabilitat futura. Tot, pendent, però, d’un pla B.

Un pla B

El Departament d’Agricultura de la Generalitat, que és qui té la gestió dels purins, ja ha explicat, tant al Consell Comarcal com als ramaders, que s’estan estudiant les possibles alternatives, en el cas d’un hipotètic tancament. No és un tema nou. Les sotragades al sector no són cap novetat. Cal recordar que la planta de Sant Martí Sescorts va salvar-se de la demolició ara fa dos anys, després d’un llarg procés judicial, la qual cosa va obligar el Consell Comarcal a treballar en la recerca de noves solucions.

Aquest pla consta de tres punts. Per un costat, s’estudia reduir la quantitat de nitrogen amb una dieta especial de pinso. Amb aquesta mesura, es pot disminuir entre un 15 i un 30% el nitrogen. “Moltes granges ja ho fan, en aquests moments”, assegura Eudald Sentmartí, d’Unió de Pagesos.

El segon punt pretén instal·lar uns filtres en algunes granges que separin el sòlid i el líquid del purí. El sòlid es dedicarà a compostatge, que s’hauria d’exportar a fora de la comarca, i el líquid, amb aquest procés, reduirà la qualitat del nitrogen.

Per últim, i per a les granges més grans, es contemplen altres sistemes més sofisticats, com el NDN, un procés biològic que té com a objectiu l’eliminació del nitrogen del purí, transformant el nitrogen amoniacal a nitrogen gas, gas innocu que serà transferit a l’atmosfera.

Planta de tractament de purins de Les Masies de Voltregà. Foto: Adrià Costa