El Banc Sabadell preveu una millora econòmica però amb el mateix atur

La Nit Empresarial. Foto: Albert Alemany

El Banc Sabadell (BS) veu bones perspectives econòmiques. El creixement del 2014 serà més elevat del que ara es preveu, però això no és la sortida del crisi perquè la represa no serà tan àmplia per aconseguir-ho encara. L'any que ve serà el de la reforma tributària: caldrà eliminar deduccions i abaixar els tipus. Vindran més absorcions bancàries i no caldrà quitances de deute públic, sempre i quan el PIB remunti. Aquest és el missatge que conseller delegat del BS, Jaume Guardiola, va exposar davant d'un centenar d'empresaris reunits ahir a la nit al teatre Atlàntida de Vic a la Nit Empresarial del Consell Empresarial d'Osona.

Preguntat pels assistents, Guardiola va allunyar la possibilitat de quitances: "El deute públic espanyol és sostenible si l'economia millora, tot depèn d'això. El nostre pronòstic és que el deute s'estabilitzarà entorn el 102% o el 103% l'any que ve. Si baixa el dèficit i creix el PIB i es limita el dèficit fiscal, crec que el deute és sostenible i que no caldrà fer quitances. La concessió de crèdits encara anirà a la baixa l'any que ve, el 2015 s'estancarà i el 2016 ja creixerà."

Hi haurà una altra ronda d'absorcions bancàries

La recomposició del sistema bancari no s'ha pas acabat encara, segons Guardiola, que veu molt probable "una altra ronda d'absorcions bancàries que podria afectar les institucions amb actius inferiors als 100.000 MEUR. Es tancaran oficines, perquè Catalunya, amb 7,5 milions d'habitants, encara en té més que Mèxic, amb 100 milions. Havíem arribat a tenir una oficina per cada mil habitants. El sector ha baixat dels 278.00 treballadors el 2008 a 236.503 el 2012, en el conjunt de l'Estat".

Ajudar entitats per impedir la catàstrofe

El portaveu del Sabadell va insistir que volia que quedés molt clar que l'entitat no ha rebut cap mena d'ajuts públics en aquesta crisi: "A nosaltres, que no ens mirin... Els diners han anat a uns altres, sobretot les caixes". I entén que no hi havia altre remei, perquè el resultat hauria estat desastrós: "Els diners no han servit per ajudar els accionistes dels bancs o als titulars de les caixes, sinó a garantir els dipòsits i impedir una fallida, que hauria comportat una retirada massiva de fons i el país hauria caigut."

Posats a buscar responsabilitats, Guardiola també coincideix, com molts d'altres, en assenyalar el Banco de España, que "no va ser prou hàbil en la supervisió per identificar les males pràctiques i els comportaments directius poc ètics. Però si no s'hagués posat aquests diners, s'hauria desfermat un corrido bancari. I sé què és això perquè ho vaig viure a Argentina".

Després de remarcar que aquest tipus d'ajuts públics es donen aquí i a tot arreu, Guardiola va admetre que "són difícils d'explicar i de comprendre per a un ciutadà que veu que s'hi destinen 75.000 MEUR o més, mentre que se'n retallen 100.000 en els pressupostos estatals. I quan una part del teixit empresarial viable ha caigut per falta de finançament".

Qui ha pagat la crisi?: el contribuent i els bancs, meitat i meitat

Un tema interessant sobre el qual els tècnics del BS han fet números: qui ha pagat la crisi a l'Estat espanyol. Les seves dates calculen que els bancs que no han necessitat ajuda pública han cobert uns 76.000 MEUR, sobretot a base de provisions retallades de dividends i ampliacions de capital, que han recaigut sobre els accionistes. I que les pèrdues i cobertures assumides per l'Estat a les entitats financeres que ha calgut ajudar -majoritàriament les caixes- han representat uns 91.181 euros, que han pagat les butxaques dels contribuents.

Guardiola apunta que una part d'aquests diners es podran recuperar gràcies a la revalorització d'actius i a les cobertures que al final, potser, no calgui utilitzar. Per tant, la xifra podria baixar fins a ser semblant a la del sector privat. "Sempre es parla dels ajuts de l'Estat a la banca en general. El Banc Sabadell volem deixar clar que nosaltres no n'hem tingut cap".

Massa pressió fiscal a Catalunya

El conseller delegat del BS creu que "a Catalunya els impostos estan a uns nivells inassumibles. Han de baixar i baixaran, n'estic segur. Jo em poso dels nervis cada vegada que veig un madrileny i sé que paga menys impostos que jo. Estem passats d'impostos". La seva previsió és que s'han d'abaixar l'Impost de Societats i els tipus de l'IRPF, i també l'Impost de Patrimoni, "que és irracional, però el de Successions, en canvi, no ho és tant..."

El Sabadell no aspira a CatalunyaCaixa

"Una bona opció seria que Deutsche Bank o Citybank compressin CatalunyaCaixa perquè com que no tenen oficines aquí, no en tancarien cap de les actuals. El Sabadell no anirà a la subhasta però és possible que alguns dels nostres competidors amb gran implantació a Catalunya sí que hi vagin i si se l'adjudiquen comportarà un gran tancament d'oficines, molta gent a l'atur i "un mal servei al país".

Per Guardiola, l'opció ideal era que l'entitat es pogués sanejar, i conservar les seves seus centrals, "però ara no sé què passarà. Veurem primer com acaba NovaCaixaGaliza".

El banc del seny

El lema del Sabadell vol ser el seny, "aquesta paraula de la que hi ha gent que en fa ús de la manera no més apropiada", va deixar anar Guardiola, en una al·lusió a la recent invocació del president espanyol Mariano Rajoy al seny per aturar el procés sobiranista català. Somriures del públic.

D'aquesta manera, després d'exposar la seva visió de la conjuntura econòmica, Guardiola va reconèixer que no volia desaprofitar l'oportunitat de vendre les virtuts de la seva entitat davant d'un auditori que reunia les principals empreses osonenques.

Sabadell és el cinquè banc espanyol -el quart del sector privat- "i ha estat sostenint el finançament del món empresarial en aquest temps tan complex que hem viscut". Entre el 2007 i el 2013 ha passat d'uns actius de 77.000 MEUR a 172.000 MEUR, amb un pes important dels 62.000 sumats per la compra de la CAM. Amb 2.247 oficines a Catalunya, el banc ostenta una quota de mercat del 14,7% i treballa amb més del 80% de les empreses grans. A nivell estatal, disposa d'un 7,7% de quota i gràcies a l'operació CAM gaudeix de bona implantació al País Valencià, amb 398 oficines, a les Illes, amb 65 i a Múrcia, amb 149. "Hem sumat un milió de nous clients, multiplicant els actius per 2,2 i els dipòsits per 2,7", va concloure.

El BS compta amb una franquícia a Florida, amb 500 treballadors i una bona quota de mercat a la zona. Els seus projectes passen per créixer a Amèrica Llatina.

Vila d'Abadal demana suport al Sabadell per la independència

L'alcalde de Vic, Josep Maria Vila d'Abadal, en la seva intervenció posterior a la conferència de Guardiola, va informar-lo que "des d'aquest ajuntament i des d'aquesta comarca liderem un moviment que vol un estat català independent, i el Banc de Sabadell ens haurà d'ajudar molt en aquest procés". Els empresaris presents també va ser cridats per l'alcalde a donar suport sense reserves a la causa de la independència de Catalunya.

Guardiola ja havia iniciat el seu parlament -que no va contenir cap referència política- revelant que Vila d'Abadal li havia demanat a veure perquè no parlava del sistema financer català, en comptes de l'espanyol: "Hem de parlar del sistema financer que hi ha per ara, que és l'espanyol", va defensar-se Guardiola, en to cordial.

La recent creació d'un lobby de pressió dels alcaldes de la C-17 va ser lloada per Vila d'Abadal perquè demostra que "la nostra voluntat és tornar a créixer en empreses i promoure la reindustrialització de les nostres comarques, amb una vocació innovadora". La comarca d'Osona i la Universitat de Vic, va remarcar l'alcalde, "se situen al mig d'aquest projecte".

Galeria de fotos (Albert Alemany)