La història de Jordi Molas emociona

Crònica sobre l'estrena de “Els anys guanyats” a l'Atlàntida de Vic, un documental que retrata el dia a dia d’un vigatà que va quedar paraplègic als vint anys

per Marià Macià , Vic, 25 de novembre de 2013 a les 21:42 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 25 de novembre de 2013 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Jordi Molas, amb la seva família, a l'escenari de l'Atlàntida de Vic. Foto: Carles Palacio

Poder caminar descalç sobre la gespa. Aquesta sensació tan senzilla és un plaer que hauríem de valorar molt més, com tantes altres petites coses que ignorem durant el dia a dia. Aquesta és una de les lliçons de vida que dóna Jordi Molas, un noi osonenc que va quedar tetraplègic jugant a rugbi quan tenia només 20 anys. Des del dia de l'accident, en Jordi no ha deixat de lluitar per tirar endavant. A base d'esforç s'ha construït un futur molt millor del que li pronosticaven els metges, ara fa dues dècades. Ha sabut anar més enllà i ha fet de la seva història un exemple a seguir.


Segons en Jordi, els pilars més importants en aquesta lluita han estat els seus familiars i amics. Els mateixos que han omplert aquest diumenge al vespre el teatre Atlàntida de Vic per tal de no perdre's l'estrena de “Els anys guanyats”, un documental d'Ignasi Puig que explica la poderosa història d'en Jordi. La presentació d'aquest reportatge coincideix amb el seu quarantè aniversari: un moment simbòlic, ja que ha viscut vint anys abans i vint anys després d’aquell fatídic accident.

A la sala Ramon Montanyà es respirava la impaciència i l'emoció dels més de vuit-cents assistents. “Esperem que d'aquí a una hora i mitja el món sigui una mica millor”, ha sentenciat el director del documental, abans d'iniciar la projecció.


Tràiler del documental

“Els anys guanyats” demostra que es pot parlar de les discapacitats d'una manera natural, sense temes tabú i sense posar barreres a la realitat. El reportatge fa un retrat del viure diari d'en Jordi, introduint com a fil conductor les declaracions més sinceres del mateix protagonista i de les persones del seu entorn proper. El resultat d'aquesta combinació és una peça plena d'emotivitat i sentiment, que ha transmès a tots els espectadors una mica de l'essència d'en Jordi.

Moltes llàgrimes dissimulades i braços amb pell de gallina s'han fet lloc entre el públic a mesura que avançava la projecció. Tot i això, la cosa s'ha equilibrat amb aplaudiments espontanis i rialles col·lectives, aixecades per les mil i una anècdotes d'en Jordi i la seva colla. Totes aquestes emocions s'han desencadenat quan, una vegada acabat el reportatge, l'Atlàntida sencera s'ha posat dempeus en una gran ovació de quasi dos minuts.

L'epíleg de la vetllada han estat unes paraules de Jordi Molas des de dalt de l'escenari. Amb un “Sou la meva força!”, ha agraït el suport rebut des de sempre per tots aquells qui l'envolten. Els rostres somrients i els comentaris positius fluïen a la sortida de la sala i, després de conèixer aquesta història, és obligatori donar la raó al director, Ignasi Puig: ara, el món és una mica millor.

Més informació del documental


Jordi Molas, just abans de començar la projecció del documental. Foto: Carles Palacio

 

Participació