Josep Romeu mor a Taradell

Escriptor, professor i activista polític

Redacció osona.com
12 de novembre del 2013
Josep Romeu, l'any 2011 a la Tralla de Vic.
Josep Romeu, l'any 2011 a la Tralla de Vic. | A. Costa.
Josep Romeu, l'any 2011 a la llibreria la Tralla de Vic, en la presentació de la seva tercera novel·la. Foto: Adrià Costa

Josep Romeu, mestre de professió, escriptor i activista polític, ha mort aquest dimarts a Taradell. El seu enterrament es farà aquest dimecres, 13 de novembre, a les quatre de la tarda a la sala multiconfessional del tanatori de Vic.

Josep Romeu va néixer a Vic el 1952, però residia des de feia molts anys a Taradell. Mestre de professió, després de dedicar-se uns anys a tasques de gestió cultural, essent un dels impulsors i coordinador des dels seus inicis de l’Observatori de la llengua catalana, va retornar a l’ensenyament com a mestre de l’escola Les Pinediques de Taradell.

A principis dels anys 70 va impulsar la revista de poesia Clot, editada de forma artesanal i al marge dels circuits oficials. Romeu havia estat corresponsal d’El Correo Catalan i Mundo Diario (1976-1977), articulista a El 9 Nou i La Marxa de Catalunya, va presentar programes a Televisió d’Osona (1990-2003), director de la revista Vilatorta (1991-1996), director de la revista Acció (1994-1995), coordinador de la revista Europa de les Nacions (2000-2004), director de Ciutat nord (2002-2003) i coordinador de l'Observatori de la llengua catalana (2004-2007).

El 1976 va formar part del primer nucli impulsor de la llibreria La Tralla, junt amb Imma Bellafont, Walter Cruells, Anna Espona,  Núria Bartolí, Quim Ralló i Pòlit Gavaldà. A mitjans dels anys noranta va accedir a la presidència de la delegació d'Òmnium Cultural a Osona, que va exercir durant dotze anys. A la mateixa època, va ser un dels fundadors de la colla castellera Sagals d'Osona.

En el seu historial, també destaca la seva implicació política. A l'epoca de la dictadura va ser militant de la resistència antifeixista clandestina, a la Comissió de Solidaritat, l'Assemblea de Catalunya i el PSAN. Ja en democràcia, va integrar-se a Nacionalistes d'Esquerra (NE), grup pel qual va ser cap de llista i regidor a Vic entre 1983 i 1987, any en el qual va unir-se a la Crida Nacional a ERC, promoguda per reunir dins d'aquestes sigles històriques tot el nacionalisme català d'esquerres.

ERC Osona ha lamentat "profundament" la mort de Josep Romeu, a qui defineix com un militant històric de l'independentisme català. "Amb la pèrdua d'en Josep, marxa una persona culte i compromesa amb uns ideals de justícia social i llibertat nacional", diuen els republicans en una nota de condol.

L’alcalde i tots els regidors de l’Ajuntament de Sant Julià de Vilatorta també han lamentat el traspàs de Romeu, persona estretament vinculada a la vila, en la qual havia estat mestre i director de l’escola pública entre els anys 1986 i 1997, autor del llibre Història de Sant Julià de Vilatorta, director de l’arxiu històric municipal, membre del Patronat de Cultura i impulsor de diversos projectes culturals i educatius.

Una curta però lloada obra literària

Si bé ja havia publicat diversos treballs de caràcter didàctic com una Geografia d’Osona i una Geografia dels Països Catalans (Premi Baldiri Reixach, 1978), i una monografia històrica sobre la població de Sant Julià de Vilatorta (EUMO, 1992), no va ser fins al 2005 que es va estrenar en el camp de la narrativa amb la seva primera novel·la “Temps de pluja”, amb la qual va obtenir el premi Valldaura de Novel·la Memorial Pere Calders 2005 i que va editar el Servei de Publicacions de la Universitat Autònoma de Barcelona.

“Olga” (publicada per Emboscall el 2007) és la seva segona obra de narrativa, certament agosarada tant per la temàtica com pel plantejament, que no deixa indiferent el lector. També va publicar l’assaig “El Nadal, del mite a la tradició”, Premi Joan Amades 2007, i un diccionari sobre les llengües del món.

Amb “ L’herència del senyor Charles” , la seva tercera novel·la, publicada el 2011, el lector s’endinsa en l’entorn d’un home que està al final de la seva vida, el llegat del qual és objecte d’una soterrada però intensa, cruel i tot, disputa. Familiars, amics, col·legues i institucions giren al voltant d’aquesta poderosa –i misteriosa– herència, alguns sense voler i els altres deliberadament, amb intencions ben diferents.

Romeu escrivia habitualment al seu bloc, en el qual ahir dilluns encara va publicar un article.

Josep Romeu, l'any 1993, entrevistant l'aleshores secretari general d'ERC, Àngel Colom, en un programa de TVO (Televisió d'Osona), en companyia de Miquel Macià i Josep Burgaya. Foto: Arxiu La Marxa de Catalunya.

Josep Romeu, en una roda de premsa d'ERC a Vic, el 1989, junt amb Furriols, Puntí, Morera i Usart. Foto: Arxiu La Marxa de Catalunya.
Arxivat a