Fotos: la conferència d'Amadeu Altafaj omple el Dia de la Cambra

Foto de família amb les empreses guardonades al Dia de la Cambra. Foto: Adrià Costa

Una injecció d'optimisme, però sense cap excés. "Parlaré de l'optimisme de la voluntat, però no els explicaré sopars de duro". Així va començar Amadeu Altafaj la seva conferència davant d'un teatre Atlàntida ple de gom a gom d'empresaris al Dia de la Cambra celebrat ahir al vespre a Vic. I tot seguit, el català segurament més rellevant a la Unió Europea, en tant que adjunt al president de la Comissió, Olli Rehn , va desgranar un autèntic informe sobre la situació i les perspectives de l'economia a la Unió i a la zona euro més en concret.

El llistó de qualitat de la conferència va experimentar, doncs, un ascens considerable, després del darrer Dia de la Cambra, en què la intervenció còmico-histriònica de l'economista, consultor i formador d’empreses, Emili Duró, havia semblat més un monòleg teatral de varietats que una sessió acadèmica per a professionals.

Altafaj va cridar la ciutadania a intervenir en política. Per reforçar "les idees fundacionals de la Unió Europea" i no deixar que siguin només les lògiques de l'activitat financera que siguin determinants en l'esdevenidor comunitari. Per tirar endavant el model d'Europa que convé, l'orador va assenyalar com a objectius "un alt nivell de benestar social i un model econòmic competitiu, que no tenen perquè ser incompatibles, l'ús del talent, la gestió assenyada del diner públic, la suma de la responsabiltat compartida i de la solidaritat..." En resum, defensar una resposta a la crisi "que passi per més Europa, i com a valor afegit, no com a fre, com a càrrega o com a censora".

"Les expectatives estan millorant, i la posada en marxa de la unió bancària serà determinant per a la reactivació dels fluxos bancaris", va preveure Altafaj, tot dibuixant un panorama de creixement molt moderat un cop el PIB s'ha recuperat en el segon tram d'aquest any. La situació dels comptes públics està millorant, "sense oblidar el gran patiment social que està causant".

'Malgrat el terrabastall, Catalunya segueix mantenint una sòlida reputació basada en el talent'

El conferenciant, nascut a Barcelona el 1968 i periodista de professió, va proposar un lema per guiar les conductes econòmiques en aquesta època històrica. Es tracta d'una frase del muntanyenc Edward Whymper (1840-1911): "No facis res en la precipitació, observa bé a cada pas i, des de l'inici, pensa quin pot ser el final". Aquest consell és compartit pel seu cap, el senyor, Olli Rehn, segurament per influència del propi Altafaj -segons va apuntar ell mateix- i que, dit sigui de pas, és un gran afeccionat a l'escalada, i  essent a Vic, va tenir unes paraules de reconeixement per a l'alpinista osonenc i amic seu, Ferran Latorre.

Amadeu Altafaj Foto: Adrià Costa

En canvi, el context espanyol, amb unes altíssimes xifres d'atur, una caiguda del consum interior i una paralització del crèdit, són unes dades "totalment inacceptables". I aquí Altafaj va donar un toc d'alerta a l'optimisme desbordat del govern espanyol: "En aquesta situació parlar de la fi de la crisi és, si més no, agosarat".

Més positiva seria, en canvi, la conjuntura econòmica a casa nostra: "Catalunya està més ben situada que d'altres comunitats autònomes de l'Estat espanyol, per dinamisme, per vocació empresarial, per capacitat exportadora...".  Altafaj està segur que "malgrat el terrabastall, Catalunya segueix mantenint una sòlida reputació basada en el talent de les seves empreses i universitats, i del país en definitiva".

El conferenciant no va fer cap al·lusió al procés d'independència que s'està vivint al nostre país, decebent així el que esperaven probablement bona part dels assistents. Sí que va tenir, en les paraules de cloenda, una afirmació de fe en què s'aconseguirà "tirar endavant aquest país, Catalunya, i posar-lo en el lloc on es mereixen els seus ciutadans".

Pujadas no vol 'oligarquies extractives' en una Catalunya futura

El president de la Delegació a Osona de la Cambra de Comerç, Josep Pujadas, havia encetat l'obertura de l'acte descrivint un "panorama esfereïdor" per als empresaris catalans, tenallats "per uns marges que s'han anat reduint i amb dificultats per retornar els crèdits", a més de ser assetjats per una llarga llista d'impostos i taxes. I amb una Espanya que ho posa difícil perquè "està situada en el lloc 142 de 189, sent la classificació de facilitats a la creació d'empreses, per darrera d'Uzbekistan, Zàmbia o el nou Sudan del sud".

Sense esmentar directament la independència de Catalunya, Pujadas va referir-se en un parell d'ocasions: "Pot ajudar-nos, i molt, sortir d'aquest atzucac tenir una administració i uns recursos més a prop", va afirmar. I també va llançar un advertiment al que pot ser una futura Catalunya independent: "El nou escenari, si arriba", que no pot tenir, a diferència de l'Espanya actual de l'altiplà "ni unes oligarquies extractives, ni unes burocràcies que ofeguin les activitats empresarials.

Vila d'Abadal: 'Els empresaris necessiteu un estat català que us ajudi'

Per la seva banda, l'alcalde de Vic, Josep Maria Vila d'Abadal, va afirmar davant els centenars d'empresaris presents que "heu d'ajudar al procés de creació de l'estat català dins d'Europa perquè el projecte s'ho val". I va afegir: "Els empresaris necessiteu un estat que us ajudi a tirar endavant els vostres projectes. Construir un estat dins d'Europa sabem que és el nostre objectiu final, excel·lent, modern i just per a tothom".

Lliurament dels premis a empreses osonenques

L’acte va comptar amb la presència d’unes 600 persones, entre empresaris, autoritats i representants públics de la comarca, encapçalats pel coordinador de les delegacions de la Cambra de Comerç de Barcelona, Oriol Guixà; el president de la delegació de la Cambra a Osona, Josep Pujadas; i l’alcalde de la ciutat, Josep M. Vila d’Abadal. Els guardonats amb els Premis Cambra van ser les empreses Font Vergés, Effitronix, imedicplus i  el Grup Bon Preu; i l'emprenedor Fèlix Ferrer.

Premi a l’empresa industrial: Font Vergés

Empresa fundada l’any 1932, dins del clúster de la torneria de la Vall del Ges, va iniciar la seva activitat a Sant Pere de Torelló fabricant botons de fusta.

A finals de l’any 2008, la situació del mercat porta la quarta generació de l’empresa a iniciar un pla estratègic per redirigir el seu producte i processos productius. Fruit d’aquest procés, l’any 2009 Font Vergés treu al mercat la marca Viefe de nanses i tiradors de metacrilat i polièster no injectat. Es desenvolupa un nou procés en la transformació d’acabats amb efectes tan perfectes que és difícil d’apreciar si són reals o imitacions materials naturals.

L’empresa, amb poc temps, ja està venent el 70 % de la seva producció a més de 25 països d’arreu del món.

En la concessió d’aquest premi es reconeix l’aposta que ha fet l’empresa per la innovació. S’ha valorat el procés seguit, basat en la realització d’un pla estratègic i que ha comportat el reenfocament de la producció i els processos interns, l’adquisició de tecnologies capdavanteres, la creació d’una marca pròpia i la internacionalització de l’empresa.

Premi a l’empresa de serveis: Effitronix

Effitronix és una empresa de Tona que inicia la seva activitat l’any 1994 amb l’objectiu d’oferir a la indústria solucions per resoldre incidències puntuals a través del manteniment industrial.

L’any 2009 inicia el projecte MICO24, un sistema de monitorització a temps real capaç de controlar màquines, motors i elements del procés productiu. El sistema és capaç de processar tot tipus de senyals, oferint la possibilitat d’integrar dades procedents de qualsevol equip o sistema prèviament instal·lat, i proporcionar tota la informació necessària perquè es pugui controlar la planta en tot moment des de qualsevol lloc i de forma centralitzada.

En la concessió d’aquest premi es reconeix l’evolució que ha fet l’empresa en la prestació del seu servei de reparació i manteniment. També es valora el disseny modular de l’eina MICO24 que la fa adaptable a qualsevol sector productiu, i també escalable i ampliable en funció de les característiques de la planta, aportant una eina integral per la millora de la competitivitat industrial.

Premi a l’empresa jove: imedicplus

Imedicplus desenvolupa i comercialitza una aplicació al núvol per consultoris mèdics que permet una comunicació entre metge i pacient per Internet de forma segura, eficient i rendible, i millora l'eficiència en l'atenció mèdica.

Aquest projecte d'e-Health comença la seva trajectòria l’any 2011 amb un consultori online que permet als pacients realitzar consultes mèdiques, compartir informes i rebre avisos, i consultar la seva història clínica. Més endavant, es desenvolupa el Consultori2.0, un conjunt de funcionalitats que permeten als consultoris gestionar-se al núvol. Imedicplus permet als consultoris millorar l'atenció mèdica i obtenir beneficis econòmics addicionals, així com simplificar la gestió mèdica del consultori i poder accedir a les dades dels pacients des de qualsevol lloc i amb qualsevol dispositiu connectat a Internet.

En la concessió d’aquest premi es valora la rapidesa amb què s’ha implementat la plataforma, que es comença a comercialitzar l’any 2012 i ara està operativa a 50 consultoris i en procés d’internacionalització. També es té en compte el seu potencial de creixement en els propers anys en el sector de la sanitat privada, on la innovació en els serveis, acompanyada de les noves tecnologies, hi jugarà un paper predominant.

Premi a la responsabilitat social corporativa: Grup Bon Preu

El Grup Bon Preu és una empresa del sector de la distribució amb la seva seu central a Les Masies de Voltregà. Compta amb 113 supermercats Bonpreu, 39 hipermercats Esclat, 22 benzineres Esclatoil i una plantilla de 4.236 persones. Amb 40 anys d’experiència, la responsabilitat social conforma un enfocament estratègic dins del seu model de gestió.

Destaquen en l’àmbit mediambiental haver estat pioners en l’eliminació de les bosses de plàstic, la introducció dels productes de km. Zero o les instal·lacions fotovoltaiques en els centres comercials. En l’àmbit social, la comercialització de productes de comerç just i els convenis de col·laboració amb els bancs d’aliments. En l’àmbit cultural, la col•laboració amb diferents entitats culturals d’arreu del país, i en l’àmbit econòmic l’alt percentatge de compres en el territori, que arriben a un 68% del total, o el patrocini dels premis Innovacat.

En la concessió d’aquest premi, es reconeix especialment el compromís en l’àmbit de l’equip humà. Amb un 98% de contractació indefinida dels seus professionals i quasi el 4% de contractació de persones amb discapacitat. L’any 2013 l’empresa ha portat a terme un projecte de promoció del talent, amb la contractació indefinida de joves universitaris amb un pla de carrera de dos anys i amb el desenvolupament professional intern dels seus treballadors.

Premi a la trajectòria empresarial: Fèlix Ferrer

El negoci el van iniciar els pares d’en Fèlix Ferrer. Als anys 20 compraven al Mercat del peix a Barcelona i el rebien amb tren a l’estació de Vic, per vendre’l a la parada de la plaça del Pes, i més endavant a la peixateria del carrer dels Argenters. Als 8 anys, Fèlix Ferrer ja els ajudava venent peix a la parada.

Uns anys més tard va agafar el timó del negoci i va obrir una fàbrica de gel per a la conservació del peix i un primer magatzem a la carretera de Prats, amb una nevera de congelats. Va construir un magatzem de gran capacitat per poder emmagatzemar i comercialitzar el peix i, amb esforç, va acomplir aquest projecte, que ha resultat ser la base de l’actual Frigorífics Ferrer.

La concessió del premi a Fèlix Ferrer vol reconèixer l’esperit visionari i emprenedor que va demostrar quan va apostar per la innovació en el món del peix i els congelats. També es valora el seu tracte proper i humà. I, finalment la seva dedicació i perseverança, que ha sabut transmetre als seus fills i néts. Alguns d’ells actualment lideren Frigorífics Ferrer i n’han consolidat el seu creixement, convertint-la en una empresa de més de 300 treballadors amb la seu central a Vic i delegacions a Manresa, Figueres, Tarragona, Lleida, Mercabarna i Girona.

Amadeu Altafaj Foto: Adrià Costa