El Fons Musicològic Joan Bofill ja reposa a La Violeta de Centelles

La presentació de l’acte va comptar amb la directora de Cultura de la Catalunya Central, Maria Àngels Blasco; la diputada adjunta de Cultura de la Diputació de Barcelona, Mireia Hernández; el president de La Violeta, Josep Font; l’alcalde de la vila, Miquel Arisa; i Joan Bofill. Foto: Toni Carrasco

Des del passat dissabte, dia 19 d’octubre, el Fons Musicològic Joan Bofill ja es pot consultar al local social de La Violeta de Centelles. Més de cent cinquanta persones van omplir de gom a gom la sala on estarà ubicat, gràcies a la donació del seu autor. Un fons que pels neòfits de la música podria ser com el navegador Google del la musicologia.

Entre altres hi van ser presents a l’acte d’inauguració la directora de Cultura de la Catalunya Central, Maria Àngels Blasco; la diputada adjunta de Cultura de la Diputació de Barcelona, Mireia Hernández; el president de La Violeta, Josep Font; i l’alcalde de la vila, Miquel Arisa. La taula presidencial es completava amb la presència òbvia de l’homenatjat Joan Bofill.

La Societa Coral La Violeta, al seu torn, amb el seu president Josep Font al capdevant, va atorgar el títol de soci honorífic a Joan Bofill qui va agrair-ho profundament. L’homenatjat va explicar la importància del llegat “no perquè el meu nom li doni valor, sinó perquè objectivament el té”.

El seu bon amic Carles Riba va glosar el seu currículum on destaca el mestratge imprescindible de Bernat Rübenstrunck, les seves tesis doctorals guardonades amb Magna Cum Laude, la seva capacitat d’estudi i de treball, i la seva basant poliglota amb el domini de sis llengües.

L’acte es va cloure amb la brillant interpretació del jove Cantus Firmus de la SC La Violeta, amb un total de dotze peces de poetes catalans musicats per extraordinaris músics de la nostra terra. El virtuosisme polifònic d’aquest cor jove dirigit pel Mestre Gabriel Miralles va donar a conèixer versions molt poc escoltades en el món coral, com la sardana “Molt Lluny d’aquí”, amb text de Màrius Torres, o “Cofidència”, amb text de Carles Sala. També es van sentir altres més populars com les sardanes “L’Empordà” i el “Cavaller enamorat”.

Qui és Joan Bofill i Soliguer?

Neix a Barcelona el 1947. Llicenciat en Filologia Clàssica per la Universitat de Barcelona amb la tesi de llicenciatura “La problemática del tratado ‘de institutione musica’ Boetcio”, amb Magna Cum Laude el 1970. Simultàniament cursa estudis de piano amb Jordi Torra i Mercè Roldós, instrument amb el qual obté el títol de professor el 1971.

El mestratge del professor alemany Bernat Rübenstrunck el va guiar en la seva formació com a musicòleg i el va endinsar en la composició musical, amb el preferent temàtic de la cançó popular catalana.

El 1967 es desplaça a Alemanya on cursa durant nou anys estudis de musicologia a la Universitat de Munich amb el prestigiós Thrasyboulos Georgiades. Aquests cursos van estar sufragats amb diverses beques.

El conjunt d’estudis li proporciona el domini del català, castellà, alemany, francès, anglès i llatí.

Es doctora per la Universitat de Barcelona amb la tesi “La construcció intervàlica en la música tardana per a piano i de cambra de L. V. Thoben”, el 1990, amb Magna Cum Laude.

Publica diversos articles a les revistes Anuario musical i Recerca musicològica .

Ha dirigit diversos cors entre els quals destaca el Cor de la Universitat Autònoma de Barcelona (1983-1986).

És professor agregat de música d’Ensenyament Secundari per oposició des de 1976.
Des de setembre de 1999, amb el suport de la Coral Canticela i el seu director Gabriel Miralles, va impartir un cursos d’introducció a la musicologia, a les seus de la Federació Catalana d’Entats Corals (FCEC) i de l’Associació de Mestres Directors de Catalunya (AMMDD).

Sempre ha estat una persona que s’ha entregat en difondre i donar a conèixer  els seus estudis d’una manera totalment altruista. Seguint aquesta línia de treball, publica el Nadal del 2005 el treball “La musicología, tareas y herramientas”. Aquest comprèn una recopilació de bibliografia musicològica imprescindible per a tots aquells que es dediquen a la interpretació i composició musical facilitant-los el seu treball de recerca. És una obra inèdita i única en el món de la musicologia.

Des de fa anys, instal·lat a Mas Rusquelles de Viladrau, i actualment afectat per un parkinson força avançat, continua treballant incansablement com a músic i musicòleg, ampliant els seus coneixements en els àmbits de la filosofia, estètica, fisioteràpia, entre d’altres, i sempre en la seva relació amb la música.

Descripció del Fons Musicològic

El Fons Musicològic Joan Bofill i Soliguer és de contingut divers i arriba a múltiples àmbits de la música i de la músicologia, a més de tot el seu arxiu personal, inclosa correspondència, cursos realitzats a l'estranger, i les seves les tesis doctorals amb les quals obtingué el màxim reconeixement acadèmic amb Magna Cum Laude, etc. Podem destacar-ne alguns apartats, ni més ni menys importants que la resta. Hi trobem

•    un apartat obres antigues d’origen català i espanyol

•    obres de filosofia, humanitats i literatura entre les que destaquen poesies alemanyes de Goethe i angleses de Shakespeare traduïdes al català per en Joan Bofill en forma de vers

•    innumerables documents amb continguts inèdits com poden ser alguns manuscrits de Bernat Röbenstrunck i del mateix Joan Bofill

•    índex temàtics de les obres d’alguns compositors i catàlegs de fonts musicològiques

•    un complert i original recull bibliogràfic d’edicions de música popular catalana com poden ser materials de recerca de l’Orfeo Català i Fundació Patxot, actualment custodiada al Monestir de Montserrat

•    les seves tesis doctorals i múltiples treballs d’estudi realitzats tant a casa nostra com a Munich

Gabriel Miralles i Joan Bofill, a l'estudi d'aquest darrer. Foto: Toni Carrasco