Núria Casamitjana: «La majoria d'usuaris del menjador del Tupí són del país»

Núria Casamitjana i Marià Vilaró, responsables del menjador social, El Tupí de Vic. Foto: Adrià Costa

L’Atlàntida de Vic ha organitzat aquest diumenge una campanya solidària de recaptació d’aliments per a l’associació d’acollida El Tupí, el servei de menjador comunitari per a persones amb dificultats, ubicat a la Rambla Sant Domènec de Vic. Osona.com ha parlat amb la presidenta de l’entitat, Núria Casamitjana, i el seu marit, Marià Vilaró, els impulsors i verdaders motors de la iniciativa. Tots dos estan jubilats i tenen “de 75 anys per amunt”, tal com bromeja la Núria.

- El Tupí va néixer el 2004.

MC- Ens va costar tres anys abans no ho vam tenir tot a punt. Nosaltres ja detectàvem que a Vic hi havia algunes necessitats. Però aquí, a la ciutat dels sants i bons tothom ens deia que no feia falta. En un moment donat, des de Càritas es van fer unes enquestes, que ens van donar la raó. Vam començar nosaltres dos i una dotzena de voluntaris.

- I fins avui. Quanta gent ve a dinar cada dia?

NC- Avui hem fet uns quaranta àpats. De trenta no baixem mai.

- I quin perfil de gent ve?

NC- Gent que no té feina i que a la seva edats, per sobre dels 45 i 50 anys, aquí ja no en trobaran. Mentre tenen algun caleret van aguantant, però si són autònoms tenen un vertader problema. Els que ens arriben ara són aquells que tenien petits negocis que se n’han anat a l’aigua. Tota la vida han cotitzat i ara encara no es poden jubilar-se perquè només tenen 50 anys.

MV-També ens vénen alguns joves, cada vegada més. Oita, hi ha un nano que va començar ahir que té 19 anys, que no té feina. I una parella de Centelles, que l’home fa una teràpia a CADO, que també són molt jovenets.

NC- Alguns ja fa cinc o sis anys que vénen. No tenen ningú, ni família, ni res. Cobren  un PIRMI, però és molt poc, amb 420 euros en tenen per pagar l’habitació  i poca cosa més. El que els sobra, s’hi s’han de vestir o s’han de comprar alguna cerveseta o algun cigarret.

- La crisi ho ha acabat de posar tot de potes enlaire.

MV- Hem notat que han augmentat les necessitats.

NC- Al principi teníem molts estrangers. Ara ha canviat. Una persona em ve i diu que fa cinc dies que menja pa amb oli. I és d’aquí, eh!

- El nombre d’immigrants ha disminuït?

MV- Nosaltres havíem tingut molta gent de fora. Però ara, la majoria d’usuaris del Tupí són vigatans i de la comarca.

- Qui pot venir a menjar al Tupí? Tothom?

NC- En principi, ens vénen derivats dels serveis socials de l’Ajuntament de Vic, del CADO o de salut mental de l’Hospital de Vic. Això, per als que són més permanents. Si han de venir un o dos dies, no som tan estrictes i no diem mai a ningú que no.

- Porten alguna mena de control?

MV- Passem llista cada dia. Totes les persones derivades ens arriben amb una fitxa i així sabem com es diu, on viu, l’edat, la seva situació, que sol ser precària, i la data de caducitat del servei. Quan finalitza aquesta data, revisem el cas de cadascú i actualitzem la llista cada mes.

- Com s'organitza El Tupí? L’espai no és massa gran.

NC- En Marià es posa aquí fora, a controlar els que arriben. Com si fos un restaurant de categoria, anem fent àpats per torns. També els preparem una bosseta amb el sopar i l’esmorzar, amb un entrepà, un parell de peces de pastisseria, fruita, un dia llet, un altre un suc de fruita, iogurt.

- Avui, què han servit per menjar?

NC- Una amanida, sempre hi ha una amanida, amb enciam, escarola, tomàquet, pastanaga, una mica d’embotit, fideus a la cassola i un bon tall de botifarra. Respectem les cultures que no poden menjar porc i els ho canviem per formatge o una truita. D’aquests, ara no en tenim gaires, uns quatre. Han treballat molts anys aquí, estan malalts. Es posen junts, sempre a la mateixa taula.

- Tot funciona a base de voluntaris.

NC- Nosaltres tenim una cinquantena de voluntaris, la gran majoria tots jubilats. I hi ha llista d’espera per entrar. En grups de quatre o cinc persones vénen un dia a la setmana a ajudar, a la cuina, a servir, a netejar. De dilluns a divendres. Durant tota la setmana, en Marià i jo som els permanents.

- El cap de setmana descansen.

NC- Sí, perquè nosaltres tenim sis fills i tretze néts i també ens demanen que hi anem.

MV- Per al cap de setmana, donem una bossa més gran, amb una pizza, pernil, pa...

- I el magatzem?

NC- En Marià és el que fa les recollides de menjar i també té gent que l’ajuda al magatzem.

- D’on surten els aliments?

MV- Hi ha diverses empreses, que ja des d’un principi, ens ajuden. En alguns llocs fem recollida diària, en d’altres cada dos o tres dies. Alguns ens truquen, altres són fixes, com els lactis sobrants de la Granja Armengou o el Sitjà de Gurb. El pa i la coca ens ve de dues fonts diferents, del Masramon i el forner de la Guixa. També ens arriben productes de particulars que ens ajuden molt, que ens porten una caixa de patates, o arròs, sucre, oli... També petites botigues, de xarcuteria, el que els ha sobrat del taulell del dia abans, o cigrons i mongetes de ca la Montserrat. A Planes Bones, que fan plats preparats, ens arriben racions de macarrons que ens van molt bé per gent que ve aquí i que tenen família. També es fan algunes campanyes d’entitats o escoles o en actes concrets, de manera complementària.

- Veig que van servits.

MV- No tenim cap problema d’aprovisionament. A vegades ens arriben productes amb molta quantitat. Per exemple, 1.200 flams, que no podem consumir ni amb quinze dies. Llavors distribuïm l’excedent en alguns centres amb gent interna, al Ripollès i al Brull, o al Banc d’Aliments.

NC- Aquest any ens han arribat moltes patates, perquè es veu que hi ha hagut una collita molt bona.

- Alguna anècdota?

MV- A Tavèrnoles, la secretària de l’Ajuntament, que volia col·laborar. Com que és un poble que tenen moltes cases de pagès i no tenen necessitats socials, va proposar a la gent que tenia horts que plantessin el doble de mongeteres, d’enciams, de tomaqueres. I que els excedents ens el portessin aquí. Ara, cada setmana, ens porten un bon carregament de verdures. Un dia, fins i tot es van presentar amb un pot de vidre amb nous trencades, per poder posar a l’amanida, a punt de menjar. Mira si ens estimen aquests avis! Ara ens han demanat que els anem a fer una xerrada!

NC- A Calldetenes, aquest any serà el cinquè que abans de Nadal també fan una campanya. I també arriben carregats de menjar!

MV- Els pagesos de Granollers de la Plana també van fer una circular i van fer una aportació de tres-cents quilos de productes, del que havien collit i d’altres coses que van comprar a supermercats.

- A supermercats, també hi recullen aliments?

MV- No. Això porta molta feina i ja ho fa Càritas, per al Banc d’Aliments.

- En aquesta recollida que es farà diumenge a l’Atlàntida, què demanen que els porti la gent?

NC- Que tothom doni segons les seves possibilitats. El que li sembli, arròs, oli, sucre...

- Reben algun tipus de finançament econòmic?

NC- La majoria arriba amb espècies. Però també tenim socis que, a partir de 10 euros, segons la butxaca i la consciència, aporten el que bonament poden. També ens arriba alguna cosa de l’Ajuntament o d’empreses: a vegades arribes i et trobes algun sobre, amb 50 o 100 euros. Això ens permet tenir un petit coixí i si ens fan falta algunes coses concretes, les anem a comprar. Per exemple, la llet ens en havien donat molta però ara ja no en rebem tanta. També, si convé, fem petites ajudes puntuals. Ahir va venir un mexicà que com que no troba feina ha decidit tornar al seu país. Tenia el bitllet de tornada però no tenia ni un sol euro, i el vam ajudar una mica.

MV- Pels diners no ens hem espantat mai. Sempre hi ha algú disposat a donar.

- I aviat estaran d’estrena. L’Ajuntament els ha cedit un local al carrer Pellaire Dulcet i 150.000 euros per acondicionar-lo.

NC- Augmentarà l’espai, hi cabrem 50 o 60 persones assegudes, al menjador. La cuina serà de 40 metres quadrats, quan aquí si hi ha tres dones una mica plenetes ja tot són cops de cul, no s’hi queb. Tindrem lavabos nous.

 -Estan satisfets amb el suport de l’Ajuntament?

MV-Tots els alcaldes s’han portat molt bé amb nosaltres, el que hi havia abans i el
d’ara, encara més. Jo li vaig dir al senyor Vila d’Abadal: ‘La criatura ha crescut i el vestit s’ha fet petit’. I vam posar fil a agulla.

***Si desitgeu fer una aportació econòmica a El Tupí podeu fer-ho al compte corrent següent, de Caixa Sabadell: 2059 0590 24 8000268072

  Núria Casamitjana i Marià Vilaró, responsables del El Tupí, en un moment de l'entrevista. Foto: Adrià Costa