22
d'octubre
del
2013
El ple de la Sala Penal de l'Audiència Nacional espanyola ha decretat per unanimitat la immediata posada en llibertat de la militant d'ETA Inés del Río, en compliment de la sentència del Tribunal Europeu dels Drets Humans (TEDH) de dilluns, que derogava la "doctrina Parot". L'etarra ha sortit ha primera hora de la tarda.
Del Río, integrant del comando Madrid, havia estat condemnada a 3.838 anys i un dia de presó per 24 assassinats. Tot i això, n'hauria d'haver sortit el 2008, d'acord amb el que disposa el Codi Penal de 1973. El TEDH va estimar que mantenir-la empresonada vulnerava dos principis de la Convenció Europea de Drets Humans: el dret a la llibertat i la seguretat, i el principi que "no hi ha pena sense llei".
La pròpia Fiscalia de l'Audiència havia demanat al plenari que ordenés l'excarceració de Del Río, però que bloquegés els 30.000 euros d'indemnització que va fixar el Tribunal d'Estrasburg (l'Estat espanyol es va fer càrrec de les indemnitzacions a les víctimes que corresponien a Inés del Río).
A partir d'ara, els tribunals espanyols hauran de valorar, cas per cas, si la derogació de la "doctrina Parot" també és aplicable a d'altres presos condemnats a penes de presó mil·lenàries. Els també integrants d'ETA Josefa Mercedes Ernaga i Manuel Piriz López ja han reclamat que es revisin els seus casos, fet que previsiblement tindrà lloc aquest mateix divendres.
Entre aquests, hi ha Juan José Zubieta Zubeldia, l'únic supervivent de l'atemptat d'ETA a la caserna de la Guàrdia Civil de Vic del 1991. L'atemptat a la capital d'Osona va causar nou morts, entre ells cinc menors, i 28 ferits. A més, un altre guàrdia civil va morir en ser atropellat durant el rescat de les víctimes de l'explosió.
La "doctrina Parot" és fruit d'una sentència del Tribunal Suprem espanyol (TS) del 2006, que ha creat jurisprudència. Aquesta resolució dictamina que els beneficis penitenciaris que es podien descomptar els reclusos s’han d’aplicar individualment a cada una de les sentències i no sobre el màxim legal de permanència en presó, que són 30 anys. La conseqüència més directe és que els presos amb més d’una sentència, la suma final dels beneficis penitenciaris que es poden reduir és molt minse i, per tant, no poden sortir de la presó uns anys abans dels 30.
Del Río, integrant del comando Madrid, havia estat condemnada a 3.838 anys i un dia de presó per 24 assassinats. Tot i això, n'hauria d'haver sortit el 2008, d'acord amb el que disposa el Codi Penal de 1973. El TEDH va estimar que mantenir-la empresonada vulnerava dos principis de la Convenció Europea de Drets Humans: el dret a la llibertat i la seguretat, i el principi que "no hi ha pena sense llei".
La pròpia Fiscalia de l'Audiència havia demanat al plenari que ordenés l'excarceració de Del Río, però que bloquegés els 30.000 euros d'indemnització que va fixar el Tribunal d'Estrasburg (l'Estat espanyol es va fer càrrec de les indemnitzacions a les víctimes que corresponien a Inés del Río).
A partir d'ara, els tribunals espanyols hauran de valorar, cas per cas, si la derogació de la "doctrina Parot" també és aplicable a d'altres presos condemnats a penes de presó mil·lenàries. Els també integrants d'ETA Josefa Mercedes Ernaga i Manuel Piriz López ja han reclamat que es revisin els seus casos, fet que previsiblement tindrà lloc aquest mateix divendres.
Entre aquests, hi ha Juan José Zubieta Zubeldia, l'únic supervivent de l'atemptat d'ETA a la caserna de la Guàrdia Civil de Vic del 1991. L'atemptat a la capital d'Osona va causar nou morts, entre ells cinc menors, i 28 ferits. A més, un altre guàrdia civil va morir en ser atropellat durant el rescat de les víctimes de l'explosió.
La "doctrina Parot" és fruit d'una sentència del Tribunal Suprem espanyol (TS) del 2006, que ha creat jurisprudència. Aquesta resolució dictamina que els beneficis penitenciaris que es podien descomptar els reclusos s’han d’aplicar individualment a cada una de les sentències i no sobre el màxim legal de permanència en presó, que són 30 anys. La conseqüència més directe és que els presos amb més d’una sentència, la suma final dels beneficis penitenciaris que es poden reduir és molt minse i, per tant, no poden sortir de la presó uns anys abans dels 30.