14
d'octubre
del
2013
La Conselleria de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat ha afirmat que la contaminació per nitrats d'origen agrari representa un problema de contaminació difusa "greu" a les aigües subterrànies de Catalunya, que afecta diferents zones de més de 25 comarques, entre les quals Osona, que, aproximadament, representen un terç del territori.
En una resposta parlamentària a una pregunta del PSC, a la qual ha tingut accés Europa Press, el conseller Santi Vila ha assegurat ser conscient que la recuperació dels aqüífers contaminats té una "difícil solució a curt termini" i requereix l'esforç de tots els sectors i administracions.
De fet, l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA), la Conselleria d'Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural, així com la de Salut i l'Agència de Residus de Catalunya, han formulat tres declaracions de zones vulnerables successives els anys 1998, 2004 i 2009 que testifiquen que l'afectació no ha disminuït.
En total, la Generalitat ha identificat una dotzena de zones vulnerables que s'estenen per més de 25 comarques i que revisa cada quatre anys, per la qual cosa actualment està treballant en la nova declaració. Entre aquestes hi ha les zones detectades el 1998 -plana de Lleida, Camp de Tarragona, Osona, Empordà i Maresme-, que segueixen i han estat les "més crítiques", ha indicat la ACA: La mateixa Conselleria admet que els elevats temps de resposta de les mesures implementades no són visibles.
De fet, el volum dels nitrats "no ha variat significativament en l'última dècada" i els valors es mantenen dins del mateix rang, ha indicat l'agència, que només assenyala la zona del Baix Ter com un punt en el qual s'han apreciat millores.
La ACA ha precisat que en el seguiment fet entre l'any 2008 i el 2011 reflecteix que globalment, dins de les zones vulnerables, els punts que superen els 50 mil·ligrams per litre -el límit d'ús de l'aigua per a consum humà- representa el 43% del total.
Pla del Govern
A la seva resposta parlamentària, Vila ha apuntat que s'està elaborant un pla estratègic de la fertilització agrària i dejeccions ramaderes que confia que sigui aprovat pròximament pel Govern. Alhora, la Generalitat controla la implementació de la llei aprovada l'any 2009, i que obliga a les granges catalanes a disposar d'un pla de gestió específic que "ha comportat una inversió molt quantiosa per part dels ramaders", amb plans de millora de la fertilització i la reducció de nitrogen a la dieta del bestiar.
En relació amb les dejeccions ramaderes, l'administració catalana ha actuat per assegurar el manteniment de les plantes d'assecat de purins -amb la seva viabilitat compromesa pel final de les primes que han estat construïdes-, ha impulsat sistemes de tractament innovadors com plantes de biogàs, i ha promogut tecnologies més robustes, com la separació entre sòlid i líquid i el compostatge.
En una resposta parlamentària a una pregunta del PSC, a la qual ha tingut accés Europa Press, el conseller Santi Vila ha assegurat ser conscient que la recuperació dels aqüífers contaminats té una "difícil solució a curt termini" i requereix l'esforç de tots els sectors i administracions.
De fet, l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA), la Conselleria d'Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural, així com la de Salut i l'Agència de Residus de Catalunya, han formulat tres declaracions de zones vulnerables successives els anys 1998, 2004 i 2009 que testifiquen que l'afectació no ha disminuït.
En total, la Generalitat ha identificat una dotzena de zones vulnerables que s'estenen per més de 25 comarques i que revisa cada quatre anys, per la qual cosa actualment està treballant en la nova declaració. Entre aquestes hi ha les zones detectades el 1998 -plana de Lleida, Camp de Tarragona, Osona, Empordà i Maresme-, que segueixen i han estat les "més crítiques", ha indicat la ACA: La mateixa Conselleria admet que els elevats temps de resposta de les mesures implementades no són visibles.
De fet, el volum dels nitrats "no ha variat significativament en l'última dècada" i els valors es mantenen dins del mateix rang, ha indicat l'agència, que només assenyala la zona del Baix Ter com un punt en el qual s'han apreciat millores.
La ACA ha precisat que en el seguiment fet entre l'any 2008 i el 2011 reflecteix que globalment, dins de les zones vulnerables, els punts que superen els 50 mil·ligrams per litre -el límit d'ús de l'aigua per a consum humà- representa el 43% del total.
Pla del Govern
A la seva resposta parlamentària, Vila ha apuntat que s'està elaborant un pla estratègic de la fertilització agrària i dejeccions ramaderes que confia que sigui aprovat pròximament pel Govern. Alhora, la Generalitat controla la implementació de la llei aprovada l'any 2009, i que obliga a les granges catalanes a disposar d'un pla de gestió específic que "ha comportat una inversió molt quantiosa per part dels ramaders", amb plans de millora de la fertilització i la reducció de nitrogen a la dieta del bestiar.
En relació amb les dejeccions ramaderes, l'administració catalana ha actuat per assegurar el manteniment de les plantes d'assecat de purins -amb la seva viabilitat compromesa pel final de les primes que han estat construïdes-, ha impulsat sistemes de tractament innovadors com plantes de biogàs, i ha promogut tecnologies més robustes, com la separació entre sòlid i líquid i el compostatge.