L'Església beatifica quinze osonencs en un acte tan polèmic com multitudinari

Tarragona acull l'acte de beatificacions més gran de la història | L'emissari del Papa Francesc recorda «els fills valents» de l'Església i s'oblida de les víctimes del franquisme

Guillem RS-TarragonaDiari.cat / Osona.com
14 d'octubre del 2013
L'acte de beatificació, a Tarragona
L'acte de beatificació, a Tarragona | TarraganaDiari.cat
Cinc-centes vint-i-dues persones han estat beatificades aquest diumenge a Tarragona. Foto: cedida. 

Més informació, a TarragonaDiari.cat
- GALERIA DE FOTOS: macrobeatificació
- Francesc: «Cristians de fets i no de paraules»
- El Vaticà no parla del franquisme
- Hi havia banderes espanyoles
- L'esquerra recorda el seus màrtirs
- Manifestació antifeixista a Tarragona

Més de 25.000 persones es van desplaçar aquest diumenge, 13 d'octubre, fins a Tarragona per assistir a l'acte de beatificació més gran de la història de l'Església catòlica, en què es van beatificar 522 persones que van morir durant la Guerra Civil espanyola. Entre aquests, n'hi havia quinze d'osonencs. La cerimònia es va expressar tant en llatí com en català i espanyol i el Papa Francesc es va adreçar als peregrins amb un missatge gravat.

L'acte ha estat tan multitudinari com polèmic, i s'ha vist esquitxat per un debat en el que es demana que l'Església també reconegui les víctimes del bàndol republicà i que demani perdó pel seu suport al franquisme.

Pel que fa als màrtirs osonencs, hi havia dos preveres diocesans de Tarragona, Joan Roca i Vilardell, nascut a Gurb, i Miquel Vilatimó i Costa, nascut a Vic; i també un manlleuenc, diocesà de Barcelona, Josep Guardiet i Pujol. De la causa dels Fills de la Sagrada Família, n'hi havia cinc que van néixer o exercir el ministeri entre nosaltres: tres germans, Francesc, Ramon i Jaume Llac i Candell, de Torelló; Segimón Sagalés i Vila, de Vic; i Pere Verdaguer i Saurina, de Manlleu. Als claretians màrtirs, fills de la diòcesi, s’hi ha afegit Frederic Vila i Bartrolí, nascut a la parròquia de La Castanya, del Brull. També hi trobem un carmelita descalç, Joan Vilaregut Farré, de Vic; i quatre monjos de Montserrat: dos fills dels Hostalets de Balenyà: Hildebrand Maria Casanovas Vilà i Narcís Maria Vilar Espona; un nascut a Vic, Odili Maria Costa, i un de Vinyoles d’Orís, Josep Maria Fontserè Masdeu. A última hora, a la llista s'hi ha afegit Salvi Huix.

Aquest màrtirs passen a completar la llista dels set sants i dels 40 beats que té el bisbat de Vic. “Això és un motiu de joia profunda pel do de la santedat als fills de la nostra diòcesi. A més, els nous beats màrtirs els hem d’acollir com un do de Déu per a nosaltres en l’Any de la Fe”, deia el bisbe Romà Casanova a la seva glossa, fa uns dies.

En un període recent, el Bisbat de Vic ha pogut celebrar dues canonitzacions: la del sant Francesc Coll i la de la santa Carme Sallés.

Una persecució que buscava 'l'extermini de l'Església'

Un missatge enregistrat del Papa Francesc va obrir la cerimònia de beatificacions a Tarragona. El Sant Pare, en el seu discurs, va evitar condemnar el cop d'estat del 1936 i la complicitat de l'Església amb el franquisme. El que sí que va demanar, d'altra banda, és que els cristians ho fossin de manera “concreta”. “Cristians d'obres i no de paraules per no ser cristians mediocres”, va dir. Aquest amor a la fe, segons el Papa, s'ha de portar “fins al final”, com van demostrar els 522 màrtirs que van ser beatificats en la cerimònia.”Demanem-los ajuda per mantenir ferma la fe, encara que hi hagi dificultats i siguem així ferment d'esperança i artífex de germandat i solidaritat”, va apuntar.

El representant del Vaticà a les beatificacions de Tarragona, el cardenal Angelo Amato, va insistir en la seva homilia que els màrtirs "van ser víctimes d'una radical persecució religiosa que es proposava l'extermini de l'Església". "Eren germans que no tenien armes, no estaven al front, ni recolzaven cap partit, no eren provocadors", va dir Amato. Enmig de la polèmica i les crítiques per l'enaltiment d'uns morts i l'oblit d'uns altres, durant l'etapa de la Guerra Civil espanyola, l'emissari del Papa Francesc va insistir en què l'Església "no busca culpables" i vol ser "la casa del perdó". "Res pot justificar la guerra, l'odi fratricida i la mort dels altres", va assegurar.

El portaveu del PSC, Jaume Collboni, va mostrar el seu respecte per la macrobeatificació de 522 religiosos a Tarragona però va exigir a l'Església que abans hauria de condemnar el franquisme. "Nosaltres respectem l'acte de Tarragona perquè tothom té dret a honrar els seus avantpassats però abans la jerarquia catòlica hauria de reconèixer l'error històric d'haver donat suport al general Franco", va remarcar Collboni, que va assistir a un acte d'homenatge als republicans assassinats durant el franquisme al Fossar de la Pedrera. "A partir d'aquest reconeixement històric, l'Església catòlica tindria tota la legitimitat per recordar els seus màrtirs", va assenyalar el portaveu del PSC.

Per la seva banda, Oriol Amorós va defensar que el president de la Generalitat, Artur Mas, hagi assistit aquest diumenge a la beatificació de Tarragona "en tant que hi ha molts catalans que són creients". Però, tot i això, va puntualitzar "des del respecte" que fer una valoració del que va passar i per tant, de d'aquell període històric, només des d'un punt de vista de les víctimes, és fer-ne una valoració "incompleta".

Fotos, crònica i reaccions de la beatificació, des de TarragonaDiari.cat

Més informació al web de la beatificació




El papa Francesc s'ha adreçat als peregrins amb un missatge gravat. Foto: TarragonaDiari.cat.