10
d'octubre
del
2013
La planta de General Cable a Manlleu. Foto d'arxiu: Adrià Costa La comarca d’Osona va tenir l’any 2010 un producte interior brut (PIB) de 26.800 euros per habitant, segons un estudi publicat aquest dimecres per l'Institut d'Estadística de Catalunya (Idescat). En el 2008, Osona apareixia amb un PIB de 28.000 euros, 1.200 euros més que dos anys després. En aquesta dada es vincula el producte produït a la comarca amb el nombre d'habitants (és diferent de la renta per càpita, on són els diners que cobra cada habitant).
Tot i aquesta caiguda, la nostra comarca apareix a la part alta de la llista, en la 15a posició, un xic per sota la mitjana catalana, que és de 27.700 euros. Osona se situa per sota de comarques properes, com el Ripollès o la Garrotxa, amb 27.900 euros i 27.800 euros respectivament, comarques amb índexs baixos d'atur, poca immigració i poca població, la qual cosa fa pujar la xifra. Tot el contrari d'altres llocs, com el Bages, amb 23.700 euros, on hi ha força activitat productiva però també molts habitants i molta immigració, la qual cosa fa baixar el PIB per habitant. Les dades queden molt allunyades de la Ribera d’Ebre, la comarca amb el PIB més gran de tot Catalunya, amb 65.100 euros.
El pes del PIB a Osona es reparteix en un 2,3% per a l'agricultura, un 29,7% per a la indústria, un 11,2% en la construcció i un 56,8% en serveis. Aquests índexs, en relació a la mitjana catalana, mostren un pes superior en l’agricultura, la indústria i la construcció (1%, 19,9% i 10,2% a Catalunya) i una incidència dels serveis relativament inferior (68,8% a Catalunya).
Pel que fa referència a municipis amb més de 5.000 habitants, la població d’Osona més ben situada és Vic, amb 39.400 euros per habitant, gràcies a l'efecte de capitalitat de la comarca. Cal tenir en compte que a Vic, entre càrniques, Ajuntament, universitat i hospital, per posar alguns exemples, es comptabilitza un elevat nombre de persones treballant (i produint, o sigui, sumant al PIB), moltes de les quals no viuen a la ciutat. Per aquest motiu, a l'hora de fer la proporció de PIB i nombre d'habitants la xifra es dispara.
El rànquing català està liderat per Vandellós i l’Hospitalet de l’Infant, amb 126.700 euros, i Castellbisbal, amb 83.700 euros, uns municipis amb molta activitat energètica i industrial, però amb molt poca població, ja que els treballadors venen d'altres poblacions.
A la comarca, darrera Vic hi apareixen Taradell, amb 24.600 euros; Manlleu, amb 22.600; Centelles, amb 19.600; Torelló, amb 19.000; i Tona, amb 18.900. En els darrers llocs de la classificació apareix Roda de Ter, amb 12.300 euros, un municipi on ha desaparegut gran part de l'activitat productiva, com el tèxtil, sense grans serveis i amb força població immigrada.
La Ribera d’Ebre i les nuclears
A Catalunya hi ha 13 comarques amb un PIB per habitant per sobre de la mitjana. La Ribera d'Ebre, amb un PIB per habitant de 65.100 euros, és la comarca que té un PIB per càpita més elevat i dobla la mitjana catalana. Aquesta comarca es caracteritza per un fort pes de la indústria energètica, sobretot la nuclear, amb les dues plantes d’Ascó.
La Val d'Aran, amb un PIB de 39.300 euros per càpita, l'Alta Ribagorça, el Barcelonès i la Cerdanya també són comarques que superen la mitjana catalana amb més d'un 10%. Aquestes comarques es caracteritzen per tenir activitats vinculades al turisme, i en el cas del Barcelonès, que genera més d'un terç del PIB català, s'observa l'efecte de la capitalitat.
A l'altra banda, es troba el Priorat, que amb 15.100 euros és la comarca amb menys nivell de PIB per càpita i se situa quasi el 50% per sota de la mitjana catalana. La segueixen el Montsià i el Baix Penedès, amb 17.200 i 18.100 euros per habitant respectivament.
Els resultats del 2010, en comparació de l'any 2008, mostren que el PIB de Catalunya s'ha reduït 1.500 euros per habitant. Només hi ha set comarques que presenten un augment del nivell de PIB per càpita: Alta Ribagorça, Garrigues, Pallars Jussà, Pallars Sobirà, Ribera d'Ebre, Terra Alta i Val d'Aran.
Tot i aquesta caiguda, la nostra comarca apareix a la part alta de la llista, en la 15a posició, un xic per sota la mitjana catalana, que és de 27.700 euros. Osona se situa per sota de comarques properes, com el Ripollès o la Garrotxa, amb 27.900 euros i 27.800 euros respectivament, comarques amb índexs baixos d'atur, poca immigració i poca població, la qual cosa fa pujar la xifra. Tot el contrari d'altres llocs, com el Bages, amb 23.700 euros, on hi ha força activitat productiva però també molts habitants i molta immigració, la qual cosa fa baixar el PIB per habitant. Les dades queden molt allunyades de la Ribera d’Ebre, la comarca amb el PIB més gran de tot Catalunya, amb 65.100 euros.
El pes del PIB a Osona es reparteix en un 2,3% per a l'agricultura, un 29,7% per a la indústria, un 11,2% en la construcció i un 56,8% en serveis. Aquests índexs, en relació a la mitjana catalana, mostren un pes superior en l’agricultura, la indústria i la construcció (1%, 19,9% i 10,2% a Catalunya) i una incidència dels serveis relativament inferior (68,8% a Catalunya).
Pel que fa referència a municipis amb més de 5.000 habitants, la població d’Osona més ben situada és Vic, amb 39.400 euros per habitant, gràcies a l'efecte de capitalitat de la comarca. Cal tenir en compte que a Vic, entre càrniques, Ajuntament, universitat i hospital, per posar alguns exemples, es comptabilitza un elevat nombre de persones treballant (i produint, o sigui, sumant al PIB), moltes de les quals no viuen a la ciutat. Per aquest motiu, a l'hora de fer la proporció de PIB i nombre d'habitants la xifra es dispara.
El rànquing català està liderat per Vandellós i l’Hospitalet de l’Infant, amb 126.700 euros, i Castellbisbal, amb 83.700 euros, uns municipis amb molta activitat energètica i industrial, però amb molt poca població, ja que els treballadors venen d'altres poblacions.
A la comarca, darrera Vic hi apareixen Taradell, amb 24.600 euros; Manlleu, amb 22.600; Centelles, amb 19.600; Torelló, amb 19.000; i Tona, amb 18.900. En els darrers llocs de la classificació apareix Roda de Ter, amb 12.300 euros, un municipi on ha desaparegut gran part de l'activitat productiva, com el tèxtil, sense grans serveis i amb força població immigrada.
La Ribera d’Ebre i les nuclears
A Catalunya hi ha 13 comarques amb un PIB per habitant per sobre de la mitjana. La Ribera d'Ebre, amb un PIB per habitant de 65.100 euros, és la comarca que té un PIB per càpita més elevat i dobla la mitjana catalana. Aquesta comarca es caracteritza per un fort pes de la indústria energètica, sobretot la nuclear, amb les dues plantes d’Ascó.
La Val d'Aran, amb un PIB de 39.300 euros per càpita, l'Alta Ribagorça, el Barcelonès i la Cerdanya també són comarques que superen la mitjana catalana amb més d'un 10%. Aquestes comarques es caracteritzen per tenir activitats vinculades al turisme, i en el cas del Barcelonès, que genera més d'un terç del PIB català, s'observa l'efecte de la capitalitat.
A l'altra banda, es troba el Priorat, que amb 15.100 euros és la comarca amb menys nivell de PIB per càpita i se situa quasi el 50% per sota de la mitjana catalana. La segueixen el Montsià i el Baix Penedès, amb 17.200 i 18.100 euros per habitant respectivament.
Els resultats del 2010, en comparació de l'any 2008, mostren que el PIB de Catalunya s'ha reduït 1.500 euros per habitant. Només hi ha set comarques que presenten un augment del nivell de PIB per càpita: Alta Ribagorça, Garrigues, Pallars Jussà, Pallars Sobirà, Ribera d'Ebre, Terra Alta i Val d'Aran.