Joan Contijoch i Didac Herrero compareixen al Parlament per la investigació sobre les caixes

L'expresident de Caixa Manlleu carrega contra el Banc d'Espanya, però també assenyala que "vam perdre el judici, vivíem en un món feliç en què tots érem rics i ningú no va tenir valor de parar la màquina"

per Europa Press, 8 d'octubre de 2013 a les 21:40 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 8 d'octubre de 2013 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Joan Contijoch, en la seva compareixença al Parlament. Foto: Europa Press

L'expresident i l'exdirector general de Caixa Manlleu, Joan Contijoch i Didac Herrero respectivament, han comparegut aquest dimarts davant la comissió d'investigació del Parlament sobre les possibles responsabilitats derivades de l'actuació de les entitats financeres i la possible vulneració dels drets dels consumidors.


Joan Contijoch ha carregat contra el Banc d'Espanya com a màxim responsable del final de les caixes d'estalvis, tot i que ha reconegut que les culpes estan repartides.

Vistos els esdeveniments, ha entonat el mea culpa respecte al fracàs de la fusió amb Caixa Sabadell i Terrassa: "Vaig convèncer els directius i el consell d'administració que la fusió era una bona opció i no ho va ser", malgrat les hores de treball que es van invertir.


"El qui ens havia d'avisar, sobretot a les entitats petites, no només no ho va fer sinó que ens animava a fer el contrari", tot instant a augmentar les operacions amb promotors encara el 2006, ha explicat a la comissió d'investigació. Contijoch ha argumentat que l'únic organisme que tenia les dades de totes les hipoteques del país era el Banc d'Espanya, i era el que havia d'avisar, tot i que a l'aspecte de la normativa ha descartat que l'ens regulador la canviés repetidament a propòsit, sinó que rebia els dictats de la UE, "les interferències de qui deixava els diners".

Pel que fa al sector financer, ha reconegut que s'ha apuntat a "l'avarícia de guanyar cada vegada més", i també hi havia una gran demanda social de diners per part dels ciutadans de tots els nivells de renda.


"Ens vam equivocar tots, en una histèria consumista no només immobiliària, sinó de pagar les vacances a 12 mesos i canviar de cotxe cada tres anys", i fins i tot les aus migratòries van deixar de niar a Manlleu perquè s'espantaven de la quantitat de grues de construcció que hi havia, ha exemplificat. "Vam perdre el judici, vivíem en un món feliç en què tots érem rics i ningú va tenir valor de parar la màquina", amb les conseqüències que s'han vist després, ha resumit.

Contijoch ha assenyalat el poc poder de la Generalitat en la reestructuració financera: "Si hagués estat cosa de la Generalitat, segurament les coses haguessin estat diferents, o és que són les ganes". "No puc parlar malament de la Conselleria d'Economia", ha afegit, i ha considerat que ha tingut voluntat de donar continuïtat al model de caixes però no la influència suficient.

Ha deplorat que Caixa Manlleu no va tenir "la clarividència" de veure venir el final de la bombolla immobiliària i reduir la seva dependència: "Haguéssim reduït molt el negoci, però hauríem pogut vendre actius ràpid i tenir molta liquiditat".

Així hagués pogut seguir en solitari, amb una mida com el de les petites caixes que han sobreviscut -Caixa Pollença i Ontinyent-, però ha apuntat que això és fer ara "ciència-ficció".

Caixa Manlleu, amb 'perfil de risc'

Per la seva banda, l’exdirector general de Caixa Manlleu, Dídac Herrero, ha atribuït el fi de les caixes a la responsabilitat col·lectiva, des del sector financer als promotors immobiliaris, les administracions, els inversors, les agendes de qualificació i els propis ciutadans que van firmar hipoteques.

Herrero ha explicat que Caixa Manlleu tenia un “bon perfil de risc”, però un problema d’escala, amb uns costos generals iguals als d’una gran entitat, però amb menor capacitat de fer negoci, la qual cosa li donava marges menors. “Fèiem el que feia la competència, perquè amb la nostra grandària no podíem anar-hi en contra”, ha argumentat, per la qual cosa Caixa Manlleu va créixer en oficines i el pes del crèdit immobiliari va arribar al 80% del total.

“Caixa Manlleu era possible amb un model de 45 caixes i els serveis comuns que oferia la Confederación Española de Cajas de Ahorros (CECA)", ha exposat, per la qual cosa va iniciar la fusió amb Caixa Sabadell y Terrassa amb la il·lusió de donar continuïtat al projecte.

L’exdirector general ha lamentat que Unnim no fos un èxit, pels canvis normatius: “Nosaltres vam seguir les directrius del Banc d’Espanya, però els escenaris van anar canviant fins que no es va poder arribar”.

En tot cas, i després d’acabar sent intervinguda pel Fondo de Reestructuración Ordenada Bancaria (FROB) i absorvida pel BBVA, opina que "dins del sector, és un dels processos que ha sortit millor parat".

Respecte a la seva retribució, ha assenyalat que quan va decidir jubilar-se, després de la fusió d’Unnim, ell va renunciar a una part dels seus cobraments reconeguts i acumulats durant dècades per sortir en les mateixes condicions que altres treballadors, i ha incidit que l’Oficina Antifrau va investigar la sortida dels directius d’Unnim i va arxivar la causa, en no trobar irregularitats.

 

Osona.com estrena butlletí setmanal
Vols rebre els apunts imprescindibles de la setmana a Osona?

Subscriu-te aquí gratuïtament

 

Participació