30
de setembre
del
2013
L'art de saber buscar reportatges i portar-los a terme serà el tema de la conferència que el proper dissabte, 5 d’octubre, pronunciarà a Vic el fotoperiodista David Airob, cap de fotografia de La Vanguardia entre 2007 i 2010, i actualment professional d'aquest diari. La xerrada, que té per títol "La coherència visual dins del reportatge fotogràfic", es farà a les set de la tarda a la llibreria La Tralla.
En el mateix acte tindrà lloc la presentació del nou web temàtic del diari Nació Digital, que agrupa en un sol lloc unes 500.000 fotografies publicades en el mitjà durant els seus més de 17 anys de funcionament. També seran presents a la taula el director de Nació Digital, Salvador Cot, i el promotor de les jornades i fotoperiodista vigatà, Sergi Cámara.
L'acte forma part de la primera "Mostra descalça de fotografia documental", que tindrà lloc a Vic del 5 al 12 d'octubre. La mostra està dirigida per Sergi Cámara i neix amb la intenció de donar a conèixer treballs contemporanis de fotoperiodisme d’arreu del món. Es podran veure 70 peces, tant de fotògrafs de prestigi com d'emergents catalans, de l’Estat espanyol i de Brasil. Les exposicions es mostraran al llarg de la Rambla del Passeig, utilitzant el mobiliari urbà.
Hi haurà treballs com "Síria, any zero", "La violència a Caracas", "Les religions a través dels seus pelegrinatges", "Els 65 dies de la resistència minera", "El treball esclau a la frontera d’Europa", "Separació d’una favela de Rio de Janeiro amb un mur" i "El fenomen de la immigració, des de la perspectiva del que es queda."
La majoria dels fotògrafs que exposen a la mostra compten amb una llarga trajectòria, ja que han obtingut diversos premis internacionals com el Pulitzer, Picture of the year o World Press Photo, i han publicat reportatges a les revistes nacionals e internacionals més prestigioses.
La mostra ha comptat amb les col·laboracions de CentreVic, que crearà una col·lecció de fotografies de la Mostra en diferents cartells que estaran penjats a les botigues; de la llibreria La Tralla, que el dia 5 d’octubre a les 19.00 h acollirà la conferència de David Airob, cap de fotografia de La Vanguardia, i de Nació Digital, que hi presentarà el seu nou web de fotografies el mateix dia.
-------------------------------------------------------------------------------------------------
INFORMACIÓ COMPLEMENTÀRIA
El conferenciant: David Airob
David Airob (Barcelona, 1967) es fotògraf del periòdic La Vanguardia, del qual ha estat redactor en cap de fotografia del 2007 al 2010. A partir de la seva incorporació el 1990 ha cobert per aquest diari tot tipus d'informacions, des de campanyes electorals fins a Jocs Olímpics i Campionats mundials de futbol. En paral·lel, ha desplegat projectes fotogràfics personals, que han obtingut distints premis, com el World Photography Award pel seu treball al Centro Niemeyer, d'Avilés, o el primer premi en el recent POY Latam, en la categoria de “Religió, cultura i tradicions”.
Le seves imatges han estat publicades en revistes internacionals com Time, Paris-Match, Der Spiegel, etc.
Co-fundador del Centre de Fotografia Documental de Barcelona, ha realitzat masterclass, workshops i conferències en diversos centres de formació d'universitats espanyoles. També ha estat membre dels jurats en concurs fotogràfics como el certamen Fotopress. Els seus treballs s'han mostrar en exposicions individuals i llibres. És responsable del bloc sobre fotoperiodisme i edició gràfica TheWside
--------------------------------------------------------------------------------------------------
INFORMACIÓ SOBRE LES IMATGES I ELS AUTORS
Síria, any zero
La ciutat d’Alep porta mes de dos anys immersa en la guerra. Es calcula que més de 12.000 persones han mort a la ciutat des de l’inici del conflicte a Síria. La destrucció d’Alep ha arribat a zones com la ciutat vella, considerada patrimoni de la Humanitat per la UNESCO. La ciutat està dividida en dos i els seus habitants lluiten per mantenir la seva vida diària malgrat tot. Fotografies realitzades al març de 2013.
Alfonso Moral
(Valladolid, 1977) El 2001 es va llicenciar en Periodisme a la Universitat de Valladolid. Posteriorment, va cursar estudis de fotografia a l’Institut d’Estudis Fotogràfics de Catalunya (IEFC). Ha cobert múltiples conflictes a Palestina, Síria, el Líban, l’Iraq i l’Afganistan, i ha col·laborat en diferents mitjans, com els diaris i revistes Newsweek, The Financial Times, PhotoMagazIne, Foto8, El País, La Vanguardia o El Periódico de Catalunya. El 2006 va obtenir una beca Revela per desenvolupar el projecte "Palestins refugiats a l’Orient Mitjà", pel qual el 2008 va rebre el Premi a l’Excel·lència al certamen Pictures of the Year International (POYi). El 2009 va obtenir una menció especial a Anthropographia (Canadà) pel treball "Addictes a Pakistan". És membre fundador del col·lectiu de fotografia documental Pandora (www.pandorafoto.com).
-------------------------
Penélopes Mexicanes
Aquest treball fotogràfic mostra una cara poc estudiada del fenomen migratori: la de qui espera al qui va emigrar. Dones mexicanes de diferent edat i condició, els marits van emigrar als EUA, són les protagonistes: elles ens parlen del seu abandonament, les seves vivències, la seva lluita per tirar endavant en una societat en què els drets de la dona van encara darrere dels de l’home.
El títol de l’exposició fa al·lusió al mite grec de Penélope, esposa que va esperar durant vint anys al seu marit, Ulisses, després de la guerra de Troia. En l’actualitat, prop d’un milió de dones mexicanes encarnen aquest mite, vivint suspeses en una espera interminable.
Durant dos anys Mediavilla va captar la solitud d’aquestes dones recorrent els estats de Guanajuato, Pobla, Tlaxcala i el Districte Federal.
Per conèixer els testimonis de les “Penélopes” o tenir més informació sobre el projecte, es recomana visitar www.penelopesmexicanas.org
Héctor Mediavilla
Llicenciat en Administració i direcció d’empreses, el 2002 va abandonar la seva carrera per dedicar-se professionalment a la fotografia. Des d’aleshores les seves imatges han estat publicades en mitjans com Colors, Geo, The New York Times, Newsweek, Time, Business Week…
Fotògraf documentalista interessat en la condició humana i la seva relació amb el medi ambient. Ha fotografiat principalment a Àfrica i Amèrica Llatina des de 2001.
La seva passió per conèixer altres cultures el va portar a la fotografia. Quan va començar, només estava interessat en la denúncia de les injustícies, però ara, amb més experiència, està centrat principalment en la comprensió de la condició humana / Perquè fem el que fem, perquè creiem en el que creiem.
........................................
El Mur
Assaig documental que tracta sobre el conflicte causat per la construcció, a la ciutat de Rio de Janeiro, d’un mur per separar l’àrea de la favela de Santa Marta del bosc de la mata atlàntica.
Garapa, colectiu de fotografia documental Brasil
Va ser fundat l’any 2008 pels periodistes i fotògrafs Caobelli Leo, Paul Fehlauer i Rodrigo Marcones. Més tard es van afegir al col·lectiu el fotògraf Eduardo Ducho i una extensa xarxa de socis i col·laboradors. Garapa és un espai de creació col·lectiva, ubicat a la Casa de Cultura Digital de São Paulo www.garapa.org
.......................................
The Believers Project
ISRAEL- ÍNDIA – CUBA – POLÒNIA
The Believers Project és un projecte documental a llarg termini, que a través de festivitats religioses, diferents rituals i creences pretén desenvolupar la idea de la fe, així com les circumstàncies polítiques i socioculturals que se’n deriven. Desenvolupar el concepte de l’esperança, del que és sagrat, místic, l’espiritualitat, la relació de l’ésser humà amb la seva pròpia existència. Pretén construir una finestra al món exterior per aproximar diferents cultures, ètnies i diversitat religioses per crear un treball antropològic i materialitzar quelcom tan intangible com l’espiritualitat de l’ésser humà en la seva recerca per creure en alguna cosa, en buscar respostes.
Jordi Pizarro
Va començar a treballar al diari Avui i sense estudis oficials de fotografia va guanyar amb el seu primer reportatge el premi ”Clic” del departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, i va ser exhibit al Visa Off del festival “Visa pour l’image”/
www.jordipizarro.com
.............................................
Resistència minera
Els 65 dies de l’última vaga minera a Espanya, les barricades, la marxa negra, els tancaments o les desenes de mobilitzacions convocades per reivindicar el futur de la mineria i les comarques mineres al llarg del molt mogut estiu de 2012.
Javier Bauluz
Premi Pulitzer en Periodisme al 1995 i Premi Periodisme i Drets Humans 2008, entre d'altres. Director de periodismohumano. Ha treballat per a diverses agències internacionals i ha cobert les guerres de Centreamèrica de finals dels anys vuitanta, els últims anys de Pinochet en el poder, la primera Intifada palestina, la guerra de Bòsnia, i la immigració a Espanya des de 1996, així com reportatges i documentals a Llatinoamèrica, Àfrica i Orient Pròxim. Ha impulsat, juntament amb altres periodistes i defensors de drets, el Manifest sobre Periodisme i Drets Humans.
www.periodismohumano.com
..............................................
Caracas, la sucursal del cel
"Caracas. Sucursal del cel" és un expedient visual que permet distingir el semblant d'una societat que no coneix l'espant per por a reconèixer la seva veritable naturalesa ontològica, ser dues coses: víctima i victimari/ La genuïna tragèdia, com fantasma que no té consciència de la seva pròpia mort, és no ser capaços de reconèixer la naturalesa tràgica. La veritable tragèdia és no tenir tragèdia/ Caracas és una ciutat que no sap què fer amb els seus morts, potser perquè ningú està viu. Ningú es considera humà, tots som: "serps, vedells, voltors o chigüires"/ Viure com gossos i morir com gossos: els lladrucs trontollen com descàrregues d'armes automàtiques: pa, pa, pa, pa! Qui va dir por? Són només fotografies, imatges, representacions/ En canvi, la realitat sempre és més terrible, tràgica, desesperançadora. Tot queda clar, no hi ha cel que valgui, quan els àngels porten "ferros d'alt calibre" i els seus canons ressonen com flautes/ Fins als sants es defensen del turment que els espera a la via i l'asfalt caraqueny, porten armes i punyals, dormen al cementiri, fumen herbes, tanta vida al tanta mort/ Al final tot queda clar, quiet, com ho afirma el poeta Rafael Cárdenas: "... matem perquè estem morts"/ Ningú està fora de perill, ningú queda impune, tots som víctimes i victimaris d'una guerra sense baptisme: "una guerra que encara no té nom"/
Lurdes R. Basolí
Lurdes R. Basolí va néixer a Barcelona el 1981. És llicenciada en Comunicació audiovisual i té un Postgrau de Fotoperiodisme de la Universitat Autònoma de Barcelona. Ha publicat en revistes internacionals com El País Semanal, La Vanguardia Magazine, El Mundo Magazine, Interviú, GQ, The Sunday Times Magazine, Foto8, Internazionale, La Nación i El Universal. Pel seu treball va ser seleccionada en Descubrimientos PhotoEspaña (2008), va rebre la beca FotoPres (2009) i el premi Inge Morath de la Fundación Magnum (2010). També va ser seleccionada per participar en la Joop Swart Masterclass del World Press Photo (2010) i va guanyar el premi Ani Pixpalace de Visa pour l’Image (2011). També a Noorderlicht (Països Baixos), a la Galeria Flóreal (París), a la Galeria Fotohof (Àustria), a Periscopio (Vitòria), al Parlament Europeu (Brussel·les), a Fotodokumentu (Polònia) i a la Feria Iberoamericana de Arte (Veneçuela).
www.lurdesbasoli.com
........................................
El pes de la pobresa
El pes de la pobresa documenta les dures condicions de treball de les dones portadores marroquines a la frontera entre Marroc i Melilla. Cada dia centenars de dones es veuen obligades a transportar farcells de fins a 80 quilos de pes, tot passant d’una banda a l’altra de frontera en el contraban de mercaderies. Aquestes dones guanyen entre 2 i 5 euros al dia, tot i fer fins a tres viatges al llarg de la frontera.
Marc Sanyé
Al 2000 estudia fotografia a Vic. Es trasllada a Barcelona l'any 2002 on estudia Fotoperiodisme a l'IEFC. L'any 2004 i en el mateix IEFC estudia Assaig Fotogràfic en zones conflictives i ho compagina amb diferents cursos i tallers de fotografia digital i postproducció. El 2005 comença a col·laborar amb el diari El 9 Nou, on treballa actualment, i ho compagina amb projectes freelances. Des del 2007 diferents tallers com Albarracín, Periodismo humano i Photon a València se sumen a la seva docència. El 2011 fa un taller sobre el terreny a Melilla. El darrer projecte Sunday Sikh exposat a l’espai ETC de Vic forma part d’una sèrie de projectes per documentar la diferents religions a la ciutat de Vic.
En el mateix acte tindrà lloc la presentació del nou web temàtic del diari Nació Digital, que agrupa en un sol lloc unes 500.000 fotografies publicades en el mitjà durant els seus més de 17 anys de funcionament. També seran presents a la taula el director de Nació Digital, Salvador Cot, i el promotor de les jornades i fotoperiodista vigatà, Sergi Cámara.
L'acte forma part de la primera "Mostra descalça de fotografia documental", que tindrà lloc a Vic del 5 al 12 d'octubre. La mostra està dirigida per Sergi Cámara i neix amb la intenció de donar a conèixer treballs contemporanis de fotoperiodisme d’arreu del món. Es podran veure 70 peces, tant de fotògrafs de prestigi com d'emergents catalans, de l’Estat espanyol i de Brasil. Les exposicions es mostraran al llarg de la Rambla del Passeig, utilitzant el mobiliari urbà.
Hi haurà treballs com "Síria, any zero", "La violència a Caracas", "Les religions a través dels seus pelegrinatges", "Els 65 dies de la resistència minera", "El treball esclau a la frontera d’Europa", "Separació d’una favela de Rio de Janeiro amb un mur" i "El fenomen de la immigració, des de la perspectiva del que es queda."
La majoria dels fotògrafs que exposen a la mostra compten amb una llarga trajectòria, ja que han obtingut diversos premis internacionals com el Pulitzer, Picture of the year o World Press Photo, i han publicat reportatges a les revistes nacionals e internacionals més prestigioses.
La mostra ha comptat amb les col·laboracions de CentreVic, que crearà una col·lecció de fotografies de la Mostra en diferents cartells que estaran penjats a les botigues; de la llibreria La Tralla, que el dia 5 d’octubre a les 19.00 h acollirà la conferència de David Airob, cap de fotografia de La Vanguardia, i de Nació Digital, que hi presentarà el seu nou web de fotografies el mateix dia.
-------------------------------------------------------------------------------------------------
INFORMACIÓ COMPLEMENTÀRIA
El conferenciant: David Airob
David Airob (Barcelona, 1967) es fotògraf del periòdic La Vanguardia, del qual ha estat redactor en cap de fotografia del 2007 al 2010. A partir de la seva incorporació el 1990 ha cobert per aquest diari tot tipus d'informacions, des de campanyes electorals fins a Jocs Olímpics i Campionats mundials de futbol. En paral·lel, ha desplegat projectes fotogràfics personals, que han obtingut distints premis, com el World Photography Award pel seu treball al Centro Niemeyer, d'Avilés, o el primer premi en el recent POY Latam, en la categoria de “Religió, cultura i tradicions”.
Le seves imatges han estat publicades en revistes internacionals com Time, Paris-Match, Der Spiegel, etc.
Co-fundador del Centre de Fotografia Documental de Barcelona, ha realitzat masterclass, workshops i conferències en diversos centres de formació d'universitats espanyoles. També ha estat membre dels jurats en concurs fotogràfics como el certamen Fotopress. Els seus treballs s'han mostrar en exposicions individuals i llibres. És responsable del bloc sobre fotoperiodisme i edició gràfica TheWside
--------------------------------------------------------------------------------------------------
INFORMACIÓ SOBRE LES IMATGES I ELS AUTORS
Síria, any zero
La ciutat d’Alep porta mes de dos anys immersa en la guerra. Es calcula que més de 12.000 persones han mort a la ciutat des de l’inici del conflicte a Síria. La destrucció d’Alep ha arribat a zones com la ciutat vella, considerada patrimoni de la Humanitat per la UNESCO. La ciutat està dividida en dos i els seus habitants lluiten per mantenir la seva vida diària malgrat tot. Fotografies realitzades al març de 2013.
Alfonso Moral
(Valladolid, 1977) El 2001 es va llicenciar en Periodisme a la Universitat de Valladolid. Posteriorment, va cursar estudis de fotografia a l’Institut d’Estudis Fotogràfics de Catalunya (IEFC). Ha cobert múltiples conflictes a Palestina, Síria, el Líban, l’Iraq i l’Afganistan, i ha col·laborat en diferents mitjans, com els diaris i revistes Newsweek, The Financial Times, PhotoMagazIne, Foto8, El País, La Vanguardia o El Periódico de Catalunya. El 2006 va obtenir una beca Revela per desenvolupar el projecte "Palestins refugiats a l’Orient Mitjà", pel qual el 2008 va rebre el Premi a l’Excel·lència al certamen Pictures of the Year International (POYi). El 2009 va obtenir una menció especial a Anthropographia (Canadà) pel treball "Addictes a Pakistan". És membre fundador del col·lectiu de fotografia documental Pandora (www.pandorafoto.com).
-------------------------
Penélopes Mexicanes
Aquest treball fotogràfic mostra una cara poc estudiada del fenomen migratori: la de qui espera al qui va emigrar. Dones mexicanes de diferent edat i condició, els marits van emigrar als EUA, són les protagonistes: elles ens parlen del seu abandonament, les seves vivències, la seva lluita per tirar endavant en una societat en què els drets de la dona van encara darrere dels de l’home.
El títol de l’exposició fa al·lusió al mite grec de Penélope, esposa que va esperar durant vint anys al seu marit, Ulisses, després de la guerra de Troia. En l’actualitat, prop d’un milió de dones mexicanes encarnen aquest mite, vivint suspeses en una espera interminable.
Durant dos anys Mediavilla va captar la solitud d’aquestes dones recorrent els estats de Guanajuato, Pobla, Tlaxcala i el Districte Federal.
Per conèixer els testimonis de les “Penélopes” o tenir més informació sobre el projecte, es recomana visitar www.penelopesmexicanas.org
Héctor Mediavilla
Llicenciat en Administració i direcció d’empreses, el 2002 va abandonar la seva carrera per dedicar-se professionalment a la fotografia. Des d’aleshores les seves imatges han estat publicades en mitjans com Colors, Geo, The New York Times, Newsweek, Time, Business Week…
Fotògraf documentalista interessat en la condició humana i la seva relació amb el medi ambient. Ha fotografiat principalment a Àfrica i Amèrica Llatina des de 2001.
La seva passió per conèixer altres cultures el va portar a la fotografia. Quan va començar, només estava interessat en la denúncia de les injustícies, però ara, amb més experiència, està centrat principalment en la comprensió de la condició humana / Perquè fem el que fem, perquè creiem en el que creiem.
........................................
El Mur
Assaig documental que tracta sobre el conflicte causat per la construcció, a la ciutat de Rio de Janeiro, d’un mur per separar l’àrea de la favela de Santa Marta del bosc de la mata atlàntica.
Garapa, colectiu de fotografia documental Brasil
Va ser fundat l’any 2008 pels periodistes i fotògrafs Caobelli Leo, Paul Fehlauer i Rodrigo Marcones. Més tard es van afegir al col·lectiu el fotògraf Eduardo Ducho i una extensa xarxa de socis i col·laboradors. Garapa és un espai de creació col·lectiva, ubicat a la Casa de Cultura Digital de São Paulo www.garapa.org
.......................................
The Believers Project
ISRAEL- ÍNDIA – CUBA – POLÒNIA
The Believers Project és un projecte documental a llarg termini, que a través de festivitats religioses, diferents rituals i creences pretén desenvolupar la idea de la fe, així com les circumstàncies polítiques i socioculturals que se’n deriven. Desenvolupar el concepte de l’esperança, del que és sagrat, místic, l’espiritualitat, la relació de l’ésser humà amb la seva pròpia existència. Pretén construir una finestra al món exterior per aproximar diferents cultures, ètnies i diversitat religioses per crear un treball antropològic i materialitzar quelcom tan intangible com l’espiritualitat de l’ésser humà en la seva recerca per creure en alguna cosa, en buscar respostes.
Jordi Pizarro
Va començar a treballar al diari Avui i sense estudis oficials de fotografia va guanyar amb el seu primer reportatge el premi ”Clic” del departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, i va ser exhibit al Visa Off del festival “Visa pour l’image”/
www.jordipizarro.com
.............................................
Resistència minera
Els 65 dies de l’última vaga minera a Espanya, les barricades, la marxa negra, els tancaments o les desenes de mobilitzacions convocades per reivindicar el futur de la mineria i les comarques mineres al llarg del molt mogut estiu de 2012.
Javier Bauluz
Premi Pulitzer en Periodisme al 1995 i Premi Periodisme i Drets Humans 2008, entre d'altres. Director de periodismohumano. Ha treballat per a diverses agències internacionals i ha cobert les guerres de Centreamèrica de finals dels anys vuitanta, els últims anys de Pinochet en el poder, la primera Intifada palestina, la guerra de Bòsnia, i la immigració a Espanya des de 1996, així com reportatges i documentals a Llatinoamèrica, Àfrica i Orient Pròxim. Ha impulsat, juntament amb altres periodistes i defensors de drets, el Manifest sobre Periodisme i Drets Humans.
www.periodismohumano.com
..............................................
Caracas, la sucursal del cel
"Caracas. Sucursal del cel" és un expedient visual que permet distingir el semblant d'una societat que no coneix l'espant per por a reconèixer la seva veritable naturalesa ontològica, ser dues coses: víctima i victimari/ La genuïna tragèdia, com fantasma que no té consciència de la seva pròpia mort, és no ser capaços de reconèixer la naturalesa tràgica. La veritable tragèdia és no tenir tragèdia/ Caracas és una ciutat que no sap què fer amb els seus morts, potser perquè ningú està viu. Ningú es considera humà, tots som: "serps, vedells, voltors o chigüires"/ Viure com gossos i morir com gossos: els lladrucs trontollen com descàrregues d'armes automàtiques: pa, pa, pa, pa! Qui va dir por? Són només fotografies, imatges, representacions/ En canvi, la realitat sempre és més terrible, tràgica, desesperançadora. Tot queda clar, no hi ha cel que valgui, quan els àngels porten "ferros d'alt calibre" i els seus canons ressonen com flautes/ Fins als sants es defensen del turment que els espera a la via i l'asfalt caraqueny, porten armes i punyals, dormen al cementiri, fumen herbes, tanta vida al tanta mort/ Al final tot queda clar, quiet, com ho afirma el poeta Rafael Cárdenas: "... matem perquè estem morts"/ Ningú està fora de perill, ningú queda impune, tots som víctimes i victimaris d'una guerra sense baptisme: "una guerra que encara no té nom"/
Lurdes R. Basolí
Lurdes R. Basolí va néixer a Barcelona el 1981. És llicenciada en Comunicació audiovisual i té un Postgrau de Fotoperiodisme de la Universitat Autònoma de Barcelona. Ha publicat en revistes internacionals com El País Semanal, La Vanguardia Magazine, El Mundo Magazine, Interviú, GQ, The Sunday Times Magazine, Foto8, Internazionale, La Nación i El Universal. Pel seu treball va ser seleccionada en Descubrimientos PhotoEspaña (2008), va rebre la beca FotoPres (2009) i el premi Inge Morath de la Fundación Magnum (2010). També va ser seleccionada per participar en la Joop Swart Masterclass del World Press Photo (2010) i va guanyar el premi Ani Pixpalace de Visa pour l’Image (2011). També a Noorderlicht (Països Baixos), a la Galeria Flóreal (París), a la Galeria Fotohof (Àustria), a Periscopio (Vitòria), al Parlament Europeu (Brussel·les), a Fotodokumentu (Polònia) i a la Feria Iberoamericana de Arte (Veneçuela).
www.lurdesbasoli.com
........................................
El pes de la pobresa
El pes de la pobresa documenta les dures condicions de treball de les dones portadores marroquines a la frontera entre Marroc i Melilla. Cada dia centenars de dones es veuen obligades a transportar farcells de fins a 80 quilos de pes, tot passant d’una banda a l’altra de frontera en el contraban de mercaderies. Aquestes dones guanyen entre 2 i 5 euros al dia, tot i fer fins a tres viatges al llarg de la frontera.
Marc Sanyé
Al 2000 estudia fotografia a Vic. Es trasllada a Barcelona l'any 2002 on estudia Fotoperiodisme a l'IEFC. L'any 2004 i en el mateix IEFC estudia Assaig Fotogràfic en zones conflictives i ho compagina amb diferents cursos i tallers de fotografia digital i postproducció. El 2005 comença a col·laborar amb el diari El 9 Nou, on treballa actualment, i ho compagina amb projectes freelances. Des del 2007 diferents tallers com Albarracín, Periodismo humano i Photon a València se sumen a la seva docència. El 2011 fa un taller sobre el terreny a Melilla. El darrer projecte Sunday Sikh exposat a l’espai ETC de Vic forma part d’una sèrie de projectes per documentar la diferents religions a la ciutat de Vic.