La proposta de fer coincidir dues consultes al Lluçanès genera un munt de dubtes

Alguns lluçanesos a la Via Catalana, amb les samarretes reivindicatives Foto: Isaac Peraire

L’alcalde de Prats de Lluçanès, Lluís Vila, va deixar fa uns dies, al butlletí municipal, que l’any que ve es podria fer una consulta popular al Lluçanès demanant als ciutadans si volien que el Lluçanès esdevingués comarca. Aquesta consulta es podria fer aprofitant la que es faria per demanar al poble català si vol ser independent.

La proposta de Vila és unilateral i només es tracta d’una “opinió personal”, tal com ell mateix ha explicat a Osona.com. “És una opció. Si no ens en sortim amb la llei vigent, podríem aprofitar la nova llei de consultes  que ja estarà feta. Però és tracta d’una opinió personal que ni molt menys està consensuada”, apunta Vila.

La plataforma El Lluçanès es comarca s’ha afegit al debat i amb una nota expressa que no considera oportú fer coincidir les dues consultes. Segons l’entitat, una iniciativa d’aquest tipus podria “entorpir” el procés que ja hi ha engegat i, a més, crearia “incertesa” entre els lluçanesos. “Una consulta ben preparada en el moment que toqui pot ser positiu, fins i tot factible, però ara no és adequat en el temps”, argumenta Eva Boixadé, alcaldessa de Lluçà i portaveu de la plataforma.

Segons El Lluçanès és comarca, la base social a favor de la oficialitat de la comarca ha estat més que demostrada, amb més de 5.000 signatures, que van servir -entre altres coses- per esperonar els ajuntaments a fer la petició formal de comarca, l’any 2010. A hores, d’ara, encara s’està esperant resposta. Una resposta que coincideix amb el temps amb la nova llei de comarques amb el projecte de Llei de Governs Locals, aprovat aquest estiu, que fixa un topall de 15.000 habitants per a la creació d’una nova comarca. El Lluçanès, amb uns 8.500 habitants, no compliria les condicions necessàries.

“Per tant considerem que una consulta global a tots els pobles, és una proposta poc adequada ja que es planteja en aquests moments de plena reactivació i pressió dels ajuntaments i la societat lluçanesa, i a l’espera d’una imminent llei que ens pot jugar en contra. Alentir el procés i esperar el 2014 per a emprendre noves decisions, tot i sabent que una consulta ben organitzada sempre és positiva, faria que el procés engegat s’entrebanqués”, diuen des de la plataforma.

Una reclamació històrica

El Lluçanès té 13 poblacions: 11 que pertanyen a Osona (Alpens, Lluçà, Olost, Oristà, Perafita, Prats de Lluçanès, Sant Agustí de Lluçanès, Sant Bartomeu del Grau, Sant Boi de Lluçanès, Sant Martí d'Albars i Sobremunt), una al Bages (Sant Feliu Sasserra) i una darrera al Berguedà (Santa Maria de Merlès).

La demanda de comarcalitat del Lluçanès és una reivindicació històrica del territori que es va revitalitzar a partir de l’any 2003, amb la creació de la plataforma El Lluçanès és comarca. En els darrers temps, s’ha tornat a posar al damunt de la taula la proposta, amb un contingut molt més econòmic. Els impulsors, avalats per un estudi, entenen que si el Lluçanès fos comarca seria molt més fàcil accedir a determinades subvencions que asseguressin el finançament per fer front a les necessitats del territori.

L'any 2010, una representació dels alcaldes del Lluçanès van entrar al registre de la conselleria de Governació de la Generalitat la proposta de comarcalitat del Lluçanès, en base a l’article 6 de la LOC. La proposta va comptar amb el suport de 12 dels 13 municipis del Lluçanès, encapçalats pels seus alcaldes. Sant Bartomeu del Grau, que va fer un referèndum sobre el tema a l’any 2006, no s’hi va adherir. La consulta popular en aquest municipi va tenir un resultat contundent:  victòria aclaparadora dels veïns que volien pertànyer a la comarca d’Osona.
 

Un estudi avala la reconversió del Lluçanès en comarca per raons de finançament

El referèndum a Sant Bartomeu del Grau

----------------
NOTA DE LA PLATAFORMA EL LLUÇANÈS ÉS COMARCA
Una llei de comarques que no pot esperar que ens decidim el 2014

La plataforma El Lluçanès és comarca fa més de 12 anys que es va activar socialment per a reclamar la oficialitat del Lluçanès, una reivindicació que ja venia de lluny. Ara, amb el debat de la nova Llei de Governs Locals de Catalunya ha tornat, per fi, a ressorgir, i la plataforma ha intensificat l'activitat amb diferents iniciatives.

Entremig, ha sortit una proposta unilateral a veu de l'alcalde de Prats de Lluçanès, Lluís Vila, per a fer una consulta popular i creiem oportú aportar-hi la nostra opinió.

La base social a favor de la oficialitat de la comarca ha estat més que demostrada, per exemple amb més de 5.000 signatures, que van servir -entre altres coses- per esperonar els ajuntaments a fer la petició formal de comarca. Aquesta petició, feta per 12 ajuntaments, està encallada des del 2010 a la taula del Govern de la Generalitat, sense resoldre encara.

Al nostre entendre, creiem que aquesta és la via que ens cal seguir fins a la resolució per una o altra llei. Una via començada ja fa molts anys i que no es contradiu amb una possible consulta, ni molt menys. Ara bé, considerem que una consulta a aquestes alçades és iniciar una nova via que pot entorpir els passos ja establerts i fets fins ara.

Pensem, doncs, que una proposta de consulta a la població del Lluçanès per la creació de comarca el 2014, equiparant-la en les formes i els terminis a la Consulta per la independència de Catalunya no és una proposta qualsevol. I és que el debat sobre l'oficialitat de la comarca està més avançat, ja hi ha legislació feta i el consens polític està generat. Pensem, a més, que això pot crear incertesa entre lluçanesos i lluçaneses.

Primer, no és una qüestió de sentiments i romanticisme saber que cal crear la comarca. Sabem que la comarca és la opció idònia per al desenvolupament dels nostres petits municipis, pel territori i les persones que en formem part. Els Ajuntaments ho certifiquen, i els arguments han estat sempre exposats.

Segon, la creació de noves comarques a Catalunya ja disposa actualment de llei per fer que els territoris que ho demanin esdevinguin considerats oficials, això vol dir que el Lluçanès podria ser comarca si el govern actual volgués que la nostra petició entrés a tràmit. Aquest és un element que tothom pot entendre fàcilment i que posa en evidència la diferència entre la magnitud d’una consulta per a la llibertat d’una nació o una consulta de creació d’una comarca.

Tercer, si ens hem de cenyir a la nova llei que es vol aprovar (la del possible topall dels 15.000 habitants) no podem esperar l’any vinent a decidir, ja que hi ha pressa per aprovar-la al Parlament.

Per tant considerem que una consulta global a tots els pobles, és una proposta poc adequada ja que es planteja en aquests moments de plena reactivació i pressió dels ajuntaments i la societat lluçanesa, i a l’espera d’una imminent llei que ens pot jugar en contra. Alentir el procés i esperar el 2014 per a emprendre noves decisions, tot i sabent que una consulta ben organitzada sempre és positiva, faria que el procés engegat s’entrebanqués.

Refermem alhora que cal unitat d'acció de Consorci, Ajuntaments i Plataforma anant de bracet en les actuacions de reclamació d'oficialitat de la comarca. Així nosaltres ho hem demostrat, explicant les nostres iniciatives al Consorci i als ajuntaments.

Eva Boixadé - Alcaldessa de Lluçà i membre portaveu de la plataforma El Lluçanès és comarca