Festa Major del mestissatge al Mercat de Música Viva de Vic

Txevi Rovira

14 de setembre del 2013

Oques Grasses. Foto: Adrià Costa

Nit de divendres del 25è Mercat de Música Viva de Vic, plaça Major, moment important del mercat… A primera hora, sobretot la parròquia del grup osonenc Oques Grasses, que aquests darrers mesos ha agafat una empenta que l’ha catapultat a transcendir de les fronteres comarcals i prendre més volada oquística amb diversos concerts arreu del territori català. Al grup de Josep Montero, dominat per la sonoritat reggae amb una diversió desenfrenada i lletres escatològiques com 'Cul', sembla que tal i com va passar amb Manel i Els Amics de les Arts en un altre gènere, els toqui ser el germanet petit de Txarango. Si bé és cert que tenen punts en comú, Oques Grasses té un toc més pop, i encara es troben en aquell punt d’acabar-s’ho de creure, ja que tothom es creu especial però tots som iguals... Els auguro una eclosió pròxima, resseguint la Via Catalana per la Independència que avui ha rebrotat diversos cops a la plaça Major de Vic, on s’han sentit crits d’independència al llarg dels tres concerts.

No són una còpia de Txarango, a part de pinzellades pop, tenen una posada en escena més en clau d’humor. Es riuen d’ells mateixos comparant-se amb els Backstreet Boys, i poden sorprendre amb palmes que acaben amb una mena de breackdance molt “xungo”. La secció de vents, amb trombó, trompeta i saxo hi aporta una gran dimensió, i també es desfan en coreografies “de merda” que fan gaudir a la gent. De fet, amb bengales incloses el concert ha estat una festa en una plaça força plena on s’han donat a conèixer als forasters. El single 'Cul' crec que tindrà ressò, i ha destacat també una combinació de català, castellà i anglès, aquesta darrera llengua ha estat la protagonista d’algunes versions “xorres”. També ha sorprès la presència d’un cor de nois i noies que han aparegut amb samarretes amb el logo del grup, una mena de cor invertit amb forma de cul.

El segon concert de la nit a la plaça ha anat a càrrec dels sud-americans Che Sudaka, gats vells del mestissatge, i ja considerats grup català. De fet són ells que diuen que són sud-americans, al programa oficial del Mercat els posen d’origen Catalunya. Sigui com sigui, aquest quartet d’animadors se n’ha sortit prou bé, i han demostrat perquè són el grup català que més toca a l’estranger. S’han esforçat per parlar en català (després Macaco ha fet igual), i això agrada a Vic. Han reivindicat els drets dels immigrants sense papers “tots som iguals” fent una versió de Sting, 'English man in New York' convertida en 'Sin papeles in Europe', i han estat incisius en les seves lletres de crítica social i política 'Mentira política'. És sorprenent com 4 individus amb unes bases, guitarra, teclat i acordió poden fotre tant merder. Si bé és cert que ha estat el concert més fluixet de tots tres.

Che Sudaka. Foto: Adrià Costa

Per acabar, la plaça s’anava omplint i omplint, i sembla ser que sí, que en Dani Macaco està molt bo... Les femelles, i també molt de sagal han deixat una plaça que feia goig, i crec que majoritàriament s’ho han passat bé. Només potser els homenots que acompanyaven a la fèmina per rebre més tard un premi, s’han hagut d’aguantar una estona, però com que la música era ballable potser han aprofitat el temps per remenar una miqueta...

Macaco ho ha petat, deixem-nos de romanços... Només hi faltava Eduard Punset, que ha col·laborat amb el grup per ajudar-lo a fer música que ens acosti a la felicitat (va de debò). El darrer disc de Macaco i el directe que porta, “El murmullo del fuego”, és vitalista per davant de tot. La gent n’està fins als pebrots de la crisi i dels problemes, i tot i que Macaco no és tan crític amb l’establishment com Che Sudaka i es basa més amb un bon rotllo ballable i positiu, sí que té un deix de denúncia d’aquest “temps d’ombres” com diu ell, al que vol aportar una dosi d’alegria. Amb 'Love is the only way' s’ha arribat al clímax d’un concert que fins a cert punt era previsible, però que ha fet gaudir a la immensa majoria de la gent que ha acabat “amb les mans aixecades” i demanant bisos. Per únic cop a la nit Macaco n’ha fet, i la nit ha acabat amb un doble homenatge, al reggae dels anys 60 de The Maytals i a la desapareguda Amy Winehouse, ja que Macaco ha recuperat la versió de 'Monkey Man' que va destapar al 2010. Un grup consolidat que no falla, amb tornades enganxoses i això tan complicat de descriure que en diuen “crear himnes de fusió intercultural amb ètnies afroamericanes, reggae jamaicà i els seus post ritmes”.

De fet, la nit d’avui a plaça pels que no ens agrada el mestissatge com a gènere, ha estat una merda penjada d’un pal, però cal reconèixer que hi ha molta gent a qui li agrada aquest gènere i que els grups han estat francament bé i han portat festa. Si això és el què s’ha de programar pel Mercat de Música Viva o per la Festa Major ja no ho sé, però a la cadena humana de plaça avui hi havia molta gent, podríem fer una consulta i comprovar on era la majoria silenciosa... Més tard, a la zona del sucre i hi havia uns beneits espantosos que feien una versió del 'Mar' de Manel rotllo heavy, i a sota la xemeneia hi havia un pollastre punk muntat com cada any, així que hi ha molts mercats de música viva (i morta) només fa falta voler-los descobrir i no esperar que passin tots per la plaça. Concerts de Festa Major (no de Platja d’Aro) a Vic. Que continuí el Mercat. (I el Mercat.vic per la independència també. De fet la plaça estava plena de paradetes que venien productes independentistes).