24
de juliol
del
2013
Els alcaldes de Manresa, Vic, Igualada, Berga i Solsona han signat aquest dimecres a la capital del Solsonès el manifest fundacional de la Taula d'Alcaldes de la Catalunya Central. Els batlles han acordat reunir-se dos cops l'any amb l'objectiu de sumar esforços i buscar sinèrgies en temes com l'educació, el transport i, fins i tot, en el procés cap a l'estat propi.
L'alcalde de Solsona, David Rodríguez (ERC), ha destacat que un dels objectius és esdevenir un "lobby" per "defensar aquest territori i la capitalitat de les nostres comarques". Els representants municipals creuen que la Catalunya Central és un "motor important" dins del país amb una població de més de 500.000 persones.
La voluntat dels batlles és sumar esforços i dissenyar possibles accions conjuntes que permetin fer més eficients les administracions locals. Les trobades entre els alcaldes es faran dos cops l'any i seran itinerants. La previsió és que la propera reunió sigui a Igualada.
El batlle de Solsona, David Rodríguez, ha explicat que la voluntat és "sumar esforços i buscar sinèrgies per poder superar situacions difícils i aconseguir que les nostres comarques i ciutats avancin". Rodríguez ha apuntat que la Taula està oberta a tots els municipis i institucions de les comarques que representen, tot i que les ciutats fundacionals del manifest són les cinc capitals de comarca. Els batlles han redactat un manifest fundacional amb quatre principis bàsics que són els de cooperar internament, esdevenir un lobby territorial, representar les comarques i treballar a partir del criteri de flexibilitat.
Rodríguez ha apuntat que entre els camps en què poden treballar conjuntament s'hi troben el del transport públic, les infraestructures, els serveis socials, la promoció econòmica o el coneixement. En aquest sentit, el batlle de Manresa, Valentí Junyent, ha explicat que en el camp de l'educació ja es comencen a veure resultats de la cooperació entre territoris amb la creació de la nova Universitat de la Catalunya Central, resultat de la fusió entre la FUB i la UVic.
L'alcalde de Vic, Josep Maria Vila d'Abadal, ha ressaltat que les capitals de comarca "també fan avançar el país" i "han d'aportar molt en el projecte futur de creació de la nova nació catalana". Segons ell, aquestes ciutats són "motors importants" que "tenen capacitat per crear progrés i coneixement".
Compromís amb el procés cap a l'estat propi
Els representants municipals també han volgut deixar clar que tots ells estan "compromesos amb el procés que ha endegat el país cap al dret a decidir". "Hi creiem i hi apostem fermament", ha constatat Rodríguez. A més, el batlle de Solsona ha expressat que les ciutats de la Catalunya Central "poden jugar un paper important en el procés d'alliberament nacional".
La Llei de governs locals
En la reunió, els batlles també han discutit sobre la futura Llei de governs locals. En aquest sentit, l'alcalde de Solsona, David Rodríguez, ha denunciat que "no es pot fer una llei de governs locals sense fer esment ni que es tingui en compte el paper que juguen les capitals de comarca, no només pel benestar dels ciutadans, sinó també pel seu exercici de capitalitat". Per això, ha explicat que en el moment que la llei es presenti al Parlament "des dels diferents grups farem les aportacions pertinents perquè es tinguin presents les capitals de comarca".
L'alcalde de Solsona, David Rodríguez (ERC), ha destacat que un dels objectius és esdevenir un "lobby" per "defensar aquest territori i la capitalitat de les nostres comarques". Els representants municipals creuen que la Catalunya Central és un "motor important" dins del país amb una població de més de 500.000 persones.
La voluntat dels batlles és sumar esforços i dissenyar possibles accions conjuntes que permetin fer més eficients les administracions locals. Les trobades entre els alcaldes es faran dos cops l'any i seran itinerants. La previsió és que la propera reunió sigui a Igualada.
El batlle de Solsona, David Rodríguez, ha explicat que la voluntat és "sumar esforços i buscar sinèrgies per poder superar situacions difícils i aconseguir que les nostres comarques i ciutats avancin". Rodríguez ha apuntat que la Taula està oberta a tots els municipis i institucions de les comarques que representen, tot i que les ciutats fundacionals del manifest són les cinc capitals de comarca. Els batlles han redactat un manifest fundacional amb quatre principis bàsics que són els de cooperar internament, esdevenir un lobby territorial, representar les comarques i treballar a partir del criteri de flexibilitat.
Rodríguez ha apuntat que entre els camps en què poden treballar conjuntament s'hi troben el del transport públic, les infraestructures, els serveis socials, la promoció econòmica o el coneixement. En aquest sentit, el batlle de Manresa, Valentí Junyent, ha explicat que en el camp de l'educació ja es comencen a veure resultats de la cooperació entre territoris amb la creació de la nova Universitat de la Catalunya Central, resultat de la fusió entre la FUB i la UVic.
L'alcalde de Vic, Josep Maria Vila d'Abadal, ha ressaltat que les capitals de comarca "també fan avançar el país" i "han d'aportar molt en el projecte futur de creació de la nova nació catalana". Segons ell, aquestes ciutats són "motors importants" que "tenen capacitat per crear progrés i coneixement".
Compromís amb el procés cap a l'estat propi
Els representants municipals també han volgut deixar clar que tots ells estan "compromesos amb el procés que ha endegat el país cap al dret a decidir". "Hi creiem i hi apostem fermament", ha constatat Rodríguez. A més, el batlle de Solsona ha expressat que les ciutats de la Catalunya Central "poden jugar un paper important en el procés d'alliberament nacional".
La Llei de governs locals
En la reunió, els batlles també han discutit sobre la futura Llei de governs locals. En aquest sentit, l'alcalde de Solsona, David Rodríguez, ha denunciat que "no es pot fer una llei de governs locals sense fer esment ni que es tingui en compte el paper que juguen les capitals de comarca, no només pel benestar dels ciutadans, sinó també pel seu exercici de capitalitat". Per això, ha explicat que en el moment que la llei es presenti al Parlament "des dels diferents grups farem les aportacions pertinents perquè es tinguin presents les capitals de comarca".