02
de juliol
del
2013
La delegada del govern espanyol a Catalunya, Maria de los Llanos de Luna, no afluixa la seva pressió sobre el procés sobiranista, sigui quin sigui l’àmbit que toca. Si primer van ser els municipis declarats “territori català lliure” i les banderes espanyoles, ara toca el rebre als ajuntaments que han aprovat executar la sobirania fiscal.
El següent de la llista ha estat l’Ajuntament de Taradell, segons ha pogut saber Osona.com, que ha estat denunciat per exercir la sobirania fiscal. Fa uns dies, també es va fer públic que la delegació del govern havia denunciat l’Ajuntament de Vic i el del Brull.
El recurs del govern espanyol argumenta que la moció de Taradell vulnera els articles de l'Estatut on s'especifica que la recaptació dels impostos correspon a la hisenda espanyola. La declaració del municipi osonenc defensa, en canvi, opina el contrari i ordena ingressar els pagaments de l'IRPF i de l'IVA del municipi directament a l'Agència Tributària Catalana.
Arguments jurídics poc sòlids
El cas de Taradell està en mans dels advocats de l’Associació de Municipis per la Independència (AMI). El procés, en aquests moments, està a la fase inicial: la Delegació del govern ha fet un escrit d’interposició als jutjats, on explica que vol recórrer un acte administratiu (en aquest cas la moció que va aprovar el ple de Taradell) i el jutge sol·licita a l’Ajuntament l’expedient administratiu, que només serà el text de la moció.
En el cas de Vic, per exemple, la denúncia ja està més avançada. El jutge ja té obert l’expedient i ara la Delegació del govern ja ha fet la pertinent demanda, via contenciós administratiu.
Els arguments jurídics de l'Estat espanyol, però, són “molt poc sòlids”, segons ha explicat a Osona.com l’advocat de l’AMI, Josep Gascon. “Un acord plenari és una declaració política i només pot tenir conseqüències judicials qual l’alcalde fa efectiva la sobirania fiscal”, apunta el lletrat. “A més, la llei deixa ben clar que el pagament es pot fer a la hisenda espanyola o a entitats col·laboradores, i nosaltres entenem que l’Agència Tributària Catalana és una d’aquestes entitats col·laboradores”, afegeix.
Aquest darrer argument encara és més clar quan es comprova que els municipis que ja han fet efectiu el pagament a la hisenda catalana, quan s’han adreçat a la hisenda espanyola per demanar el seu estat, els han confirmat que estan al corrent de pagament. “Els recursos no surten de la hisenda espanyola, sinó de la Delegació del govern a Catalunya, amb la senyora de Luna al capdavant i amb una finalitat política evident”, diu Gascon.
El següent de la llista ha estat l’Ajuntament de Taradell, segons ha pogut saber Osona.com, que ha estat denunciat per exercir la sobirania fiscal. Fa uns dies, també es va fer públic que la delegació del govern havia denunciat l’Ajuntament de Vic i el del Brull.
El recurs del govern espanyol argumenta que la moció de Taradell vulnera els articles de l'Estatut on s'especifica que la recaptació dels impostos correspon a la hisenda espanyola. La declaració del municipi osonenc defensa, en canvi, opina el contrari i ordena ingressar els pagaments de l'IRPF i de l'IVA del municipi directament a l'Agència Tributària Catalana.
Arguments jurídics poc sòlids
El cas de Taradell està en mans dels advocats de l’Associació de Municipis per la Independència (AMI). El procés, en aquests moments, està a la fase inicial: la Delegació del govern ha fet un escrit d’interposició als jutjats, on explica que vol recórrer un acte administratiu (en aquest cas la moció que va aprovar el ple de Taradell) i el jutge sol·licita a l’Ajuntament l’expedient administratiu, que només serà el text de la moció.
En el cas de Vic, per exemple, la denúncia ja està més avançada. El jutge ja té obert l’expedient i ara la Delegació del govern ja ha fet la pertinent demanda, via contenciós administratiu.
Els arguments jurídics de l'Estat espanyol, però, són “molt poc sòlids”, segons ha explicat a Osona.com l’advocat de l’AMI, Josep Gascon. “Un acord plenari és una declaració política i només pot tenir conseqüències judicials qual l’alcalde fa efectiva la sobirania fiscal”, apunta el lletrat. “A més, la llei deixa ben clar que el pagament es pot fer a la hisenda espanyola o a entitats col·laboradores, i nosaltres entenem que l’Agència Tributària Catalana és una d’aquestes entitats col·laboradores”, afegeix.
Aquest darrer argument encara és més clar quan es comprova que els municipis que ja han fet efectiu el pagament a la hisenda catalana, quan s’han adreçat a la hisenda espanyola per demanar el seu estat, els han confirmat que estan al corrent de pagament. “Els recursos no surten de la hisenda espanyola, sinó de la Delegació del govern a Catalunya, amb la senyora de Luna al capdavant i amb una finalitat política evident”, diu Gascon.