A les pimes, en català si us plau

Antoni Cañete, secretari general de PIMEC, i Ester Franquesa, directora general de Política Lingüística, han acordat el programa d'activitats per impulsar l'ús del català en les petites i mitjanes empreses al  llarg de 2013. Així mateix, ambdues organitzacions han fet públics els resultats d'un estudi realitzat per PIMEC que assenyala que el català és la llengua predominant a les pimes catalanes, ja que gairebé el 70% de la comunicació en aquestes empreses es fa en aquesta llengua.

L'estudi obté dades específiques d'empreses ubicades a les comarques centrals, en què l'ús del català a les pimes arriba al 82,23%. Barcelona és la demarcació on l'ús general del català és menys emprat (62,68%) mentre que a Girona les pimes l'empren més habitualment (85,04%). Ara bé, aquest percentatge baixa en totes les demarcacions quan es tracta de comunicacions amb persones externes a l'empresa. Tot i així, les empreses de les comarques centrals se situen per sobre de la mitjana, amb un 66,41% quan es tracta de comunicar-se amb els clients i 66,96%, amb els proveïdors.

 

L'estudi ha analitzat el vessant comunicatiu de les empreses mitjançant 500 enquestes distribuïdes als autònoms i les pimes de diversos àmbits territorials (a través de les 13 seus i delegacions de la patronal). Les respostes s'han aconseguit, equitativament, segons el volum d'empreses de cada territori, i desglossades segons la mida de l'empresa: autònoms, microempreses, petites empreses i mitjanes empreses).

 

Dades de l'ús del català a les pimes de Catalunya Central
 

En les empreses ubicades a les comarques centrals, quan es parla amb els clients, predomina la voluntat d'atendre'ls en la llengua que prefereixin. En un 49,12% dels casos, el personal de l'empresa adopta la llengua amb la qual el client es comunica. El primer contacte per telèfon, però, en un 87,27% dels casos, és en català. En gairebé un 7,27%, és en castellà; un 1,82% en un altre idioma, i en un 3,64%, sense cap criteri preestablert. 

 

La llengua catalana també es té en compte a l'hora d'incorporar i promocionar el personal, segons un 90,74% dels enquestats una xifra molt superior a la mitjana catalana; un 53,7% considera el català com un requisit, i un 37,04% el té en compte com a mèrit. Només un 9,26% de les empreses no considera el català durant els processos de selecció i promoció. 

 

El 72% dels enquestats creuen que l'ús del català a les empreses s'ha mantingut estable durant els darrers anys. Un 10% respon que ha augmentat molt i un 16% que ha augmentat lleugerament. Només un 2% afirma que ha disminuït lleugerament.

 

L'estudi també analitza els materials i suports comunicatius en què s'empra el català. La retolació exterior (86,21%), la documentació interna (82,76%) i la retolació interior (88%) són en català en més del 80% dels casos, i els materials amb menys utilització del català són els tiquets (66,67%).

 

A més a més, l'estudi classifica l'ús del català per dimensió empresarial. En termes generals d'àmbit català es constata que, a més dimensió de l'empresa, més augmenta el percentatge en què s'empra el castellà en el primer contacte per telèfon. Els autònoms ho fan en un 11,39%; les microempreses, en un 13,24%; les petites empreses, en un 19,34% i un 25,20%, en les mitjanes empreses. Això pot tenir diverses causes: manca de coneixements de català dels treballadors que atenen el públic i grau d'internacionalització de l'empresa. Un 5,51% de les mitjanes empreses empren, en el primer contacte per telèfon, un idioma diferent al català i al castellà.

 

Durant els darrers anys, PIMEC ha editat diverses publicacions i, amb el suport de la Direcció General de Política Lingüística, ha dut a terme accions per sensibilitzar el teixit empresarial que l'ús del català en les comunicacions internes i externes de l'empresa, és un valor afegit. L'estudi, a més d'analitzar per primer cop l'ús del català en les pimes, servirà també per orientar les properes actuacions de PIMEC en aquest àmbit.

 

PIMEC i la Direcció General de Política Lingüística han acordat també que l'estudi sigui publicat a la col·lecció digital Biblioteca Tècnica de Política Lingüística del Departament de Cultura.