Joan Contijoch: «Unnim va ser una petita Bankia»

L'encaixada de mans entre els directius de Caixa Manlleu, Caixa Sabadell i Caixa Terrassa el 10 de juliol de 2010 anunciant en naixement d'Unnim havia de ser una fotografia històrica. Madrid i la Generalitat lloaven les virtuts del nounat i el posaven com a exemple per a la resta de caixes que havien de fusionar-se. Però fa un parell de setmanes s'arrencava el darrer rètol d'Unnim de les oficines, des de fa un any a mans del BBVA. 

 

En una entrevista al setmanari El Temps, el darrer president de Caixa Manlleu, Joan Contijoch, valora aquest final i els esdeveniments que han marcat la curta història d'Unnim, que de fet, va ser el darrer capítol d'aquestes tres caixes catalanes. “És el final d’una etapa desastrosa, mal direccionada i mal assumida per tots. És la història d’un gran fracàs de les caixes d’estalvis catalanes que mai no s’hauria d’haver produït”, diu Contijoch, que assumeix responsabilitats en el desastre perquè “com a president de Caixa Manlleu hauria hagut de detectar que m’aixecaven la camisa des de Madrid. Però no me’n vaig adonar, i per tant, el primer culpable sóc jo”. 

 

Contijoch lamenta “la pèrdua de temps discutint el sexe dels àngels i la gran despesa que ha comportat Unnim”, i considera que “Unnim va ser una petita Bankia, amb la qual ens van portar a un carreró sense sortida”. L'expresident de Caixa Manlleu remarca que la Generalitat va beneir Unnim, però també el Banc d’Espanya, i tothom, un fet que li fa pensar que l'administració catalana “també estava enganyada”, perquè si hagués tingut la informació real, “hauria reaccionat d’una altra manera, segur”. 

 

Sobre l'absorció per part del BBVA, Contijoch troba que almenys les antigues caixes han fet fortuna perquè “el BBVA és un banc que té l’habilitat i la intel·ligència de saber entrar en els territoris que no són seus amb bon peu, sense trencar res, i que a més a més té una sensibilitat social corporativa de la qual les fundacions que s’han creat de les antigues caixes d’Unnim ens en podem servir per seguir fent algunes activitats”.

 

Finalment, l'expresident de la caixa osonenca explica que, al seu entendre, Caixa Manlleu hauria pogut seguir el seu camí tota sola sense entrar a Unnim: “No calien gaires històries per poder tirar endavant, senzillament viure dels estalvis de la gent, com havíem fet sempre. Però abans del 2007, el Banc d’Espanya ja ens demanava insistentment que entréssim de ple en el món immobiliari i que ens associéssim amb promotores immobiliàries. És a dir, allò que no gosàvem fer i ens feia una certa por, des del Banc d’Espanya ens advertien que perdríem el tren si no els fèiem cas”.