02
de maig
del
2013
Josefa Contijoch ha guanyat el Serra d'Or de Novel·la per la seva obra “Sense Alè”. El lliurament dels guardons s’ha fet aquest dimarts al Palau Moja de Barcelona. L’escriptora manlleuenca ja va rebre el Premi Ciutat de Barcelona 2012 per la mateixa obra.
Els Premis Crítica Serra d'Or no tenen dotació econòmica i consisteixen essencialment en la proclamació del veredicte i en el lliurament d'una serreta d'or, de solapa, que representa la distinció, a càrrec del director de Publicacions de l'Abadia de Montserrat (PAMSA), i de la revista Serra d'Or, P. Josep Massot i Muntaner.
“Sense alé” és un llibre fronterer, en el fons i en la forma. Es confonen els límits entre prosa i poesia, i no se li pot dir novel·la perquè la ficció desapareix per donar entrada a determinats records d’un temps i d’un país que ja sembla remot.
La independència de les dones té un preu massa alt. L’honestedat de pensament també. I una generació sencera pot quedar atrapada per la covardia dels que l’han precedit. L’autora aboca apassionadament sentiments, fets, història com un patac d’aigua. Efectivament, sense alè.
Josefa Contijoch Pratdesaba, poeta, narradora, assagista i traductora nascuda a Manlleu, el 20 de gener de 1940, "l’any de l’aiguat". Filla d’una família d’impressors i llibreters, ha publicat, entre d’altres: en poesia, “Ales intactes” (1996), “Les lentes il·lusions” (2001), “Congesta” (2007) i “Ganiveta: antologia poètica 1964-2011” (2012); en narrativa: “Potala” (1986), “No em dic Raquel “ (1989), “La dona liquada” (1990), “Rímmel” (1994) i “Els dies infinits” (2001).
Els Premis Crítica Serra d'Or no tenen dotació econòmica i consisteixen essencialment en la proclamació del veredicte i en el lliurament d'una serreta d'or, de solapa, que representa la distinció, a càrrec del director de Publicacions de l'Abadia de Montserrat (PAMSA), i de la revista Serra d'Or, P. Josep Massot i Muntaner.
“Sense alé” és un llibre fronterer, en el fons i en la forma. Es confonen els límits entre prosa i poesia, i no se li pot dir novel·la perquè la ficció desapareix per donar entrada a determinats records d’un temps i d’un país que ja sembla remot.
La independència de les dones té un preu massa alt. L’honestedat de pensament també. I una generació sencera pot quedar atrapada per la covardia dels que l’han precedit. L’autora aboca apassionadament sentiments, fets, història com un patac d’aigua. Efectivament, sense alè.
Josefa Contijoch Pratdesaba, poeta, narradora, assagista i traductora nascuda a Manlleu, el 20 de gener de 1940, "l’any de l’aiguat". Filla d’una família d’impressors i llibreters, ha publicat, entre d’altres: en poesia, “Ales intactes” (1996), “Les lentes il·lusions” (2001), “Congesta” (2007) i “Ganiveta: antologia poètica 1964-2011” (2012); en narrativa: “Potala” (1986), “No em dic Raquel “ (1989), “La dona liquada” (1990), “Rímmel” (1994) i “Els dies infinits” (2001).