27
d'abril
del
2013
Rosa Maria, filla de Carrasco i Formiguera, aquest divendres a Vic. Foto: Adrià Costa
La ciutat de Vic va retre homenatge a la figura del polític Manuel Carrasco i Formiguera amb un espectacle que va tenir lloc aquest divendres, 26 d’abril, a les 20:00 h. a L’Atlàntida de Vic. A l'acte hi van assistir el conseller d'Interior, Ramon Espadaler; l'alcalde de la ciutat, Josep M. Vila d'Abadal; diversos regidors, entre ells, el republicà Joan López; i alguns familiars, com la filla de Carrasco i Formiguera, Rosa Maria Carrasco, entre d'altres personalitats.
En el seu discurs, Vila d'Abadal va remarcar que Vic homenatjava un polític "que va morir per la pàtria". L'alcalde també va destacar que “Carrasco va morir per la pàtria i va ser un exemple d’honradesa”. Per la seva banda, la filla de l’homenatjat va posar de relleu el valor humà del seu pare apuntant que ell sempre els havia ensenyat la necessitat de perdonar.
Enguany es commemoren els 75 anys de l’assassinat del líder democratacristià i nacionalista català al penal de Burgos i és per aquest motiu que es porta a l’escenari la lectura d’una selecció de cartes que es va enviar amb la seva esposa Pilar Azemar i PuigdelaBellacasa quan estava a la presó. Abans de començar l’acte, el periodista Francesc Canosa va fer una breu introducció al personatge i a la seva època.
L’actuació, sota el títol, “Cartes d’amor i de presó”, va consistir en la lectura de cartes que es van intercanviar Manuel Carrasco i Formiguera i la seva esposa els anys 1937 i 1938. Va anar a càrrec dels rapsodes Albert Benzekry i Cristina Canudas. La lectura es va combinar amb la interpretació de diverses peces musicals, especialment estimades per ells dos, a càrrec del tenor Jordi Cortada i de Marco Evangelisti al piano, basat en un guió de Quim Torra.
Manuel Carrasco i Formiguera (Barcelona, 1890 - Burgos, 9 d'abril de 1938), va ser un ferm defensor de la sobirania de la nació catalana i referent de la fermesa, confiança i lideratge dels polítics al nostre país. Va participar en la fundació d'Acció Catalana, i va crear L'Estevet, setmanari nacionalista on es van publicar unes caricatures crítiques amb la dictadura de Primo de Rivera que el van dur a la presó. L'any 1930 va participar en el Pacte de Sant Sebastià representant Acció Catalana, i en proclamar-se la República (1931) va ser nomenat conseller del Govern de Catalunya 1931-1932 de Francesc Macià. Mesos després va ser escollit diputat a les Corts Espanyoles per Girona, on destaca la seva defensa de la integritat de l'Estatut de Núria i la llibertat religiosa. L'any 1932 va ser expulsat d'Acció Catalana, juntament amb d'altres membres del sector catòlic, i va ingressar a Unió Democràtica de Catalunya, creada poc abans.
Iniciada la Guerra civil es va mantenir lleial a la República, sense abandonar la seva ideologia democristiana, fet que li va comportar ser perseguit per alguns sectors anarquistes i comunistes del bàndol republicà. Aquesta situació el va forçar a traslladar-se al País Basc, on va col·laboràr amb el govern del lehendakari Aguirre. Amb la conquesta franquista de Guipúscoa va decidir tornar a Catalunya. L'any 1938 va intentar exiliar-se de nou, aquest cop embarcant-se amb tota la seva família cap a Biscaia, però la marina franquista va interceptar el seu vaixell i va ser empresonat. Va ser traslladat a Burgos, on el van condemnar a mort en un judici sumaríssim. El 9 d'abril de 1938 va morir afusellat.
Un moment de la representació de «Cartes d’amor i de presó». Foto: Adrià Costa
La ciutat de Vic va retre homenatge a la figura del polític Manuel Carrasco i Formiguera amb un espectacle que va tenir lloc aquest divendres, 26 d’abril, a les 20:00 h. a L’Atlàntida de Vic. A l'acte hi van assistir el conseller d'Interior, Ramon Espadaler; l'alcalde de la ciutat, Josep M. Vila d'Abadal; diversos regidors, entre ells, el republicà Joan López; i alguns familiars, com la filla de Carrasco i Formiguera, Rosa Maria Carrasco, entre d'altres personalitats.
En el seu discurs, Vila d'Abadal va remarcar que Vic homenatjava un polític "que va morir per la pàtria". L'alcalde també va destacar que “Carrasco va morir per la pàtria i va ser un exemple d’honradesa”. Per la seva banda, la filla de l’homenatjat va posar de relleu el valor humà del seu pare apuntant que ell sempre els havia ensenyat la necessitat de perdonar.
Enguany es commemoren els 75 anys de l’assassinat del líder democratacristià i nacionalista català al penal de Burgos i és per aquest motiu que es porta a l’escenari la lectura d’una selecció de cartes que es va enviar amb la seva esposa Pilar Azemar i PuigdelaBellacasa quan estava a la presó. Abans de començar l’acte, el periodista Francesc Canosa va fer una breu introducció al personatge i a la seva època.
L’actuació, sota el títol, “Cartes d’amor i de presó”, va consistir en la lectura de cartes que es van intercanviar Manuel Carrasco i Formiguera i la seva esposa els anys 1937 i 1938. Va anar a càrrec dels rapsodes Albert Benzekry i Cristina Canudas. La lectura es va combinar amb la interpretació de diverses peces musicals, especialment estimades per ells dos, a càrrec del tenor Jordi Cortada i de Marco Evangelisti al piano, basat en un guió de Quim Torra.
Manuel Carrasco i Formiguera (Barcelona, 1890 - Burgos, 9 d'abril de 1938), va ser un ferm defensor de la sobirania de la nació catalana i referent de la fermesa, confiança i lideratge dels polítics al nostre país. Va participar en la fundació d'Acció Catalana, i va crear L'Estevet, setmanari nacionalista on es van publicar unes caricatures crítiques amb la dictadura de Primo de Rivera que el van dur a la presó. L'any 1930 va participar en el Pacte de Sant Sebastià representant Acció Catalana, i en proclamar-se la República (1931) va ser nomenat conseller del Govern de Catalunya 1931-1932 de Francesc Macià. Mesos després va ser escollit diputat a les Corts Espanyoles per Girona, on destaca la seva defensa de la integritat de l'Estatut de Núria i la llibertat religiosa. L'any 1932 va ser expulsat d'Acció Catalana, juntament amb d'altres membres del sector catòlic, i va ingressar a Unió Democràtica de Catalunya, creada poc abans.
Iniciada la Guerra civil es va mantenir lleial a la República, sense abandonar la seva ideologia democristiana, fet que li va comportar ser perseguit per alguns sectors anarquistes i comunistes del bàndol republicà. Aquesta situació el va forçar a traslladar-se al País Basc, on va col·laboràr amb el govern del lehendakari Aguirre. Amb la conquesta franquista de Guipúscoa va decidir tornar a Catalunya. L'any 1938 va intentar exiliar-se de nou, aquest cop embarcant-se amb tota la seva família cap a Biscaia, però la marina franquista va interceptar el seu vaixell i va ser empresonat. Va ser traslladat a Burgos, on el van condemnar a mort en un judici sumaríssim. El 9 d'abril de 1938 va morir afusellat.
Un moment de la representació de «Cartes d’amor i de presó». Foto: Adrià Costa