La Generalitat bloqueja la nova fundació Caixa Manlleu

Joan Contijoch. Foto d'arxiu: Adrià Costa

L’antiga direcció de Caixa Manlleu espera de braços plegats el vist-i-plau de la Generalitat per poder començar a rodar els projectes d’obra social a Osona vinculats a l’activitat de l’antiga entitat financera. Des que Unnim va passar a mans del BBVA, que la llei catalana de caixes d’estalvi obliga les antigues caixes a canalitzar la seva obra social a través de fundacions especials.

El 27 de desembre de 2012 quedava dissolta UnnimCaixa i començava el procés de transformació en quatre fundacions especials, una paraigua, amb el nom de Fundació Especial Antigues Caixes Comarcals de Manlleu, Sabadell i Terrassa -en aquest cas no es pot emprar la marca Unnim perquè és propietat del BBVA- i una altra fundació per a cadascun dels tres territoris d’origen. Cada antiga caixa faria una proposta de patronat, integrat per entre 8 i 10 patrons, que seria aprovat per la Generalitat, amb la condició que la presència d’entitats públiques no superés el 25% del total.

Un patronat massa polític?

I és en aquest punt on la proposta de l’antiga Caixa Manlleu no acaba de fer el pes a l’administració. Osona.com ha pogut saber que la direcció de l’antiga caixa, amb l’antic president de l’entitat al capdavant, Joan Contijoch, va proposar fa un mes i mig una llista que inclou la Fundació Universitària Balmes (FUB), propietària de la Universitat de Vic; l’Hospital de la Santa Creu; el Patronat d’Estudis Osonencs, la Cambra de Comerç d’Osona i el Museu Industrial del Ter (Manlleu). També s’han proposat tres persones independents, considerats per la normativa de fundacions especials com a “persones de reconegut prestigi” arrelades al territori on operarà la fundació. Aquests membres són el mateix Joan Contijoch, qui va donar continuïtat a l’obra social a Osona mentre va funcionar Unnim i després amb el BBVA, l’encara alcalde de Manlleu, Pere Prat, que no repetirà com a candidat a les properes eleccions, i l’historiador manlleuenc Joaquim Albareda, expert e  els fets del 1714.

Fonts coneixedores del procés lamenten que la Fundació Especial Antiga Caixa Manlleu encara no sigui una realitat “per obstrucció de la Generalitat i no pas del BBVA, que té ganes de treballar amb el territori”, i posen èmfasi en el fet que no hi ha cap intenció de controlar políticament el patronat, sinó que “a Osona hi ha el teixit social que hi ha, i és lògic que hi hagi presència pública en moltes fundacions”.

Així per exemple, la Generalitat  té dubtes sobre la Fundació Universitària Balmes, perquè la Universitat de Vic està presidida pel batlle de la ciutat. El mateix succeeix amb l’Hospital de la Santa Creu, que té presència de la Generalitat, mentre que el Museu Industrial i el Patronat d’Estudis Osonencs tenen participació municipal. Només la Cambra de Comerç d’Osona quedaria lliure de tota presència pública. Pel que fa a les persones independents, Contijoch tampoc no agradaria perquè és un representant de l’antiga caixa, i l’alcalde de Manlleu per raons de politització òbvies.

Una dona sortint d'una oficina d'Unnim, a Vic. Foto: Adrià Costa

Així doncs, la Fundació Especial Antiga Caixa Manlleu encara no s’ha pogut constituir. Un fet que també ha endarrerit “la cerca activa de mecenes que ajudin a completar un minso pressupost per fer obra social, perquè no es pot proposar a algú formar part del patronat i que després la Generalitat no hi estigués d’acord”. Ara bé, ja hi ha empresaris osonencs que veuen amb bons ulls la seva incorporació com a patrons de la Fundació, una tasca que no està remunerada ni amb sou ni amb dietes.

L’obra social de Caixa Manlleu havia arribat a gestionar fins a 2,5 milions d’euros anuals, i ara les expectatives ronden els 50.000-60.000 euros anuals, més els diners que puguin arribar del BBVA. En tot cas, la fundació haurà de jugar amb l’explotació del seu patrimoni immobiliari i del rendiment financer que pugui obtenir dels seus actius líquids. Del repartiment dels 10 milions d’euros que tenia l’obra social d’Unnim, a l’antiga Caixa Manlleu li’n corresponen només un 11%, és a dir, 550.000 euros. La fundació paraigua de l’antiga Unnim permetrà que no es trenqui el vincle entre les tres antigues entitats de crèdit. Serà l’enllaç entre les tres fundacions i el BBVA, i posarà en comú projectes que puguin tenir un impacte social més enllà de l’àmbit local i que a través de l’aportació voluntària del BBVA podrien beneficiar els usuaris de les tres fundacions territorials.