04
de març
del
2013
Una representació d'alcaldes del Lluçanès, el 2010, amb Jordi Ausàs i Carles Bassaganya, quan van entrar al registre de la Generalitat la proposta de comarcalitat del Lluçanès. Foto: Consorci del LluçanèsLa vicepresidenta del Govern, Joana Ortega, no ha descartat aquest diumenge crear noves comarques sempre que no suposin cap cost ni estructura addicionals. L'avantprojecte de Llei de governs locals que impulsa l'executiu català obre la porta a aquesta possibilitat. Una mesura que afectaria de ple el Lluçanès, on des de fa molts anys alguns ajuntaments, plataformes i entitats reclamen una nova entitat comarcal.
El Lluçanès està format per 13 municipis: onze que pertanyen a Osona (Alpens, Lluçà, Olost, Oristà, Perafita, Prats de Lluçanès, Sant Agustí de Lluçanès, Sant Bartomeu del Grau, Sant Boi de Lluçanès, Sant Martí d'Albars i Sobremunt), un al Bages (Sant Feliu Sasserra) i un darrer al Berguedà (Santa Maria de Merlès).
Ortega ha fet referència directa al Lluçanès (juntament amb el Moianès), i ha subratllat que hi ha municipis de la Catalunya Central que mancomunarien millor els serveis no sent de la mateixa comarca. De fet, al Lluçanès ja s'estan mancomunant alguns serveis de manera particular a través del Consorci de Municipis , ens que pateix una greu crisi econòmica a causa de les retallades.
La vicepresidenta del Govern ha defensat prestar serveis intentant que les comarques no acabin sent unes "barreres estructurals que no permetin aquesta flexibilitat i aquesta mancomunació de serveis". Això sí, ha deixat clar que l’executiu català no pensa augmentar en cap cas els nivells d'administració. D'aquesta forma, Ortega ha obert la porta a què es puguin mancomunar serveis entre municipis que no formin part ara per ara mateix de la mateixa comarca. Això, a la pràctica, podria suposar crear noves comarques si no implica cap cost ni estructura addicional.
La possible creació de noves comarques arriba només uns dies després que la mateix Ortega afirmés que la futura Llei de governs locals buidarà de pes polític els consells comarcals . Concretament, el Govern es planteja l'eliminació dels consellers dels diversos partits i limitar la representativitat institucional al ja existent consell d'alcaldes. A més, es preveu que les poblacions amb menys de mil habitants "veuran delegades algunes competències a les comarques de manera automàtica". Així, la comarca esdevindrà, segons Ortega, "l'ens bàsic de prestació de serveis de forma mancomuncada".
Una reclamació històrica
La demanda de comarcalitat del Lluçanès és una reivindicació històrica del territori que es va revitalitzar a partir de l’any 2003, amb la creació de la plataforma El Lluçanès és comarca. En els darrers temps, s’ha tornat a posar al damunt de la taula la proposta, amb un contingut molt més econòmic. Els impulsors, avalats per un estudi, entenen que si el Lluçanès fos comarca seria molt més fàcil accedir a determinades subvencions que asseguressin el finançament per fer front a les necessitats del territori.
L'any 2010, una representació dels alcaldes del Lluçanès van entrar al registre de la conselleria de Governació de la Generalitat la proposta de comarcalitat del Lluçanès, en base a l’article 6 de la LOC. La proposta va comptar amb el suport de 12 dels 13 municipis del Lluçanès, encapçalats pels seus alcaldes. Sant Bartomeu del Grau, que va fer un referèndum sobre el tema a l’any 2006, no s’hi va adherir. La consulta popular en aquest municipi va tenir un resultat contundent: victòria aclaparadora dels veïns que volien pertànyer a la comarca d’Osona.
L'anunci de Joana Ortega coincideix amb la reactivació de la plataforma El Lluçanès és comarca, que ha convocat una reunió per al proper divendres, 8 de març, a l'Ateneu Lokal de Prats de Lluçanès. La trobada està oberta a tothom que vulgui col·laborar en la reivindicació.
Un estudi avala la reconversió del Lluçanès en comarca per raons de finançament